L’afer WordPress
març 31st, 2005 Desactiva els comentaris
És una llàstima que WordPress s’hagi vist en un afer com aquest (llegiu l’article de l’enllaç si voleu continuar llegint aquesta nota, sinó no l’entendreu del tot).
Els apòstols de la transparència, com diria Minc, ja reclamen que els que duen endavant projectes de programari lliure expliquin publicament com se’n beneficien. Mireu, ja sabeu que jo no sóc fan de la transparència, m’estimo més la confiança i, precisament, aquí és on ha fallat Matt Mullenweg.
M’explico. Quan jo em descarrego un programa lliure i l’uso no estic obligat a enllaçar, ni donar diners ni a donar les gràcies a ningú. Si aquest bloc té un enllaç a WordPress.org és perquè crec que l’autor s’ho mereix i n’he avaluat les conseqüències. Em sembla perfectament lícit que Matt utilitzi el PageRank guanyat amb WordPress per a aconseguir ingressos econòmics, sigui de la manera que sigui. És lliure de fer-ho, té la meva confiança.
Amb les donacions passa exactament el mateix. Matt no és una ONG i, per tant, no ha de rendir comptes a ningú. Les empreses no han de rendir comptes als clients, els han de rendir als accionistes. En aquest cas és exactament igual, quan faig un donatiu a WordPress, estic donant diners a algú per un servei donat, el que passa és que, en aquest cas, el preu el fixo jo enlloc del que presta el servei. Paradoxes del món enxarxat
L’única excepció a tot el que he dit seria en el cas que el projecte no el dugués a terme un individu o una empresa (institucions amb ànim de lucre) sinó una fundació, una associació o una ONG. Aquest tipus d’organitzacions tenen avantages fiscals, i un deure envers als donants perquè abans de rebre els diners, expliquen amb quin objectiu els gastaran. En aquest cas el donatiu és, precisament, un donatiu i no un pagament per un servei prestat.
I ara ve l’important. On ha fallat Matt? Matt ens ha fallat perquè ha fet trampa. On nosaltres veiem la pàgina web del WordPress, hauríem d’haver vist un portal d’articles sobre temes que preocupen a molta gent. Matt no ens ha fallat per voler fer diners, això és molt lícit, ens ha fallat perquè ha amagat enllaços que eren a la portada del seu projecte i, precisament, amb aquest acte, ha perdut la nostra confiança. Tan difícil era posar-los visibles Matt?
Patents, això es posa molt lleig!
març 28th, 2005 Desactiva els comentaris
El tema de les patents es posa molt lleig! La web de Kopete ha hagut de tancar ja que, aparentment, aquest programa viola un munt de patents.
Mil raons més per lluitar contra els que ens estan introduint les patents de programari a Europa.
Breus
març 27th, 2005 Desactiva els comentaris
Si necessiteu espai per a publicar les vostres creacions artístiques, videos, fotografies… i ho feu emprant llicències CC, podeu emprar Ourmedia.
De passada, aprofito aquesta nota breu per dir que, si això és cert (gràcies Mor), ja n’haviem parlat aquí, aquí, aquí i aquí, Chirac (i la política francesa en general) va més perdut que un japonès en una plaça de toros.
I ja per acabar, contestaré a Joan Melià. Jo crec que estem d’acord en quasi tot, simplement diferim a l’hora de veure el futur, crec que ets massa optimista. A mi, i a la meva família, també ens està fent un gran servei Skype, però crec que per a ells i per a nosaltres seria millor que haguessin allibertat el protocol. No crec que, amb un protocol tancat, siguin ells els que tallin el bacallà de la veu sobre IP en el futur.
Actualització Continuo afegint breus. N’hi ha que creuen que la història d’Europa és senzilla. Creuen que aquesta és una suma de simples estats nació que no canviaran mai i que, evidentment, la seva cultura és només d’arrel cristiana. A tots aquests els recomano que llegeixin la història de Tesalònica.
Minuts no tan brillants de David Bravo
març 27th, 2005 Desactiva els comentaris
Estic preocupat, si aquests són els minuts més brillants del debat, estem perduts. Només he vist aquest tall [video avi] i dóna la impressió que el de la SGAE té raó. Té raó quan diu que les sentències d’un país no es poden aplicar a l’estranger, és de caixó. El que diu Bravo de “las discograficas que operan a nivel mundial” és absurd i el seu final és pur populisme barat de debat televisiu de baix nivell. Aquests programes són sempre una trampa. Recordo: només he vist aquest tall, així que la meva crítica va més dirigida a qui l’ha triat que als protagonistes.
El populisme no ens ajudarà.
Estoy preocupado, si estos son los minutos más brillantes del debate, estamos perdidos. Solo he visto este corte [video avi] y da la impresión que el de la SGAE tiene razón. Tiene razón cuando dice que las sentencias de cada país no se pueden aplicar en el extrangero, es obvio. La frase de Bravo “las discograficas que operan a nivel mundial” es absurda y su final es puro populismo barato de debate televisivo de bajo nivel. Estos debates son siempre una trampa. Notad que solo he visto este corte, mi crítica va más dirigida a quien lo ha elegido que a los propios protagonistas.
El populismo no nos ayudarà.
NAO
març 25th, 2005 Desactiva els comentaris
L’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) és un fenòmen ben conegut. Una de les seves conseqüències és que quan l’hivern és fred a Europa, normalment no és tan fred a Groenlandia. Alguns es passen de llestos i ens argumenten el canvi climàtic amb arguments falsos. Sí, és cert que les temperatures mitjanes estan pujant i, és clar, que probablement és a causa de l’activitat humana, ara bé, senyor Escolar, que quan fa fred a Europa faci fred a Groenlandia és ben normal, la NAO, des del 16 de febrer, està en fase negativa!
Nacho, habla de lo que quieras, pero cuidado, no conviene ir de guays con temas que no controlas. Yo me estoy especializando en física de la atmósfera y se que pillarse los dedos es muy fácil! Lo de hoy ha sido una excepción.
Yahoo! Treu un cercador de Creative Commons
març 24th, 2005 Desactiva els comentaris
Efectivament, tal com ens diu en Mor, Yahoo! Treu un cercador de Creative Commons! Stallman va començar i ara és Lessig, el creador de Creative Commons, qui està revolucionant la propietat intel·lectual a internet. Com argumentarà la SGAE que el seu discurs és el que convé als autors quan cada cop som més els que publiquem sota llicència de Creative Commons?
Tornant al post de Mor, ell diu que no entén els resultats. Pot ser m’equivoco però suposo que el que no entén és que ell no surti als resultats amb llicència de CC. En Joan Melià surt el primer, ell, al codi de la seva pàgina, hi té codi RDF que identifica la llicència. Jo també en tinc. Mirant el codi de Bits des de BCN no el veig.
En una web cada vegada més semàntica és important que les màquines també puguin “entendre” la informació. És per això que RDF, la base del RSS, de FOAF, de les llicències CC i de tantes coses més, és tan important.
Il·lusions i desil·lusions
març 24th, 2005 Desactiva els comentaris
Aquests darrers mesos tinc una sensació agredolça. Per un cantó estic molt desil·lusionat, ens aproven les patents de programari per l’esquena i amb mala llet i, al mateix temps, la classe política europea en general fa el ridícul establint debats lamentables construïts a base d’arguments falsos i demagògics, com deia en el post anterior. Viure el dia a dia de la política francesa m’està ajudant a adonar-me que no és només a Espanya que la política es desinfla, sinó que a França, un país on tots, dreta i esquerra, són conservadors, també. La nostra vella Europa camina cap enrere mentre Àsia es desperta i els Estats Units continuen com una locomotora, passi el que passi.
Per altra banda, cada cop més gent s’està adonant de la necessitat del programari lliure i dels estàndards oberts, sembla que, tímidament, la revolució dels blocs avança, amb tot el que això comporta. És més, la maltractada globalització està tenint èxits impensables fa pocs anys i amb pocs mesos de diferència hem vist tres revolucions, dues en ex repúbliques soviètiques i una en un país àrab. Això és molt important, és tan important que hauríem d’estar pels carrers obrint ampolles de cava celebrant aquesta onada democràtica que poc té a veure amb les bombes den Bush. Però com és qui ningú ho celebra? On és aquesta esquerra que es posa tantes medalles de democràcia i progressisme? M’imagino que no saben on amagar-se quan veuen que els nous revolucionaris són liberals. Amb la dreta és similar, aquests tenen por que la gent vegi que el liberalisme no té res a veure amb el que la nostra carca dreta diu que és.
Vist l’ambient, em connectaré a Ciberpunk.net, allà hi veig desfilar les revolucions tecnològiques i polítiques que m’animen a llevar-me cada matí.
Irresponsabilitat política
març 24th, 2005 Desactiva els comentaris
Tot el procés que s’està seguint per a elaborar i aprovar el Tractat que estableix una Constitució per Europa està demostrant que la classe política europea actual actua amb una irresponsabilitat tan gran que no puc entendre que resti impune.
D’entrada, el procés per elaborar el projecte de tractat va ser una presa de pèl per a tots els ciutadans. Ara, els referèndums d’aprovació estan essent vergonyosos.
A Espanya es va viure una campanya que feia riure, els que defensaven el SÍ no van mai voler argumentar la seva posició, els del NO ho argumentaven amb arguments falsos, més per donar la nota que no pas per convicció. La desorientació general va impossibilitar que els pocs que tenien una opinió coherent i l’expressaven públicament quedessin ofegats pel soroll ambient.
Ara, aquí, a França, la situació és similar, si no és pitjor. Aquí el NO és molt potent. L’argument bàsic dels que el defensen és que si un vol l’Europa social i anti-liberal ha de votar NO, és clar, els arguments que usen van més dirigits al cor que al cervell, com si fóssim nens petits. En aquest context, la directiva Bolkenstein està essent emprada pels pels defensors del NO per reforçar la seva posició. Aquest afer ha estat la bomba ideal per augmentar un ordre de magnitud la demagògia i la desinformació imperants. Per altra banda, els que defensen el SÍ, com que saben que aquí qualsevol argument en contra del liberalisme té via lliure, tenen por de destapar les mentides i, per tant, s’hi enfonsen encara més perquè han d’atacar els contrincants sense desactivar la seva principal arma.
Vaja, que si a Espanya la campanya feia pena, la de França em preocupa. L’evolució de l’Europa que estimo em té intranquil, la classe política en general és irresponsable i de poca talla, i el potent eix franco-alemany es sustenta sobre dos països que fan aigües. Per sort, l’esperança ens ve de l’est, amb les revolucions Taronja, del Cedre i, ara, la Groga.
Bloc de Josep M. Quintana
març 24th, 2005 Desactiva els comentaris
Ja està, després d’uns dies de feina, el meu pare ja té bloc. Bé, de fet, és més que un bloc, hi trobareu articles, conferències, ressenyes dels seus llibres i un llibre electrònic (espero que s’animi a publicar-ne més). Molts continguts escrits fins ara i a partir d’ara i tots sota llicència de Creative Commons. Com a mínim hi haurà un article nou cada setmana, es tracta de la serie d’articles que està publicant al diari Menorca.
La blogosfera catalana s’enriqueix!
Actualització: Que bé, avui ha escrit una petita nota de política francesa, sembla que això l’enganxa!
Dissenys
març 22nd, 2005 Desactiva els comentaris
M’agradava tenir un disseny molt personalitzat, però això em provoca traumes en cada transició de WordPress. Com que sé que sóc incapaç de no acutalitzar el gestor de continguts, coses de la versionitis aguda que pateixo, m’he passat al disseny estàndard que adaptaré emprant només el CSS i canviant la imatge de la capçalera.
A veure si no em torna a agafar una dissenyitis!