Actualització del programari
2005/02/28 Desactiva els comentaris
Acabo d’actualitzar el WordPress, el gestor de continguts d’aquest bloc, a la versió 1.5 que em té al·lucinat. El WordPress està superant totes espectatives, i això que eren molt altes.
Com que amb aquesta nova versió ha canviat el sistema de plantilles, veureu el look canviat. Intentaré resoldre-ho el més aviat possible, però vistos els nous canvis, crec que hauré de començar de nou ja que la plantilla que tenia fins ara era maca però no usable. És a dir, un mal disseny malgrat era bonic.
Nota: No m’hauria imaginat que fos tan fàcil. Seguint aquestes senzilles instruccions he recuperat l’estil antic.
L’Europa que no troba el camí
2005/02/18 Desactiva els comentaris
Ahir vaig estar a punt de publicar això, però no ho vaig fer perquè no m’estava quedant prou bé.
Avui s’ha publicat aquest comentari a Ciberpunk News:
Aparecido en BBC (17/2/2005). ¿Anacronismo? Si, claro, la Iglesia forma “exorcistas” como quien organiza un postgrado del Instituto de Empresa. Es decir juntando chamanismo militante con elementos científicos. Una versión, al otro lado de lo que hace AlQaida con las nuevas tecnologías. Ninguna novedad: las civilizaciones que adoptan tecnologías que serían incapaces de fabricar por si mismas están libres de sus constricciones culturales y sus inevitables valores. Al serles ajeno hacen un uso tan púramente instrumental que no parece calarles, y en un primer momento pueden, por tanto, sacar ventaja. El yihadismo e internet. La Iglesia y la Ciencia (un clásico). O los indios americanos usando caballería ligera y rifles Winchester.
Doncs avui a France Inter he sentit com el director del projecte Gallica deia que per salvar la cultura europea els estats han d’intervenir a internet, perquè si no les empreses com Google, que són americanes (fins on pot arribar l’anti-americanisme?), controlaran el nostre passat (parla del projecte de digitalització de biblioteques). Ha telefonat una oient explicant, escandalitzada, que era una vergonya que, cercant un libreto d’opera a google només li sortíssin webs d’universitats ianquis! Impressionant…
Els líders europeus, els mateixos que han escrit la constitució, a internet són com els aprenents d’exorscista.
Aquest matí m’he alegrat molt quan he vist que a Le Figaro, havien publicat el text que hauria volgut escriure. Afortunadament, a la vella Europa encara hi ha qui pensa en el futur. Això em tranquilitza, perquè abans de venir aquí jo ja sabia que França era vella Europa, però no em pensava que ho fos tant. Us poso un parell d’extrets de l’article:
Ala veille de l’arrivée de George Bush en Europe, le président de la Bibliothèque nationale de France entonne un cri de guerre qui n’aurait pas choqué le Louis VI qui portait haut l’oriflamme de Saint-Denis : il appelle à lancer une croisade « française et européenne » contre le projet du moteur de recherche Google, qui se prépare à numériser près de quinze millions de livres.
Ironie de l’histoire, cette annonce coïncide avec le dixième anniversaire de la BNF, créée en 1995 à l’initiative de François Mitterrand et ce pour la modique somme de 1,2 milliard d’euros.
A la même époque, ou presque, deux étudiants de l’université de Stanford fous d’algorithmes, Larry Page et Sergey Brin, inventent dans une chambre d’étudiant un outil tout bête qui classe et sélectionne les pages Web en fonction de leur pertinence. Ils le baptisent Google, mot dérivé du terme mathématique googol, qui désigne le nombre composé du chiffre 1 suivi de 100 zéros. Comme dans les plus belles légendes qui ont fait l’Ouest américain, ils croisent sur leur route un « ange du business » qui leur signe un chèque de 100 000 dollars. Google est né. Dix ans plus tard, ils sont à la tête d’un groupe dont la capitalisation boursière atteint près de 60 milliards de dollars, soit plus que Ford et General Motors réunis.
Les prétentions de l’Europe en matière culturelle, symbolisées par des combats comme la fameuse « exception cultu relle », montrent ainsi leurs limites. Non seulement l’Europe de Bruxelles ne semble pas en mesure de peser face à l’Amérique de Bush, mais elle doit aussi s’incliner devant des entreprises privées sur des questions qui regardent sa culture et deux mille années d’histoire.
Aussi humiliante soit-elle pour notre vieux continent et pour notre vieux pays, l’initiative des dirigeants de Google mérite d’être saluée : on aurait tant aimé que l’acuité des chercheurs du CNRS accouche d’un Google français.
A veure quan Europa aprèn que els grans projectes no donen grans salts qualitatitus. Els salts qualitatius els aporten aquells frikis de l’universitat que no volen sortir del laboratori perquè estan emocionats amb un projecte que tothom creu que no té sentit.
Europa tindrà aluminosi
2005/02/17 Desactiva els comentaris
La setmana passada vaig ésser uns dies a Barcelona, allà hi vaig tenir el gust de sentir de més a prop els arguments dels nostres polítics per convèncer-nos de votar SÍ o NO en el proper referèndum (recordeu que visc a França). Ja sabeu que no podré votar per raons tècniques, però seguint el fil del que vaig dir fa un temps, m’he convençut que, en cas de votar, probablement triaria el camí del mig, el del vot en blanc. Votar en blanc en un referèndum és molt trist, però davant la nefasta manera en que s’han gestat el tractat i el referèndum i la grisor del text resultant de tot el procés no puc ni votar a favor ni en contra. Simplement, no puc sentir meu aquest joc. Tal com li passa a Xavier Sala i Martin.
Construir Europa burocràticament és com construir cases amb formigó en mal estat, al cap d’un temps l’aluminosi fa estralls.
Efectivament, en unaltre planeta
2005/02/12 Desactiva els comentaris
Efectivament, no anava tort, viuen en un planeta ben diferent al meu. A ells els deixo la seva xarxa i les seves autoritats. Afortunadament internet no és una democràcia i cap majoria pot imposar res a ningú. Au revoir, chers amis! Continueu ordenant el món, quan ho tingueu tot controlat aviseu-me!
Com guardar les dades de del.icio.us
2005/02/11 Desactiva els comentaris
del.icio.us és genial, però, com que és un servei web, estem guardant les nostres dades a casa d’algú altre. És per això que convé guardar-les al nostre disc dur regularment. Aquí ens expliquen com fer-ho amb estil. Si ho feu a lo cutre, com jo, només caldrà que creeu un arxiu executable amb aquest text:
#!/bin/sh
user='usuari'
password='contrassenya'
/usr/bin/wget -O /home/pqs/magatzem/delicious_pqs.xml --http-user=$user \
--http-passwd=$password http://del.icio.us/api/posts/all
No oblideu substituir usuari i contrassenya pel que toca!