Bitsenbloc

Si no en teniem prou amb les patents, a la UE també ens volen modificar la legislació dels drets d’autor, molt a l’estil de la DMCA. Un dia d’aquests un agent armat de la SGAE entrarà a la nostra dutxa quan cantem de bon matí. Mercè Molist ens ho explica.

Ahir vespre vaig assistir als I Jocs Fractals de la vila de Gràcia organitzats pel Kernel Panic. David Casacuberta, filòsof dedicat a la defensa dels drets civils a la xarxa, va parlar dels enemics no tan obvis que tenim els moviments relacionats amb el copyleft i els drets civils al ciberespai. Entre altres coses va dir que no haviem de menyspreuar l’enemic, aquest entén prou bé el que passa i té eines prou potents per a anular-nos. Un exemple de que saben el que es fan: “Networks and Netwars: The Future of Terror, Crime, and Militancy” [pdf].

En aquest llibre analitzen els moviments alternatius en xarxa. És preocupant perquè posa en el mateix sac a Bin Laden, els cartels colombians, el moviment de Seattle i els defensors dels drets humans. A continuació us poso uns paràgrafs d’un article dels mateixos autors que més o menys resumeix el llibre. Aquestes paraules són molt similars al prefaci del llibre:

The fight for the future makes daily headlines. Its battles are not between the armies of leading states, nor are its weapons the large, expensive tanks, planes and fleets of regular armed forces. Rather, the combatants come from violent terrorist networks like Osama bin Laden’s al-Qaeda, drug cartels like those in Colombia and Mexico, and militant anarchists like the Black Bloc that ran amok during the Battle of Seattle. Other protagonists – ones who often benefit U.S. interests – are networked civil-society activists fighting for democracy and human rights around the world.

So far, across this new landscape of conflict, the edge has gone to the networks. Hierarchy-oriented states must learn to transform themselves along networked lines, or they will face the increasingly daunting prospect of struggling against a rising tide of both civil and uncivil networks enabled, and impelled forward, by the information revolution.

Aquest llibre és finançat per diferents instituts vinculats a la secretaria de defensa dels Estats Units d’Amèrica.

Preparem-nos per la lluita. Estudiem els moviments dels neoconservadors. Construim la República dels bits.

Si algú de vosaltres és jurista, per favor, no em tiris pedres!

Degut a la velocitat que canvien les coses al nostre voltant les lleis solen perdre el seu sentit molt ràpidament i passen coses tan absurdes com els canons als CDs, les patents de programari, …. De fet no tot és tecnològic, això també passa en temes molt més mundans, m’agradaria saber quantes lleis franquistes encara són vigents.

En general les lleis caduques solen servir per a beneficiar als oligarques establerts. Quan una llei perd el seu sentit, és a dir, quan les regles del joc ja no són les mateixes que quan es va crear, és molt més difícil fer-la complir (drets d’autor) i llavors l’estat ha de posar en marxa la màquina repressora. És evident que això satisfà als conservadors més rancis (partits de gavines i similars) que n’intenten treure el màxim profit i intenten evitar que la llei canvii; la sacralitzen (constitució?) i la defensen sense arguments. “És evident que ha de ser així” solen dir. Qui no pensi igual és un terrorista, com a mínim.

Això també se sol sumar a la incompetència més dura on els conservadors agafen gent del seu tarannà per a escriure informes (a lo Soto) per a promoure la cultura del futur. Volen anar de moderns però són tan cutres que confonen els conceptes més elementals (patents, drets d’autor, programari propietari amb programari patentat, programari lliure amb programari gratuït. Llegiu l’entrevista a Soto, us fareu un fart de riure del poc que s’entera aquest home del seu treball. A cada resposta diu una animalada!). Ells de futur no en saben res. Res de res. Només els interessa el passat. Les coses com són neocon (us acabo de regalar un rodolí patètic! perdoneu-me! jajajaja)

L’única manera que se m’acud d’acabar amb aquest conservadurisme és fent lleis amb data de caducitat. Això com a mínim, obligaria als legisladors a replantejar-se els problemes de la societat cada 10 anys, per exemple. A veure si així aconseguim que el cansament d’escriure noves lleis els faci perdre l’energia que perden per la boca insultant-se tot el dia i s’apliquen més a enterar-se de què passa en aquest món.

I si no donen l’abast? Doncs com avui en dia amb la justícia. Si no s’espavil·len i tenen muntanyes de papers, doncs “silenci administratiu” i campi qui pugui! A passar-s’ho bé! Les coses o es fa bé o no es fan.

Apa, m’he quedat a gust! Salut a tots i gràcies per passar per aquestes pàgines!

Ja fa temps que no sento parlar dels possibles perills dels mòbils per a la salut. Suposo que és perquè la gent ha quedat tant engaxada al mòbil que ja no hi volen pensar, la clàssica actitud a curt termini dels humans. Però avui a Slashdot he llegit una història prou curiosa. Resulta que els telèfons mòbils dels empleats dels hospitals poden ajudar a escampar una bactèria molt resistent als antibiòtics i molt perillosa. Entre un 50 i un 60% dels infectats moren.

En to de broma l’autor de l’escrit de Slashdot es demana a veure quant de temps es tarda per tal que algú inventi un mòbil esterilitzable. Personalment crec que és molt més senzill eliminar els mòbils dels hospitals. Això tothom estarà més tranquil. No us ho sembla?

L’altre dia vaig llegir a la “Bitácora de la Sociedad de las Indias Electrónicas” un article molt interessant sobre el copyleft. Llegiu-lo. Però sobretot, el que és interessant és un correu electrònic que acaba de rebre l’autor. És d’una banda de música que s’ha passat al copyleft i calculen que les coses els aniran molt millor ara.

Sembla que el copyleft es va difonent, a poc a poc però sens pausa.

Algú que no sigui Alejandro Sanz dubta del copyleft?

Doncs llegeix aquests tres bons articles i canviaràs d’opinió. O almenys dubtaràs de la teva posició.

Al diari francès Libération he trobat una imatge molt bonica de l’huracà Isabel que actualment s’està apropant a les costes dels Estats Units d’Amèrica.

Si us hi fixeu per a publicar-la l’estic enllaçant al lloc original, no l’he copiada al meu servidor.
És això legal? Realment la imatge no l’he copiada en cap moment, però l’estic mostrant aquí. Viola això els drets d’autor?

La meva intuició em diu que això s’hauria de tractar com un simple enllaç i que, per tant, no violo res. Però jo no en se de lleis, i les interpretacions poden ser confuses, sobretot quan les lleis són antigues.

Algú em pot ajudar?

Gràcies!

Per primera vegada en la meva vida he sentit un terratrèmol! I m’he cagat, les coses com són.

Ha estat a la ciutat de València, al barri del Carme tot just fa deu minuts. Era tan tranquil a l’ordinador quan l’edifici s’ha saccejat, ha estat un cop sec però contundent. Sóc en un vuitè pis d’un edifici vell, podeu imaginar que s’ha mogut prou. Uffff

Just després del moviment he decidit abandonar l’edifici, estava cagat, suposo que pàl·lid. Però en obrir la porta he trobat a dos veïns que sortien de l’ascensor i no havien notat res. Res de res. M’he sentit bastant imbècil. Per sort la meva germana m’ha trucat i m’ha dit que el carrer també havia tremolat!

Ufff!

Actualització: He vist a la televisió que el terratrèmol ha estat de 4.3 graus. Quasi res. Tota una experiència!

Aquí teniu una mica de demagògia: “Silencis polítics sobre l’ITER de Vandellòs“, article signat pel portaveu d’Els Verds – Aternativa verda.

No tot el que porta el llinatge “Nuclear” és dolent. Això no vol dir que no haguem d’anar alerta. No es pot acceptar una nova opció energètica a cegues, però negar-la d’entradra em sembla molt demagògic i més quan es tracta de fusió, que no hem de confondre amb la fissió que ha de quedar completament descartada.

Amb les energies alternatives passa una cosa similar. Quasi mai sento parlar del contaminant que és la insdústria de plaques solars, entre d’altres. És una llàstima perquè tampoc podem acceptar a cegues aquestes energies que són molt necessàries. Hem de ser conscients que les necessitem però també tenen les seves contrapartides, i d’això mai en sento parlar. Una llàstima.

D’aquesta manera, amb la cooperació dels uns i dels altres mai superarem la petrodependència que tant ens està matant.

A l’arena política ja se sap, la demagògia és el plat de cada dia, ningú no se’n salva.

Dia 9 vaig escriure un post titulat “MSN els estàndards oberts i la República dels bits”. Ara en mirar-me aquest post me n’adono que no m’agrada gens com ha quedat. A part de certs errors lingüístics seriosos veig que no l’he estructurat prou bé i que el to no és el més adequat, és per això que he decidit reescriure’l de nou. Ja he començat i crec que, de moment, el nou resultat és prou millor. Suposo que un dia d’aquests el penjaré aquí, tot i que ara estic de vancances i lluny de casa.

A partir d’aquest fet, no és la primera vegada que em passa, suposo que tampoc serà la darrera, he decidit que intentaré canviar una mica les pautes que segueixo per a publicar aquí.

Fins ara simplement escrivia espontàniament, de fet des que tenia la idea fins que la publicava passava només una horeta.

A partir d’ara, quan l’escrit sigui una mica llarg, abans de prémer ENTRAR i publicar-l’ho el deixaré reposar i el publicaré el dia següent després d’una revisió. Espero que això faci pujar una mica la qualitat del blog.

Tot i això el blog mantindrà certa espontaneitat ja que continuaré escrivint coses curtes com fins ara.

Espero que estigueu d’acord amb els canvis!