Bitsenbloc

Mirant el DVD d’Animatrix amb la meva germana hem recordat una curiosa etapa de l’història tecnològica del nostre país. Es tracta de l’arribada massiva dels CDs de dades. Recordeu que en aquella època no els anomenàvem CDs, com ara, sinó que els anomenàvem CD-ROMs o, fins i tot, CD-Ruuuummmms?! Recordo que tots dessitjàvem tenir la primera unitat lectora de discs compactes per poder evitar comprar la columna de disquets del PC Fútbol . També recordo com els diaris es van tornar bojos repartint enciclòpedies en CD-ROM que els nostres avis ens anàven guardant pacientment.

Les analogies entre el DVD i aquells CD-ROMs són moltes. En un primer nivell observem que físicament són quasi idèntics. També hem vist que, com abans, aquest darrer any els diaris s’han tornat bojos regalant col·leccions de pel·lícules en DVD. És més, els DVDs solen tenir uns menús infumables. Aquests estan escrits amb tipografies que no s’enten i solen estar mesclats amb imatges que només maregen (el DVD de Lost in Translation és una lloable excepció). Tal qual els menús de les enciclopèdies en CD-ROM.

Però l’analogia que més m’interessa és que tan els CD-ROMs com els DVDs han intentat ser l’eina que hauria permès projectar al futur les regles del passat per mantenir les antigues estructures. Per sort uns van ser superats per la xarxa i els altres,…, també. Ens van intentar vendre les enciclopèdies en CD-ROM com qui ven enciclopèdies en paper. Un producte tancat i barrat destinat a ser pagat (molt car) i consumit passivament. El coneixement transmès en una sola direcció. Amb el DVD han fet el mateix. Ens han volgut vendre pel·lícules que només es poden veure a determinades parts del món i amb determinats programaris, tot criminalitzant el que no segueixi les regles dels que manen (o manaven).

És la mateixa cantarella de sempre. Tant els CD-ROMs com els DVDs han estat testimonis d’una guerra. Per un cantó els que volen mantenir les regles del passat en nom de la defensa de la cultura. Per l’altre, els amants de l’intercanvi d’informació i coneixement, la xarxa, el p2p. En altres paraules, l’arbre contra la planta enfiladissa.

Els comentaris estan tancats.