Bitsenbloc

L’estiu és una molt bona època per a seguir teràpies. Un bon amic meu em va recomanar que seguís la teràpia Deep Purple. Cançons com Lazy m’han ajudat molt a recordar. A recordar que amb quinze anys descobria el món.

És curiós, però ara, set anys més tard, percebo una diferència substancial en comparació amb aquells temps. Resulta que ara començo a tenir passat. Petit però passat. Així que em puc permetre el luxe de sotmetre’m a teràpies de nostàlgia com la d’aquesta nit. Afortunadament, però, el més probable és que demà em llevi més fascinat per la incertesa del demà que per la certesa de l’ahir. Espero.

Pot ser us fa riure que algú com jo pensi en el seu passat, tal com faria un avi. Però, tot i que hi cap en una capceta, no deixa de ser important. És l’únic que tinc. És l’únic que ningú no em prendrà mai. Hi ha poques propietats tant pròpies com aquesta.

Continuo amb Lawrence Lessig. He trobat al seu blog un exemple sobre com el copyleft fomenta la creació artística. Trobar casos concrets va molt bé.

Opsound és un lloc de trobada per a músics que distribueixen la seva obra sota una llicència copyleft. Concretament usen una llicència de Creative Commons, en aquest cas, això correspon a una llicència que permet usar, modificar i redistribuir l’obra per a qualsevol finalitat, incloses les comercials, sempre que s’anomeni l’autor original i es faci sota les mateixes condicions.

És a dir, a Opsound hi pots trobar música que no només pots escoltar sinó que pots millorar! Et permet participar a l’acte creatiu no només passivament sinó activament modificant i millorant l’obra!

L’exemple concret que anomenava al principi us pot semblar poc rellevant, però el concepte que hi ha al darrere és molt fort i té possibilitats infinites: En Colin Muchler, algú com tu o jo, va gravar una cançó amb la seva guitarra. A una violinista anomenada Cora Beth li va agradar la cançó, però no es va limitar a gaudir-ne escoltant-la sinó que la va millorar amb el seu violí. Cosa que va agradar molt a l’autor original. Probablement algú hi afegirà percussions, un baix, vés a saber, i tindrem una gran cançó. I totes les seves versions! Fins i tot pot acavar sent la banda sonora d’un film de Hollywood. Qui ho sap?

mp3: My life i My life changed

És prou comú que la gent s’apropiï dels drets d’autor aliens. Resulta però que alguns dels més grans defensors de la c encerclada també s’apropien de les creacions dels altres. Aquest és el cas del Boston Globe, que en aquest article s’apropia del copyright de la “Declaració d’independència”. Vegeu la nota al peu de l’article. Surrealista!

A on es portarà l’obsessió per la ©?

Això ho he trobat al blog den Lawrence Lessig.

Aquest blog ja és interactiu!

Des d’ara estreno comentaris. Així serà més divertit, ens podrem barallar!

El sistema de comentaris és Haloscan, que l’he trobat al blog den Josep Porcar, el qual he descobert gràcies a en Carles Bellver. És a dir, de blog en blog i comento perquè em toca.

Ara mateix, per a tenir un bon blog, tecnològicament parlant, ja només em falta oferir els continguts mitjançant rss. Tot arribarà. Espero.

No ho entenc. Resulta que ara hi ha avions comercials equipats amb tecnologia WiFi. És a dir, que pots treure el PC i connectar-te a la Xarxa en ple vol. I tot sense fils! Per favor, algú que m’expliqui perquè a mi no em deixen escoltar un CD de música quan vinc i me’n vaig de Menorca. Diuen que és per motius de seguretat. En aquesta vida intento ser físic, però no ho entenc.

Actualització del 3/07/2003 a les 23:46 La creació col·lectiva va a una velocitat impressionant. En Josep Monés m’ha donat una resposta molt més que satisfactòria. Gràcies:

Els avions actuals van estar dissenyats als anys 70 (o abans i tot). Enaquell moment es pensava que les radiacions electromagnètiques quepuguessin interferir amb els equips vindrien des de fóra de l'avió, peròel mateix casc els protegeix.

El problema és que aquests avions tenen molt de cable que fa d’immensesantenes (hi ha km de cable), que ni tant sols està apantallat. Elproblema no és tant els equips de l’avió sinó els cables que comuniquenels sensors i els actuadors i tot plegat.

En els avions moderns això ja va amb fibra òptica o amb cables benprotegits i no hi ha cap problema. També les comunicacions no van enbanda base (crec que abans hi anaven) sinó modulades. A més, encara queaixò suposo que no s’utilitza, quan saps quin tipus d’interferència potstenir (WIFI per exemple) és molt fàcil filtrar-la selectivament (perfreqüència per exemple).

Més o menys és això…

Més endavant, en Josep m’ha enviat un enllaç definitiu:
Electromagnetic Interference In High Reliability Electrical Interconnect Systems