El dret a xifrar
juliol 17th, 2003 Desactiva els comentaris
Continuo amb l’article del filòsof David Casacuberta, El derecho a cifrar, del qual en parlava dia 13 d’aquest mes.
Simplement vull recomanar-vos que el llegiu. Val la pena. Sobretot ara que alguns polítics al poder ens volen vendre mesures inacceptables a canvi d’una falsa seguretat.
Casacuberta argumenta, d’una manera molt clara, que el dret a xifrar no és un dret nou. Simplement és una materialització del dret a la intimitat. Similar al dret que tenim tots a tenir cortines i persianes a casa. De fet l’analogia no és bona, la cortina és feta d’àtoms, els programes per xifrar, de bits. Els algoritmes són idees, són matemàtiques. Això canvia una mica les coses. Però Casacuberta explica molt bé la diferència. També és molt interessant la comparació que fa entre el xifratge i les armes, per tal que no ens confonguin! Els arguments són clars i contundents.
Les virtuds del text són moltes, però no vull dir res més, estic de vacances, i el que escriu bé és el filòsof i no el que escriu aquest “blog” de notes. Permeteu-me però, tal com fa Casacuberta, que us animi a xifrar els vostres missatges. Si no ens agrada que llegeixen les nostres cartes de paper, per què ens ha d’agradar que llegeixen les nostres cartes electròniques?
