Pobres demòcrates cubans
maig 12th, 2004 Desactiva els comentaris
Washington va donar a conèixer dijous un projecte dissenyat per la “Comissió d’Ajuda a una Cuba Libre”, encapçalada pel secretari d’Estat Colin Powell, que endureix l’embargament sobre l’illa de govern comunista amb l’objectiu d’”accelerar una transició cap a la democràcia”.
Els demòcrates cubans deuen tremolar, si ja és dur lluitar contra en Fidel, imagineu com ha de ser fer-ho essent alliberats pen Bush al mateix temps.
A La Vanguardia destaquen:
Cuba y EE.UU.
Nunca fue probable que el presidente George W. Bush aportara las ideas frescas que necesita EE.UU. en su política con Cuba. Después de más de 40 años de fracaso continuado, la decisión americana adoptada la semana pasada de apretar los tornillos de las sanciones económicas a Cuba es deprimente y refleja la presión de buena parte de la ultraderecha cubana en Estados Unidos. Es exactamente lo contrario de lo que es necesario para promover la apertura, la tolerancia y la democracia en Cuba. Esta nueva política combina dos elementos. Primero: los cubanoamericanos verán limitadas sus visitas a Cuba una vez cada tres años, en lugar de una vez al año. Segundo: Estados Unidos aumentará la ayuda al movimiento opositor.
Estas nuevas sanciones económicas son una distorsión de las prioridades de la política exterior americana y juegan a favor de Castro al facilitar que pueda atribuir los problemas económicos cubanos al conflicto con Estados Unidos.
“FINANCIAL TIMES”
Londres, 10/V/2004
Europa
maig 11th, 2004 Desactiva els comentaris
Quan de temps haurem d’esperar per veure les notícies d’Europa en una secció que no sigui “internacional”?
Les tecnologies minen les antigues estructures
maig 11th, 2004 Desactiva els comentaris
Quan només uns quants tenien aparells fotografics, les fotografies eren un fet estrany i controlat. Cada foto era un ritual, tothom es posava al davant de l’aparell, en ordre, els alts al darrere, els baixos a primera fila, i quan tothom estava bé, es feia la foto. El resultat són aquestes fotos en blanc i negre que tots tenim en capces als calaixos de casa. El més interessant és que mai ningú riu ja que la foto era un moment solemne i important. Era central.
Ara que molts tenim aparells digitals, la fotografia ha esdevingut un fet molt més descentralitzat. Ara les fotos es fan sense avisar, qualsevol cosa remarcable és enregistrada a la memòria dels aparells. És a dir, ara tothom té el poder de guardar petits trocets de realitat per a mostrar-los a qui vulgui, quan vulgui.
Un exemple ben clar d’aquesta nova realitat són els soldats de l’alliberadora coalició que es fan fotos mentre torturen els alliberats. No es tortura algú cada dia, així que val la pena prendre imatges per mostrar-les a família i amics. Tard o d’hora, aquestes imatges sempre acaben trascendint de manera que tots ens hem adonat del tipus d’alliberació que ens venen els ianquis.
Els quadres dels exèrcit s’hauràn d’adaptar als nous temps, els arbres cauen i moren, som en un temps de xarxes i tothom pot emetre i rebre informació, sense control. Encara que les fotos hagin estat fetes pel cínic motiu d’impressionar els amics, al final han trascendit tot ajudant a reforçar la democràcia. I és que, senyor Rumsfeld, la informació vol ser lliure.
Mr Bush, fire Mr Rumsfeld!
People of America, fire Mr Bush!
Les Illes Balears abandonen l’institut Ramón LLull!!
maig 7th, 2004 Desactiva els comentaris
No voldria treure gaire sovint aquesta imatge, però no hi ha altre remei:
La comunitat balear abandona l’Institut Ramon Llull per diferències de criteri amb el govern
Resalto un paràgraf perquè ara sóc a l’estranger i no sé si s’ha sentit prou per Catalunya:
A principis d’anys Matas ja va anunciar les mesures lingüístiques que es desmarcaven de l’Institut d’Estudis Catalans i fa poc la directora de la nova televisió autonòmica declarava que passaran les pel·lícules en castellà perque el català estàndard no normalitza.
Fantàstic! Sort del castellà que salvarà les nostres varietats que tant “estima” en Matas. Algú més s’apunta a la guerra contra la llengua?
I els valencians i els balears?
maig 7th, 2004 Desactiva els comentaris
Acabo d’enviar aquest correu electrònic al defensor del lector de La Vanguardia
Benvolgut “ombudsman”,
Avui m’he quedat astorat en llegir a La Vanguardia (via internet)
http://www.lavanguardia.es/web/20040507/51155209305.html
la notícia escrita pel correponsal a Brussel·les, Fernando García, sobre la iniciativa del Govern espanyol per tal que el català sigui reconegutcom a llengua oficial a la Unió europea.
El tercer paràgraf diu: “El Ejecutivo –que cumple así el compromiso adquirido en la investidurade Zapatero con ERC– formuló su petición en favor del catalán en undocumento presentado a la presidencia de turno de la UE, ahora en manosde Irlanda. De acuerdo que el compromiso que Rodríguez Zapatero adquirióen el debate de investidura, Madrid quiere que las lenguas cooficialesde **Catalunya, el País Vasco y Galicia** adquieran el estatuto especialque tiene el gaélico.”
He ressaltat amb ** les paraules que m’interessaven.
Jo sóc menorquí i la meva llengua és la catalana, per tant, obtindré el mateix benefici que qualsevol ciutadà de Catalunya amb dita iniciativa. És més, resulta que la meva llengua és tan oficial a la meva comunitat autònoma com a la catalana, malgrat no agradi als nostres governants. Francament crec que oblidar-se de balears i valencians és un greuge per la llengua i demanaria que fos rectificat. No treu a un diari com La Vanguardia cometre errors d’aquest estil. Haurem de posar un adhesiu als nostres cotxes amb el text “Les Illes Balears existeixen!”?
Molt atentament,
Pere Quintana i Seguí
L’arma que necessitem
maig 4th, 2004 Desactiva els comentaris
iTunes ha estat una novetat que ha triomfat. El més interessant d’aquest programa és el motiu del seu èxit. El secret és que iTunes no ha inventat res de nou, amb aquest programa d’Apple pots escoltar la teva música, gravar-la en CDs, introduir els CDs antics a l’ordinador, comprar nous discs, etc. És a dir, amb iTunes pots fer coses que ja es podien fer abans amb programes ja existents. La novetat ha estat agafar totes aquestes eines que funcionaven molt bé i ajuntar-les de manera que la suma del conjunt valgui encara més que la suma de les peces separades. Enhorabona Apple.
Aquest és el camí a seguir per a les futures eines de comunicació social. Nosaltres, els ciutadans electrònics, mitjançant la nostra feina d’anar teixint xarxes, tal com ho faria una aranya incansable, hem aconseguit tenir un poder que alguns dels nostres polítics, tot i la castanya, encara no han sabut, o no han volgut, veure. Gràcies a les noves eines de comunicació hem aconseguit formar les nostres nacions en xarxa, la república dels bits que ens està permentent augmentar el benestar i la llibertat de tots, tot donant-nos les eines per a vèncer els fonamentalismes de tot tipus.
Com que en aquesta batalla hi tenim molt més a guanyar que a perdre, val la pena que ens hi tirem de cap i, per fer-ho, a part d’organitzar-nos, hem de crear eines que ens permetin funcionar de manera molt més eficient. Tenim els sistemes operatius lliures, els weblogs, els RSS, la WWW, el correu electrònic, les llistes de correu, FOAF, Jabber, i un munt d’eines més que a hores d’ara són a la caixa d’eines de qualsevol ciutadà electrònic actiu. Però ara ens falta l’iTunes de tot això, ens falta la navalla suïssa que, ben emprada, doni un nou cop a les antigues estructures centralitzades. És necessari que creem el nostre Orkut descentralitzat, pràctic, incontrolable, mutant, indominable, GPL.
Hackers, com que la llibertat és la vostra raó de ser us demano que, per favor, empreu el vostre talent i el vostre enginy per a crear aquesta eina tan necessària per alliberar la nostra societat electrònica dels antics valors que, des del segle XIX, han arribat fins al nou mil·leni. Des de la declaració d’independència del ciberespai hem aconseguit grans fites, però per tal que la nostra lluita arribi a bon port cal que mireu cap al futur i construiu aquesta nova arma revolucionaria. És el següent gran pas a donar.
Primera gran decepció del nou govern
maig 4th, 2004 Desactiva els comentaris
Ja fa temps que ho veiem a venir i s’ha complert. Els socialistes creuen defensar la cultura tot defensant les obsoletes indústries i la seva màfia (SGAE). Els socialistes, com els populars, tampoc no s’han enterat que els temps han canviat i que la informació vol ser lliure. Resulta que ara hem de defensar la cultura amb repressió i baixades d’impostos. Que trist i quina por, sempre que la cultura s’ha defensat amb repressió s’ha acabat fatal. Aquest cop no serà diferent.
Al weblog del Navegante hi diuen:
No es así; no es así
La policial receta de la Ministra de CulturaProtección (anticopia), prevención y sanción, forman la receta que la Ministra de Cultura Carmen Calvo ofrece a la industria editorial para resolver su problema (la ‘piratería’). Policía, leyes y candados como soluciones únicas, limitaciones patrulladas por el Estado como garantía de la salud económica de una industria cuya forma de hacer negocio va camino de la obsolescencia. Bien está que el IVA se rebaje en los productos culturales. Pero cuando la propia legislación de Propiedad Intelectual (y sus propuestas reformas restrictivas) se está convirtiendo en un problema para el desarrollo y la difusión de la cultura, mejor sería buscar soluciones menos policiales y más cultas. Es mala cosa que la cultura dependa de las fuerzas de orden público.
