New Super Mario Bros Wii!
Si ets de la meva generació i tens una Wii, crec que t’agradarà molt aquest joc. Quants records!
Thunderbird 3 RC2
Avui he actualitzat el Thunderbird que tinc a l’ordinador de casa a la versió 3 RC2. Aquesta és encara una versió en desenvolupament, però ja és molt propera a la versió final. Aquesta versió m’ha donat una impressió molt positiva, sembla que, per fi, amb TB3 no caldrà obrir el navegador per llegir, escriure o cercar correu.
En defensa dels drets fonamentals a internet
M’adhereixo al manifest en defensa dels drets fonamentals a internet:
En defensa de los derechos fundamentales en internet
Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…
- Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
- La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
- La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
- La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
- Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
- Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
- Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
- Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
- Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
- En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.
Por favor difunde este manifiesto en tu blog, Twitter, en redes sociales, en foros o imprímelo y repártelo.
Actualització:
La xarxa espanyola bull 
Milers de blogs que han penjat el manifest, fet que m’alegra molt. ZP el poble parla!
Quan he penjat el manifest, he pensat que l’autor era en David de Ugarte, és per això que el títol enllaça el blog den David. No obstant, veig que hi ha molts altres blogs que en parlen i ningú parla de l’autor. Així que, és possible que en de Ugarte hagi copiat el text d’una altra pesona, com fa tothom. Sigui com sigui, que no es conegui l’autoria del manifest és molt bo, ja que així ningú podrà acusar-nos de ser manipulats per ningú. El manifest és un clam del poble, el qual, defensa la seva llibertat de manera espontània.
Ja per acabar, m’ha agradat molt la reflexió den Versvs. Aquest manifest no és pels drets fonamentals a internet, és pels drets fonamentals. Així, a seques. Internet no és un món a part.
Es pot escoltar la ràdio sense patir?
Des que visc a les terres de l’Ebre, passo una bona estona al cotxe per anar i tornar de la feina. Pel matí, al cotxe, solc escoltar Catalunya Ràdio i pel vespre, quan torno cap a casa, escolto podcasts, que m’he baixat anteriorment. Normalment, baixo les notícies de France Culture, conjuntament amb algunes cròniques i entrevistes d’aquesta cadena o de la seva germana France Inter.
Quan escolto France Culture tinc la sensació de saber què passa al món, a Europa i a França. Aquesta cadena, força minoritària a França, a diferència de France Inter, que també està bastant bé, cuida molt els seus noticiaris i fa un ampli seguiment de l’actualitat internacional, tot explicant les notícies a fons.
No obstant, escoltant Catalunya Ràdio, tinc la sensació d’anar a remolc de la darrera polèmica de torn. Quan era Millet, només es parlava de Millet, després només el Constitucional mereixia ser un tema d’actualitat, després vam passar al cas Pretòria, vam retornar al Constitucional, per després passar a parlar de l’Alakrana i la pirateria de l’índic, i avui han tocat les fotos den Centelles i el rapte dels cooperants. Sovint penso que un dia començarà una guerra nuclear i aquí no ho sabrem, ja que a Catalunya Ràdio estaran discutint d’algun d’aquests temes tant importants pel futur de l’eterna nació catalana, com són les fotos den Centelles. Fins on hem arribat!
En Fuentes, és cert, ha animat el programa, en relació a la presentadora anterior, però ho fa a base de demagògia i manca de neutralitat. Per exemple, avui feia d’advocat del conseller de Tresserras, tot atacant als fills del fotògraf Centelles, els quals eren els entrevistats. Quina mena d’entrevista és aquesta? Però, el pitjor de tot, és com Fuentes es focalitza en el tema de polèmica de torn. Ell ho vesteix de periodisme de fons, d’investigació, però, a la pràctica, l’únic que fa és donar voltes i més voltes al mateix, sense aportar res de nou i amb un excés d’opinió personal. Al final, tot acaba essent populisme desenfocat. Quina paciència que cal tenir.
Estic a la cerca d’alternatives que es puguin escoltar en un viatge de 40 km per zones relativament poc habitades. L’avantatge de Catalunya Ràdio és que es sent bé per tot. La SER també es sent bé, però té molts anuncis, les desconnexions em semblen massa locals i pateix la gran malaltia de totes les ràdios espanyoles [1]: les tertúlies. RAC1, pateix tots els problemes de Catalunya Ràdio, té anuncis i té en Basté (algú l’aguanta?). Ràdio 4, no és de prou bona qualitat, tot i que, escoltar-la cada cert temps va bé per desintoxicar-me de CatRadio. He de provar la COM, però quelcom em diu que tindrà algun defecte que m’obligarà tornar a girar el dial. Així doncs, què he de fer? Suposo que la solució és cercar una casa més a prop de la feina i anar a treballar en bici. Però, malauradament, això no només depèn de mi.
[1]: Sí, això inclou també les catalanes.
Actualització: Ahir vespre, quan vaig escriure aquesta nota, vaig oblidar comentar quelcom que em desespera. Com a menorquí que viu a Catalunya i que està casat amb una valenciana, em rebenta que l’horitzó de totes i cadascuna de les ràdios catalanes s’acabi a les fronteres del Principat. Així, si volem saber què passa a casa nostra, hem d’escoltar ràdios espanyoles (que també en parlen molt poc) o hem d’escoltar, a part i per internet, ràdios de Balears i del País Valencià, les quals també tenen un horitzó autonòmic. Ja ho sabem, el catalanisme ja no existeix, s’ha transformat en catalunyisme, el qual, està tan obsessionat per Espanya, que n’ha adoptat les fronteres. Els catalans també han contribuït molt a matar els Països Catalans, tant com ho han fet balears i valencians. Sort que tenim internet!
Tot esperant la sentència
He de felicitar el meu pare pel seu darrer article, en el que, entre d’altres coses diu:
Així doncs, davant els fets d’aquests dies, tothom té raó i ningú no en té. En tenen els catalans quan defensen el marc autonòmic que els ha dat el nou Estatut, però no en tenen si resulta que el volen defensar fins i tot en el cas que aquest sigui inconstitucional. I tenen raó els espanyols que defensen la necessitat d’ajustar les lleis a la Constitució, però no en tenen quan es demostren incapaços d’acceptar qualsevol realitat que impliqui una diversitat (lingüística, cultural o política) respecte del que ells consideren essencial per a la unitat d’Espanya. I no en parlem dels partits, que no han fet res perquè el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial siguin realment òrgans independents, deslligats absolutament del poder legislatiu, sinó que han fet tot el contrari, i continuen fent-ho, quan la seva força parlamentària els permet de bloquejar les necessàries –i jurídicament indispensables- reformes d’aquests òrgans jurisdiccionals.
Que n’és de difícil viure en aquest país, en un sandwitch entre dos projectes nacionals enfrontats. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme català de barretina. És mal de fer ser optimista en aquestes condicions.
Principis vs pragmatisme
En Benjamin Mako Hill ha fet un molt bon article en el que argumente l’avantatge d’un punt de vista basat en principis (FSF) sobre un punt de vista, teòricament, pragmàtic (OSI):
After all, a principled position in favor of software freedom is a statement of how things should be, not a description of how they are. OSI will argue that open source leads to inherently better software. This statement, of course, is one that can be empirically tested and, in fact, there seems to be plenty of evidence that it is often wrong. On the other hand, the FSF’s position that software should be free is ethical in nature. One can disagree with it, just like one can disagree with any other ethical position, but it can not be proved either right or wrong — only convincing or unconvincing, logical or illogical in the context a certain set of other values that others might or might not share.
Principles, Social Science, and Free Software :: Copyrighteous.
Cap a una xarxa més distribuïda
Diu el mantra que “sota tota tota arquitectura informacional, s’amaga una estructura de poder”. Així doncs, per tenir una estructura de poder favorable, cal fer que l’estructura informacional s’adapti a les nostres necessitats.
Els grans de la xarxa ho tenen ben clar, Microsoft va demostrar com s’aconsegueix el poder en el món informàtic, cal que el producte d’una companyia sigui indispensable. Microsoft Windows ha estat indispensable durant molts anys i durant tot aquest temps l’empresa que l’ha creat ha estat molt poderosa.
Des que els ordinadors s’han connectat, el Windows ja no és tan indispensable, qualsevol sistema operatiu amb un bon navegador pot servir. Google ho sap molt bé i intenta ocupar un espai central en aquest món. El seu objectiu és ser l’intermediari. Així de simple. El sol intermediari que gestionarà tota la informació.
Però la world wide web va ser creada de manera que tots els ordinadors fossin emissors i receptors, en igualtat de condicions. En teoria, en el món en xarxa no ens calen intermediaris, però Google està desmentint aquesta afirmació cada dia i, per tant, està esdevenint una empresa extremadament poderosa i, per tant, perillosa.
Darrerament, però he vist dos brins d’esperança.
Per un cantó he estat provant Freenet. Freenet és una xarxa p2p pensada per a compartir informació de manera anònima. No només això, tota la informació que hi ha a Freenet, a més de ser anònima, va signada digitalment, fet que elimina els problemes d’autoria que té internet. És a dir, a Freenet jo no sé qui és qui, però sí que sé que un personatge anònim és l’autor d’aquest i d’aquell document i, per tant, quan trobo un document puc conèixer la reputació de l’autor. Així doncs, gràcies a aquest sistema, als grups de notícies de Freenet no hi ha spam, ja que els spamejadors tenen tan mala reputació que es poden filtrar molt fàcilment. També, gràcies a l’anonimitat d’aquesta xarxa, la llei europea que permetrà tancar les connexions dels que comparteixin material protegit pels drets d’autor, serà inaplicable. Freenet és una xarxa fosca.
Un altre punt interessant de Freenet és com es desa la informació al seu interior. A internet, si jo vull penjar una plana web, necessito tenir un servidor, el qual necessita manteniment, etc. A Freenet en canvi, la informació no resideix en un servidor particular. Els documents són tallats a trocets i els trocets són repartits de manera redundant per la xarxa. Així, una pàgina web pot ser a molts ordinadors a la vegada. D’aquesta manera, jo puc pujar una web, esperar que es propagui i apagar el meu propi ordinador. La pàgina continuarà voltant per la xarxa, sempre i quant hi hagi algú que la llegeixi. Si ningú no la llegeix durant un temps (difícil de preveure quant de temps és necessari), la informació desapareixerà. Així doncs, a Freenet, tots som radicalment iguals. El fet de tenir una granja de servidors gegant no dóna cap avantatge competitiu.
Ara bé, Freenet té els seus problemes. Ara per ara és una xarxa lenta i, tal com està construïda, només permet compartir documents estàtics.
Una altra tecnologia interessant és l’Opera Unite (ja en vaig parlar aquí). Aquesta tecnologia permet transformar qualsevol ordinador personal en un servidor de pàgines estàtiques i aplicacions dinàmiques en un parell de clics. És genial. Gràcies a Opera Unite, per exemple, puc compartir les fotos del meu darrer viatge amb la meva família, sense necessitat de pujar-les a Picasa, amb tots els beneficis en termes d’intimitat que això comporta. També puc fer que els meus amics es baixin documents directament del meu disc dur o que escoltin en streaming la música que tinc emmagatzemada. Finalment, també puc penjar pàgines web. Aquí, a mode de prova, hi he replicat la meva web personal (d’aquí uns dies apagaré aquest servidor i, per tant, l’enllaç no funcionarà). Tot és tan fàcil que qualsevol persona ho pot fer. Ara espero que algú escrigui un lector de feeds i un bon programa de fòrums. Tot es pot fer amb tecnologies simples (html, css i javascript).
Ara bé, Opera Unite tampoc és perfecte. El programari no és lliure i la companyia Opera ha de fer d’intermediari, per tal que les pàgines siguin accessibles fàcilment (amb una adreça senzilla). El rol que juga Opera, en aquest cas, és de recepcionista, dirigeix els visitants cap a l’ordinador personal que volen visitar. Així doncs, això és molt millor que el rol que juga Google en els seus serveis, el qual és de banquer i confessor tot junt, però la situació és molt lluny de ser perfecta.
Cada dia que passa, sembla que la llibertat dels internautes es veu més erosionada, però aquests dos exemples que he mencionat mostren que no hem de perdre l’esperança de viure una xarxa millor en el futur.
Sobre la religió secular i el credo independentista
Avui matí, al tren, he llegit aquest article de John Gray, en el qual l’autor parla dels llibres que s’han publicat aquests darrers anys, en el món anglosaxó, en favor de l’ateisme. Gray analitza el discurs dels autors d’aquests llibres, entre els que hi ha Dawkins. La posició de Gray, que comparteixo en gran mesura, és que aquest ateisme evangèlic– empro les paraules de Gray– és hereu dels fonaments del cristianisme i, per tant, no deixa de ser una altra forma de religió, amb els seus propis mites. L’ateisme de Dawkins comparteix amb el cristianisme una visió monoteista del món, en la qual, hi ha una sola font de veritat, en aquest cas la ciència, la qual fa avançar la història en el sentit del progrés (la salvació). Considerar que la història avança i que la ciència és la sola font de veritat és un acte de fe.
No entraré més en detalls, ja que Gray ho fa molt millor que jo i, a més, aquest és un debat molt anglosaxó. Només, a mode d’anècdota, apuntaré que el subtítol de la web de Dawkins és: “A clear-thinking oasis”. Decididament, està més convençut de la seva veritat que molts religiosos.
Aquesta lectura matinal m’ha fet pensar en el nacionalisme. Aquesta ideologia també és monoteista en essència. També creu que hi ha un valor suprem, la nació, la qual ha de configurar la relació entre les persones i, també, assigna una fletxa d’avançament de la història, la qual avança cap a l’alliberació total de la nació en qüestió. El cas del nacionalisme català no és diferent. De fet, em fa molta gràcia l’acte de fe que fan tots aquests independentistes, que tant de soroll fan ara amb les seves consultes sobiranistes de costellada. Els dogmes de la religió independentista catalana són simples. 1) El pas a la independència no serà traumàtic, és a dir, no tindrà efectes secundaris negatius i es farà en pau, 2) la Unió europea, per acte de màgia, acceptarà immediatament el nou estat, 3) Espanya s’ho mirarà tot com qui mira un show a la tele, és a dir, passivament, 4) un cop s’hagi accedit a la independència, entrarem en una fase de salvació en la qual, la llengua, la cultura, l’economia, les seleccions esportives i la democràcia catalanes brillaran com un estel més del firmament, amb llum pròpia i nítida.
A mi no em sembla malament que es parli d’independència, al cap i a la fi, Espanya ha d’existir només si és útil. Però si això es fa, s’ha de fer deixant de banda mites i dogmes i posant sobre la taula dades i estudis que reforcin cadascuna de les posicions. S’haurien de pensar els mecanismes, els costos i els beneficis i dibuixar un pla de transició creïble. I si els estudis demostren que la independència no val la pena, doncs no passa res, el Sol seguirà sortint cada dia per llevant. Malauradament això no succeirà i continuarem escoltant dogmes de fe quadribarrats, els quals ignoren la composició de la societat catalana, enfrontats a dogmes de fe rojigualdas, els quals també ignoren la composició de la societat espanyola, i tots hi perdrem. Sigui com sigui, jo no participaré en aquest absurd debat de fanàtics.
Sobre l’ús del gènere en català
Avui, he vist al blog den Bibiloni, que la UIB ha emès una declaració (és un pdf) sobre l’ús del gènere en català. El text és clar i concís i deixa ben clara la posició dels que millor coneixen la nostra llengua. Des d’aquí vull felicitar als filòlegs i lingüísties de la UIB, per haver emès un document tan clar i concís. Evidentment, la felicitació és per a tots, independentment de si són homes o dones.
Desactiva els comentaris
Herman Van Rompuy no serà el president dels europeus
Els periodistes ens estan dient que Herman Van Rompuy serà el president d’Europa. Però ens menteixen. Van Rompuy serà el primer president permanent del Consell d’Europa Europeu. Al Consell d’Europa Europeu s’hi reuneixen els caps d’estat i de govern dels estats membres, conjuntament amb el cap de la Comissió. Aquest és un club de caps d’estat on els ciutadans no hi tenim res a dir, ni directament, ni per procuració. Sempre es diu que s’ha de fer pedagogia en relació a la Unió. Doncs el primer que cal fer és anomenar les coses pel seu nom. El problema és que, si es diuen les coses pel seu nom, tothom s’adona que aquesta Unió és molt poc democràtica i això no ven.
RSS - Posts
deixa un comentari