Bitsenbloc

Welcome to this year’s eighth issue of DWN, the weekly newsletter for the Debian community. Finally, we can send mail using morse code, since the International Telecommunications Union assigned a new code (. – - . – .) for the “@” sign.

Qui empra morse avui en dia? Qui envia adreces de correu electrònic via morse? Una nova manera d’evitar que la nostra adreça acabi en llistes d’spammers?

Espero que aviat podré fer el que ha fet en mini-d.

Aquests dies he fet una marató de llegir diaris estrangers, francesos i suïssos majoritariament, de mirar TV estrangera, sobretot BBC, Euronews, TVE (no és que sigui estrangera, és que és de Mart), CNN i m’he entristit una mica en veure com valoren el canvi. En general, tot i estar molt ben informats, les conclusions són molt simplistes. Es creuen que és només l’atemptat el que ens ha fet canviar. Obliden el Prestige, la guerra i totes les xulades (yo no hablo de chapitas) del nostre president, ara en funcions. Les raons pel canvi són moltes, però, malauradament, fora d’Espanya s’arriben a pensar que els ciutadans han cedit al terrorisme. Per exemple, a la BBC no podien explicar com una nit 11 milions d’espanyols poden sortir junts al carrer i la següent hi hagués manifestacions en contra del govern. “S’ha trencat la unitat” deien, cosa que no és certa, d’estar junts contra el terror en sabem molt els espanyols, ara veig que també sabem treure els governants que es creuen semi-déus.

Espanya és molt complexa, plurinacional, plurilingüística, i això no només no ho entenen des del PP sinó que a fora tampoc. Probablement això explica el meu escrit anterior.

Diuen que no hi ha res més antiquat que el diari d’ahir. És en aquests moments de canvi polític quan aquesta frase pren tot el seu significat. Per exemple, al darrer nombre de The Economist (publicat dia 13) hi ha un article on s’analitzen els possibles efectes dels atemptats de Madrid als resultats de les eleccions. Ara, un cop tot ha succeït, em fa gràcia llegir l’article ja que, malgrat fer una bona anàlisi de la situació – parla de les declaracions d’Otegi, de la tensió que ha creat Aznar entre el centre i la perifèria i, fins i tot, de Carod -, arriba a una conclusió completament equivocada: “The bad blood was stirred still more when a senior Socialist suggested that the discovery of explosives a few weeks ago had been a put-up job by the PP. The Socialists will not make such claims now, but their chances of taking office next week, in Madrid, look even slimmer.”

Vist l’èxit dels tarots i dels programes de meteorologia, és evident que som una societat necessitada de certesa (sobretot si tenim els diners invertits!), de fet creiem que vivim en una època incerta quan, en realitat, és molt més certa que, per exemple, la dècada dels 30 del segle passat. Aquesta necessitat de certesa fa que abundin les anàlisi dels experts afirmant, moltes vegades lapidari ament, que el futur serà d’una manera o d’una altra. Em reconforta veure com els experts, fins i tot els més ben preparats, s’equivoquen. Per sort el món continua essent impredictible! El destí no existeix! Som lliures! Es per això que cal anar a votar, sinó sempre guanyarien els mateixos.

Del diccionari Alcover-Moll:

HINDÚ m. i f.
Membre d’una de les races natives de l’Indostan; que professa l’hinduisme; cast. hindú.

INDI
|| 1. adj. i subst. m. i f. (f. ÍNDIA) Nadiu o propi de l’India o Indies orientals, i de les races americanes anteriors a la conquista pels europeus; cast. indio.

Em fa gràcia aquesta mania d’anomenar hindús als indis. És un típic cas de greu error comès pel fet de voler ser políticament correcte (considerar que indi és despectiu). Dic greu error perquè aquests dies l’error esdevé paradigmàtic. Em fa riure sentir a la televisió que han detingut dues persones d’orígen hindú pertanyents a Al Qaida. Jo que em pensava que a l’India hi havia violència entre comunitats islàmiques i hinduistes radicals! Resultarà ara que s’han ajuntant en contra nostra? No, és evident que no.

Els indis són indis, els hindús hindús. Ni tots els indis son hindús, ni tots els hindús indis. De fet, anomenar hindús als indis seria com anomenar catòlics a espanyols.

La mania d’anomenar hindús als indes és deguda a que la paraula indi sona despectiva, “no fagis l’indi!” ens han dit moltes vegades. Però la solució no és anomenar hindús als indis, és deixar de dir indi al que fa el boig.

El terrorisme és com una olla amb aigua bullent. Per tal que l’aigua no t’esquitxi i et cremi hi ha dues opcions, tapar l’olla o apagar el foc.

L’exi Bush-Blair-Aznar-Berlusconi…, ha preferit tapar l’olla ben fort (tots els terrorismes són iguals), però com que no saben gaire física no saben que la pressió puja dins l’olla i que, al final, per molt forts que estiguem (USA), la tapa es tornarà a obrir violentament. Això és el que està passant. Madrid ha estat el primer avís.

L’altre opció és analitzar la cuina, trobar quin és el fogó que està en marxa, veure quina rodeta l’apaga i, finalment, apagar el foc. Aquesta és la via més adequada, la via que el poble espanyol ha demanat a les urnes (segons interpreto jo).

Aznar ja ha caigut. Bush pot caure ja que, de moment, JFK va al davant. Blair ha tingut pegues però de moment n’ha sortit victoriós. El que semblava impossible està succeint. La política de músculs no convenç a la gent, ara és hora d’aplicar la política de cervell. Ara bé, anem alerta. El que ha passat aquí no té perquè ser exportable.

La democràcia funciona! Visca l’alternança!

Quan el PSOE era un niu de corrupció i contraterrorisme il·legal els vam canviar. Quan el PP s’han cregut que eren vinguts del cel i que podien mentir al poble tot jugant amb el seu dolor, els hem canviat. Així, a poc a poc, aniran aprenent.

La democràcia funciona molt millor del que en general creiem.

(sense accents)

Gracies xarxa per deixar-me viure aquest moment tal com ho hauria fet a Barcelona o Es Castell.