Un llibre per a un país possible
No saps com m’alegra sentir aquestes paraules Daniel. Jo he viscut massa discussions absurdes sobre la llengua. No et pots imaginar el que se sent quan gent intel·ligent empra la teva llengua, el programari bàsic del teu cervell, com a arma política per tal d’aconseguir poder i control. És molt desagradable veure com entre tots estem carregant-nos una cultura a canvi de quatre engrunes de poder.
Per empitjorar la situació, el debat és fractal, com la mateixa realitat, així que no només he hagut d’aguantar els típics i buits debats català-castellà sinó que, a més, he hagut d’assistir a debats del tipus “el menorquí no és català” i absurditats per l’estil. Tot plegat crema molt, t’imagines haver de defensar que el cel és blau perquè algú, de manera interessada, ha escampat amb èxit el meme de que el cel és vermell? El debat és d’aquest nivell, amb l’afegit, que la llengua configura una part important de la identitat de moltes persones.
Afortunadament, gent com tu i la resta de persones que he conegut a ciberpunk, des de zones on no es parla el català, aporteu equilibri i sentit comú. No sabeu com m’ajuda saber que hi ha gent que viu amb normalitat la diversitat de llengües d’Espanya. És gràcies a gent com vosaltres que no m’he tornat boig.
