M’estic fent un geek adult
Probablement sóc més jove que l’autor d’aquest text, però l’entenc al 100% perquè, poc a poc, però de manera inevitable, estic entrant al túnel que ell descriu. M’estic fent un geek adult. Si també tens aquesta sensació, llegeix-lo.
Free Speech or Stone Age
Modern commerce is so dependent upon information that removing this infrastructure condemns a society to a “stone age”. Further, as commerce rapidly evolves, it is impossible to distinguish between the critical and superfluous aspects of this infrastructure, so selective control is impossible. Even if a state actor takes drastic action, the mere existence of portable computers, open wireless networking standards and encryption guarantee the populace access to free speech – even without the Internet.
Content estic!
El que ara us explicaré us pot semblar poc rellevant, però francament, la notícia m’ha alegrat el dia.
Ja us he explicat algun dia que sóc un gran fan de l’editor de text Emacs [1] i la seva extensió org-mode. Pels que no ho sàpiguen, org-mode és una extensió per a Emacs que té com a objectiu facilitar la gestió de tot tipus d’informació. Així, org-mode serveix per fer mil coses, com per exemple, mantenir una wiki personal, gestionar projectes, redactar una llibreta de laboratori, mantenir una agenda, redactar documents per després exportar-los a LaTeX o html, publicar pàgines web (la meva pàgina personal es publica amb org-mode), mantenir fulls de càlcul (en mode text i amb càlcul simbòlic), etc. Com podeu veure, quan un comença a emprar aquesta eina i comença a entendre com funciona, no pot deixar d’emprar-la, ja que facilita enormement tot el que té a veure amb la gestió del coneixement. Ara mateix, jo no veig com podria fer el que faig sense l’org-mode.
Si al voltant de l’editor Emacs ha pogut créixer una eina tan útil, és perquè l’Emacs és molt fàcil d’estendre mitjançant un dialecte de Lisp i, sobretot, perquè és programari lliure. Que sigui programari lliure, vol dir que qualsevol persona pot modificar el codi i millorar el programa. Però la cosa no acaba aquí. Molts programes lliures han sabut crear fortes comunitats al seu voltant que faciliten la col·laboració als no programadors. Aquest és, precisament, el cas de l’org-mode. Només cal veure la gran quantitat de missatges que són enviats cada dia a la llista de correu del projecte.
Fa un temps, vaig llegir a la revista Wired, un article molt interessant sobre el programa Supermemo. Supermemo és una eina que facilita molt la memorització d’informació. El secret radica en saber en quin moment una informació s’ha de presentar al cervell per tal que aquest la vagi fixant. Així, primer revisarem la informació que volem aprendre de memòria cada poc temps i, després, a mesura que ja l’anem recordant, la revisarem al cap de períodes més llargs de temps. La clau radica en recordar la informació just abans d’oblidar-la. Aquí hi trobareu més informació sobre l’algoritme.
En llegir l’article sobre Supermemo, vaig pensar que aquesta és una tasca que l’org-mode podria fer molt bé. Al cap i a la fi, és la meva agenda i el meu gestor de tasques! Així, només caldria que, en dir que una tasca s’ha realitzat (revisar una paraula de vocabulari o un nombre de telèfon), el programa calculés el proper moment idoni per mostrar la tasca, de nou, a l’agenda.
Dit i fet. Vaig comentar la idea a la llista ara fa unes setmanes i, avui, algú ha enviat el codi necessari per afegir aquesta funcionalitat a l’org-mode.
No és genial?
Espero que, en un futur no gaire llunyà, jo també sigui capaç de programar les meves extensions per a org-mode. Però per això cal temps i calma.
[1] De fet, sóc un convertit. Primer vaig emprar Vim durant uns anys. Que fort! 
Heu de saber que aquest és un debat quasi religiós :-p
Interfícies simples i poderoses
Pot ser us sorprendrà que alguns encara estiguem obssessionats cercant aplicacions d’escriptori per realitzar tasques que ara sovint es fan amb aplicacions web.
Una cosa que ara es sol fer sempre des d’una aplicació web és editar pàgines web. Per exemple, aquest article s’ha escrit utilitzant el WordPress.
Ara mireu la següent captura de pantalla:
Com podeu veure, el requadre de text on s’escriu l’entrada és ben petit. Aquest està envoltat per les mil opcions del WordPress i, a més, per tota la interfície del navegador.
Ara mireu la següent imatge.
Es tracta de l’editor de text Emacs editant el fitxer de text que, automàticament, serà transformat en la portada de la meva pàgina personal. Com podreu veure, la interfície és neta i clara. No hi ha distraccions de cap mena. No obstant, l’Emacs és un programa que, a part de d’editar i publicar pàgines, sap fer moltes coses més! És extremadament complex, però no pren protagonisme. Com podeu imaginar, m’agrada més la segona opció.
Mites
Em té astorat com els humans tendim a justificar les accions en base a mites falsos. Apunto uns quants exemples.
Sempre s’ha dit que el programari lliure és millor perquè milers d’ulls poden auditar-ne el codi. Però això és un mite, com mostra el lamentable estat d’alguns programes lliures en comparació amb les seves contrapartides privatives. Per exemple, compareu el Thunderbird i el Mail del Mac OS.
Molts esperantistes pensen que, si tothom conegués l’esperanto, el món seria més pacífic. La meva experiència personal em demostra el contrari. Vaig parlar en castellà a Guinea Equatorial i sovint no em vaig entendre, tot i que entenia cadascuna de les paraules. Més enllà de la meva experiència personal, només cal mirar quants homes s’han matat mentre es deien “fill de puta” en la seva pròpia llengua.
Molts diuen que el català es salvarà quan Catalunya (o els Països Catalans) siguin un estat “lliure i independent”. Avui en dia, ja menys de la meitat dels catalans tenen el català com a llengua materna i aquesta proporció empitjora ràpidament. Què farà la República Catalana amb tants castellanoparlants? Posarà cartells als transports públics que diguin “Prohibit parlar xarnego?”. O farem com a Letònia, on una bona part de la població no té dret a la nacionalitat perquè no sap parlar la llengua oficial del país?
Jo vull que el programari lliure triomfi, desitjo que que l’esperanto progressi i ploro cada dia per la llengua catalana. No obstant, em sento obligat a desfer els mites, ja que si no, cadascuna d’aquestes causes que estimo s’esclafarà contra el mur de la realitat.
Emacs: ela geminada
De manera semblant al que vaig fer ahir, avui he creat una drecera de teclat per tal d’introduir la ela geminada de manera còmoda.
Amb el teclat espanyol, no és complicat escriure la ela geminada. El punt volat s’obté de manera senzilla prement Shift-3. No obstant, en els meus temps d’usuari de Vim, vaig descobrir que les dreceres de teclat de la majoria d’editors de text estan pensades per ser emprades amb el teclat americà. Així, el canvi al teclat americà em va ajudar a ser més eficient amb els editors de text. Per sort, la versió internacional del teclat americà permet escriure accents de manera còmoda. No obstant, aquesta versió no permet escriure el punt volat. Això és el que he volgut solucionar avui.
El que he fet, és crear una funció anomenada ela-geminada, la qual insereix els caràcters l·l, i després l’he assignada a la drecera C-c l. El codi és el següent:
(defun ela-geminada ()
(interactive)
(insert "l·l")
)
(global-set-key (kbd "C-c C-x l") 'ela-geminada)
el qual ha estat afegit al fitxer ~/.emacs.d/init.el.
Actualització: He canviat la drecera de C-c l a C-c C-x l, ja que la primera interferia amb l’org-mode.
Actualització: Si s’empra l’ido-mode, aquest truc no és necessari. Emacs 23 ja porta l’ido-mode de serie.
L’horari ideal
Actualment faig, aproximadament, el següent horari:
- 7:00 em desperto
- 8:00 parteixo de casa
- 8:40 feina
- 12:00 pausa
- 12:15 feina
- 14:00 dinar
- 15:00 feina
- 18:00 parteixo cap a casa
- 18:40 arribo a casa, preparar el sopar, netejar, …
- 20:00 sopar
- 21:00 ordinador o llegir
- 22:30 anar cap al llit
No obstant, en un horari així, hi ha molts moments de defalliment, sobretot, de 15 a 17.
Em demano si un horari així (no el podré fer, ja que visc a 40 km del despatx), seria més productiu:
- 7:00 Despertar i berenar
- 7:30 Feina (organització, correu, …)
- 9:00 Dutxar i vestir (mentrestant el cervell va pensant i es va centrant)
- 9:30 Feina (concentració màxima, incloent alguna pausa)
- 13:30 Dinar
- 14:30 Dormir
- 15:30 Feina (feina més tècnica o repetitiva i/o lectura)
- 18:30 Sortir al carrer (córrer, anar en bici, comprar tomàquets, … )
- 20:00 Preparar el sopar, netejar, etc.
- 22:00 Feina o activitat intel·lectual alternativa (blog, lectura, …)
- 24:00 Anar cap al llit
Com ja he dit, no podré fer aquest horari, ja que, com podeu veure, cal tenir flexibilitat i treballar a casa. No obstant, em sembla atractiu.
I tu? Com t’organitzes el dia?
p.s. Espero que ningú no empri aquesta info per fer-me un seguiment i/o fer-me mal Això pot iniciar un debat paral·lel, s’ha de revelar aquesta informació a internet?
Org-mode: Accedir a l’agenda fàcilment
L’agenda és una de les característiques que més s’empra de l’org-mode, el mòdul d’organització personal de l’Emacs. Per accedir a l’agenda per primera vegada, un ha de prémer C-c a a. Després, quan l’agenda ja ha estat construïda pel programa, només cal anar al buffer anomenat *Org Agenda*. Però per fer el canvi de buffer, s’han de prémer més tecles del que cal. Així doncs, he creat una comanda per canviar a l’agenda i l’he assignada a la tecla F9.
Per fer-ho, només m’ha calgut introduïr això a ~/.emacs.d/init.el:
(defun goto-agenda-buffer ()
(interactive)
(switch-to-buffer "*Org Agenda*"))
(global-set-key (kbd "<f9>") 'goto-agenda-buffer)
Sobre “The New Age of Sail” de Dmitry Orlov
Avui he llegit un assaig de Dmitry Orlov, un peak oiler catastrofista. L’article es titula “The New Age of Sail” i descriu com la vela pot ser una bona sortida per als futurs grups de mariners nòmades, que aniran movent-se pel món al ritme estacional, recollint el millor de cada costa que explorin i deixant cultius per aquí i per allí.
L’article comença amb uns quants paràgrafs distòpics, típics de peak oiler necessitat de màrketing. No obstant m’ha agradat molt tota la descripció del vaixell de vela del futur.
Primer, l’autor redacta programa, on estableix les necessitats que haurà de cobrir el nou vaixell. Després intenta imaginar com serà el vaixell que complirà el programa. El resultat és una mena de casa flotant cúbica, que optimitza l’espai de manera extrema. Com un optimist de 30 metres. Això ha de permetre viure-hi de manera confortable (en climes freds i càlids), desar-hi aliments i aigua, mantenir-hi un taller. Però també navegar en qualsevol condició.
El que m’ha agradat més és la flexibilitat del disseny. Un pot fer que l’habitacle sigui extremament espartà o que no li falti cap gadget i comoditat. Un pot fabricar-lo amb eines i materials de l’edat mitjana o ho pot fer amb els materials més sofisticats. Sigui com sigui, un sempre podrà construir-se la casa portàtil, sigui quin sigui l’estat tecnològic i ambiental de la societat.
En resum, malgradat que la ideologia que embolica el text no em va, aquest conté idees molt intel·ligents que cal aprofitar. Per sort, la ideologia és quasi sempre com una crosta que es pot eliminar amb una bona rascleta.
RSS - Posts