Moqtada al-Sadr i l’essència de la violència islàmica
2004/08/11 Desactiva els comentaris
No fa massa, Sala i Martín començava un article amb la següent cita de Henry L. Mencken.
Tot problema difícil i complex té una resposta simple, fàcil… i equivocada.
Un exemple claríssim és el problema de l’ànalisi de les causes del terrorisme islàmic. Per un cantó, tenim la teoria simple, fàcil… i equivocada que afirma que la seva causa és la desigualtat econòmica provocada pel primer món (tot fent creure que l’economia és un sistema de suma zero). És més senzill (i popular) culpabilitzar les nostres democràcies liberals i el liberalisme en general que cercar la vetadera arrel del problema.
La bona teoria analitza l’emergència del terrorisme com a reacció en contra de les llibertats que proporcionen les democràcies liberals. Les noves tecnologies han permès que les imatges i les idees del nostre món democràtic arribin a països on uns pocs, els mollahs, controlen la societat a base de por i aïllament. En veure com trontolla el seu poder, el mollahs només tenen la possibilitat de declarar la guerra a la font del canvi per intentar destruir-la.
Aquests dies els diaris van plens de notícies sobre el líder religiós Moqtada al-Sadr i el seu exèrcit. Què persegueix aquest home? Ja veureu com molts afirmaran que la seva lluita és justa perquè pretén alliberar un poble, però, de fet, això no és cert. La veritat és que al-Sadr és lider espiritual per herència i no per mèrits. La influència de la seva nissaga ha estat tan gran que fins i tot un barri de Bagdad porta el seu nom. Sabent això, que és públic i notori (la wikipedia ho explica molt bé), un s’adona que el que persegueix Sadr no és el bé del poble sinó el manteniment d’unes estructures polítiques i socials pròpies de l’Edat Mijtana que els són favorables a ell, a la seva família i a la seva ideologia fanàtica.
No prenguem la teoria fàcil. L’actualitat ens demostra que la lluita terrorista dels Sadr i els Bin Laden no és en favor d’un poble sinó d’unes idees retrògades, injustes, discriminatòries i, sobretot, antidemocràtiques. Els americans (i els francesos, els anglesos, els italians, els espanyols,…) tenen la culpa de moltes coses, però no del terrorisme islàmic. Molts ja ho han dit però cal repetir-ho mil vegades, sinó ens equivocarem d’enemic.
