Em costa entendre el mercat dels ordinadors portàtils
El meu ordinador portàtil, un macbook, ha fet ja tres anys. La veritat és que va tan bé com el primer dia. La bona notícia és que l’Ubuntu Karmik Koala, la 9.10, va de perles, l’única cosa que dona una mica de feina, no gaire, es l’iSight, la webcam. La resta va bé, fins i tot s’adorm i es desperta bé, tant sobre RAM com sobre disc dur. 
Crec que diumenge el reparticionaré. Ja ho vaig intentar la setmana passada, vaig voler redimensionar la partició del mac os, però no va funcionar. Així que hauré d’emprar mètodes una mica més dràstics.
Ahir vaig estar mirant el mercat dels portàtils i no vaig acabar d’entendre per on van els tirs. Al meu parer, hi ha poques marques que ofereixin la mateixa qualitat que Apple. Els thinkpad en són un exemple. Però vaig veure que un thinkpad de qualitat i tamany (13.3″) semblant al meu mac val uns 1700€. Extra car.
De fet, si mires les característiques tècniques del macbook meu, no fan cap mal paper en el mercat actual i em va costar uns 1200€, més econòmic que la majoria d’ordinadors similars actuals.
Així doncs, on són les millores dels darrers 3 anys?! Algú m’ho podria dir? Els netbooks no em valen ja que son un segment ben diferent.
Jo ara tinc un netbook de Dell i un Macbook. Em demano si no els podria fondre en un de sol. Ahir vaig veure el Thinkpad X100e. És una mena de netbook però més potent, amb un processador AMD, que no té doble cor, però és més potent que un Intel Atom. Té un disc dur de ~300 GB i 4 GB de RAM, tot amb un tamany d11″ i un teclat de Thinkpad, es a dir, bo.
Sembla que en una màquina així es pot fer tot el que faig a casa: correu, música, ordenar fotos, mirar series, etc. I també me’l podria endur de congrés. però tinc por que la bateria no em duri prou per a congressos. En aquest sentit, el meu macbook rendeix més que el netbook amb bateria de 6 cel•les. Sembla mentida.
Vosaltres us atrevirieu a viure en una màquina així?
Jo crec que és prou factible. Els càlculs els faig a la feina i allí hi tinc un pc de sobretaula. Però cal encara veure quin seria el rendiment de Debian o Ubuntu en aquesta màquina.
La veritat és que els fabricants de maquinari em tenen despistat. Només Apple em convenç, en quant a màquinari, llàstima que ens faci tan difícil posar linux als seus ordinadors.
p.s. He escrit això en un tren, amb telèfon, per aquesta raó no hi ha enllaços i hi falta algun accent.
Cercant un bon model de llengua escrita
En Gabriel Bibiloni escriu regularment la columna “Amb bones paraules” amb l’objectiu de frenar l’erosió de la nostra llengua, provocada pel contacte, cos a cos, amb la llengua castellana i que ens porta directes a la dialectalització. Així doncs, Bibiloni ens mostra molts dels castellanismes encoberts que, sovint, tenen el vist i plau de certes autoritats lingüístiques oficials. De vegades, també ens explica com la nostra gramàtica es veu afectada per la del nostre veí i com ho podem evitar. De fet, tots els articles defensen una idea central, aquesta és la crítica al català light, col·loquial i barceloní, imposat durant els anys vuitanta i emprat des de llavors, que tant de mal ha fet a la unitat de la llengua i la seva riquesa de vocabulari. Només cal sortir de Barcelona i passejar pels Països Catalans per adonar-se del mal que ha fet aquest model lingüístic. Bona part dels parlants del català no es senten a gust amb l’estàndard actual. Certament, la fragmentació de l’administració, del mercat cultural i dels mitjans de comunicació de masses, tampoc ajuda. Quin sentit té que els llibres de text s’hagin de reescriure per a que puguin ser emprats a les escoles de les illes o del País Valencià? Malauradament, vaig aprendre a llegir i a escriure a la ciutat de Barcelona, on hi vaig aprendre aquest català light que critica en Bibiloni. Fa poc, un amic menorquí, que estima molt la llengua, em va demanar com és que escric així com ho faig. La veritat és que em vaig avergonyir i des de llavors intento trobar un nou estil que sigui més proper a aquest estàndard ric que defensa en Bibiloni. La tasca no és fàcil, ja que se’m presenten moltes preguntes males de respondre, pel fet que el meu parlar natural és oriental i illenc, visc i treballo en una zona on es parla una variant occidental de la llengua i, a més, molts dels meus interlocutors parlen i escriuen el català central. Quin model de conjugació he d’emprar en aquestes condicions? Així doncs, de moment, el progrés ha estat molt feble, no obstant la lectura dels articles den Bibiloni em sembla un fantàstic punt de partida. No obstant, necessitaré més lectures. Què em recomaneu?
Breus
A partir d’ara penjaré notes breus aquí. La idea és separar el blog (articles i notes més o menys serioses) del bla bla de cada dia.
Pensant el retorn al carbó
Carbó transportat en tren
Com més penso en el nostre futur energètic, més se’m posen de punta els pèls. Sempre he intentat defugir el catastrofisme, però em sembla evident que el petroli és finit i que la transició a energies renovables és molt difícil, ja que res en aquest món ens proporciona una densitat d’energia tan alta com el petroli, en forma líquida, ens proporciona energia solar acumulada durant períodes de temps d’escala geològica. No sé com podem batre això amb les energies renovables o el carbó, el candidat més probable. La conseqüència és que haurem de renunciar a moltes coses i, si no planifiquem, la transició serà dolorosa. No obstant, el necessari debat energètic encara és residual i, encara pitjor, la nostra capacitat de debatre fredament i raonada temes complexos és quasi nul·la, com bé demostren el nivell dels debats públics sobre el clima o l’economia.
The November issue of Gregor.us Monthly, Coal World, has now been published and it carries an unhappy message. I am forecasting that the world will not successfully transition from oil to a broad basket of renewable energy and power sources over the next twenty years. Instead, I strongly favor an outcome in which oil, the construction fuel for the global buildout of new power generation, becomes so expensive that the world becomes energy poor, and turns instead back to coal. In case you hadn’t noticed, the process of energy impoverishment has already begun.
Those who would propose a successful energy transition over the next 20 years have failed, on a number of fronts, to produce a holistic model that pays respect to both the history of previous energy transtions, and to all (not just some) of the hurdles that lay before us. For example, one group of transitionists will lay out the technical feasibility of running the world exclusively on clean power. But they ignore the construction phase, or the energy required to fund it. Other transitionists will appear to address the construction phase, but instead will elide over crucial engineering details by invoking historical examples of national will–like the space program, or the retooling of Detroit during WW II. Most neglected however is the history of previous energy transitions. And here we find the largest hurdle of all. For, in humanity’s last two transitions, from wood to coal and then coal to oil, the trajectory each time was to a higher power density energy source. Energy transition is disruptive enough, but much less so when you are gaining energy density. And how do you suppose transition will be this time, going in the opposite direction, to lower density sources?
2010
Realment, 2010 és un nom molt futurista per un any! Cada vegada que veig una data amb 2010, penso que llegeixo un llibre de ciència ficció.
Psicologia del treball
Aquesta reflexió sobre la relació entre la psicologia del treball i la gestió del pic del petroli és molt interessant. La idea de l'article és simple: tots els homes prefereixen el treball mental al treball físic. L'economia basada en l'energia econòmica ha permès que una part molt important de la societat hagi passat a treballar amb la ment, enlloc d'amb el cos. En el cas que l'era de l'energia econòmica s'acabés, degut a la baixada de la producció de petroli i a una manca d'alternatives, el canvi s'hauria de fer, de nou, però en l'altra direcció. Aquest és un canvi molt més difícil i dolorós.
El nou mòbil de Google no parla català
Si voleu comprar el nou Nexus de Google, haureu de tenir en compte que, com l’iPhone, no té suport per a escriure en català.
Considering Google has probably the best online translation site, and the Google Search interface is localized in well over 100 languages, I was thinking the Nexus might have particularly good language support. However it turns out to be much more limited than the iPhone. The tech specs say
Display: English (U.S), French (France), German, Traditional Chinese, Simplified Chinese, Italian, Spanish, Portuguese (Brazil), Korean, Japanese, Russian
Keyboard: English (U.S), French (France), German, Italian, Spanish, Portuguese (Brazil)
Publicar via correu electrònic amb WordPress
Un dels avantatges d’emprar WordPress.com, enlloc d’una instal·lació pròpia, és el bon sistema de publicació via correu electrònic que té aquest. M’estic plantejant emprar quasi exclusivament el Thunderbird per a escriure les meves notes. Crec que és molt avantatjós. Per un cantó, puc emprar un programa que m’agrada molt, el Thunderbird, per l’altre, gràcies a la màgia de l’IMAP, els esborranys, que deso com a esborranys de corbreu electrònic, es sincronitzen entre totes les màquines. Finalment, el correu dóna molta flexibilitat, ja que aquest es troba integrat a moltes eines: és molt millor publicar des del mòbil mitjançant correu electrònic que mitjançant la pròpia aplicació de WordPress per a iPhone. El sol inconvenient que té, és que m’obliga a escriure en format html, preferiria poder emprar quelcom com Markdown.
Microblogs i blogs
Els microblogs són una mena de droga que dóna satisfacció instantània sense esforç. Les conseqüències han estat devastadores per a molts blogs, inclòs el meu. És una llàstima. Caldrà resoldre el problema, a nivell individual i col•lectiu. Qui s’hi apunta?
Mals moments per la llibertat d’expressió
Aquest darrer intent d’atemptat aeri ha aconseguit els seus objectius, sense que la bomba explotés. Viatjar és cada cop més difícil i la democràcia i les llibertats s’han degradat una mica més. Aquí en teniu un exemple:
GULLIVER has already documented several of the worst examples of overreach by America’s airport security authorities in the wake of the Christmas Day terrorist attack on Northwest Airlines flight 263. The silly and inane “enhancements” of airport and in-flight security since Christmas have irritated and inconvenienced hordes of travellers.
But one of the most controversial actions taken by America’s Transportation Security Administration this past week was the airport security agency’s abortive attempt to subpoena two travel bloggers. The TSA, which is part of America’s Department of Homeland Security, hoped to force the bloggers (Flying with Fish’s Stephen Frischling and the ubiquitous Chris Elliott, also of the National Geographic and the Washington Post) to reveal who leaked TSA Security Directive SD-1544-09-06, the document explaining the silly and inane security enhancements I mentioned above.
