Bitsenbloc

Ja ho deiem ahir, probablement guanyarem i aconseguirem abolir el concepte de “propietat intel·lectual” que va servir en el passat, però que ara només serveix per a deixar-nos sense llibertat. Però abans hem de guanyar unes quantes batalles:

• La de Mercè Molist i tots els que veuen les llicències copyleft violades
• Contra el monopoli que no compleix les seves lleis
• Contra l’administració que ens obliga a ser clients de certes empreses privades
• Contra els legisladors que volen responsabilitzar el fabricant de les il·legalitats dels usuaris
• …

D’altra banda, l‘alternativa també es prepara a una velocitat frenètica.

Em sembla que aquest any 2005 serà molt intens…

Aquests mesos, degut a la meva emigració al país d’Amélie Poulain, tinc certes dificultats de connexió a la xarxa, així que quan em connecto, ho he de fer intensivament, ja no puc fer connexions esporàdiques cada poc temps per veure què es mou entre els bits.

Ahir, en una d’aquestes connexions, vaig trobar diverses coses que em van interessar i que resumeixo en un sol post:

Unitat i diversitat lingüística

N’hi ha que no poden entendre que una llengua pugui tenir dos noms, també n’hi ha que, per tal de treure de polleguera als nacionalistes catalans, s’entesten en complicar la situació a base de ni afirmar ni negar la unitat de la llengua tot defensant a ultrança la doble nominació. Com que aquest debat el menen polítics, acaba essent un merder sobredimensionat que ens perjudica a tots i, sobretot, a la llengua.

Per sort, ahir, Josep M. Calvet donava una opinió ben interessant sobre el tema (us recomano l’article sencer, una cita no és suficient):

El gran error de TV3 ha sido obviar, por no decir, sinlenciar, la riqueza lingüística existente en el mismo Principado y dar la impresión de que el catalán es una lengua monolítica, hasta el punto que muchos presentadores procedentes de comarcas del “catalán no estándar” parecen haber ido a clases de logopeda para disimular su origen lingüístico heterodoxo. Empecemos nosotros, particularmente en TV3, a reconocer la diversidad lingüística y después exijamos su unidad.

Calvet té raó, però m’emprenya que, pel bé de la llengua, això hagi de ser així a TV3 i no calgui que sigui així pel castellà a TVE, on tampoc si respira cap varietat. Símbol de la malaltia de la nostra llengua? Per cert, no sé si m’he d’alegrar o preocupar pel silenci del meu president, Jaume Matas. Suposo que em dec haver d’alegrar, però no n’estic segur.

Hackers

Per altra banda, via Barrapunto, em trobo un article publicat a Expansión que espero que els amants de les jerarquíes i peatges perjudicials llegeixin ben atentament:

¿Beneficio comercial basado en puertas cerradas o rápido progreso tecnológico sustentado en colaboración? En el escenario tecnológico actual , las puertas cerradas empiezan a no tener sentido, porque quien guarda la llave es atacado por hackers, por oponerse al progreso de todos. En pocos años hablaremos de la “época del copyright” como quien habla de Torquemada y la Santa Inquisición: un horror que dificultó el progeso durante años y del que logramos liberarnos. Para los que la pasaron, la Inquisición era la única forma de vivir, algo lógico que les protegía, no eran capaces de imaginar un mundo sin ella. Gracias a hackers que imaginaron algo distinto, hoy no tenemos autos de fe ni piras purificadoras, aunque algunos se empeñen en querer reeditarlas. Por su propio bien: intente evitar que le protejan del progreso.

Beneït siguin el seu autor i el diari que l’ha publicat. Visca l’èpica del hacker que lluita sol per la llibertat! Visca la cooperació que aquesta lluita individual ha permès! L’individu sense cooperació no té sentit, el programari lliure i les noves maneres d’entendre la “propietat intel·lectual” ens ho demostren.

Classes i jerarquíes

I ja que parlem d’amants de les jerarquíes deixeu-me que us citi una frase que he sentit al vol a France Inter:

L’esquerra té la por de la fi de les classes socials, la dreta té la por de la fi de les jerarquies

Interessantíssima. De fet, es respira tota l’estona, només cal passejar-se per un kiosk i mirar les portades dels diaris. Pot ser ja és hora que hemergeixin nous partits sense aquestes pors, o que els existents passin una intensa sessió de reciclatge, però això jo ja ho veig més difícil. Cal desconfiar del que encara es mogui per la simplicitat de l’eix esquerra-dreta.

Visca la globalització

Ja fa uns dies vaig trobar aquest article a The Guardian sobre Firefox que em va encantar:

Firefox deserves to succeed, but even if it does not it will have highlighted the astonishing success of open source, well known inside the web community but not outside. Among other services, it has its own operating system (Linux), an acclaimed alternative to Microsoft Office (OpenOffice), and its own encyclopedia (Wikipedia) with a million entries. The open source movement has become one of globalisation’s unexpected treasures.

Benvinguda sigui la globalització que permet que els que no creuen ni en jerarquies ni en classes socials i estimen la cooperació puguin fer un navegador que és una meravella tècnica i que, a més, fa molt més per la nostra llengua que ERC, PSC i PP del País Valencià junts.