Gallica n’est pas le bon chemin
març 22nd, 2005 Desactiva els comentaris
Permettez-moi vous recommander cet article sur Internet Actu. Je le recommande spécialement à tous ceux qui pensent que tout ce qui vient d’outre atlantique est mouvais et que l’état doit lutter contre l’influence américaine a base d’initiatives publiques d’innovation. Le sujet de l’article, le projet de la BNF de transformer Gallica en une espèce de Google publique et européen, est un grand exemple d’incompétence des institutions publiques. Les politiciens habitent un monde irréel qui les empêche de prendre les bonnes désistions, surtout dans le domaine de la technologie.
I Europa es nega a innovar
març 22nd, 2005 Desactiva els comentaris
Avui (de fet ahir, dia 22) he llegit un article de José Antonio Millán a El País que m’ha alegrat molt el dia. Malauradament els d’El País creuen saber com guanyar diners a internet i no ens el deixen llegir (estic reciclant una frase den jmones).
L’article tracta sobre el projecte de la Biblioteca Nacional de França, el qual ha estat apadrinat pel president de la República, del qual ja en vaig parlar aquí. Us recomano l’article, és molt acurat i dóna al clau, al destacar:
- Google és hereva d’una ideologia de difusió del saber sense elitismes, el qual no ha estat exactament el cas europeu.
- Val la pena fer un Google europeu? El podriem fer? (Clarament no i menys a base d’iniciativa pública. On són els innovadors privats?) Mirem-ho a l’inrevés, Google ens està digitalitzant la nostra cultura gratis!
- Europa hauria de potenciar una vertadera digitalització ( no com la de Gallica, el vaixell insignia de la BNF ) basada en la xarxa semàntica, els estàndars oberts, …
Un gran article que acaba amb una gran frase: ¿No somos tan cultos? Demostrémoslo…
Malauradament fa molt de temps que Europa ha renunciat a ser líder en el món tecnològic, mentrestant, ens gastem els diners del nostre futur en vaques (2€ al dia per cada vaca).
Ja per acabar, com que no podem llegir l’article de El País, us recomano que llegiu una de les recomanacions del propi Millán: Google et le défi de l’indexation
Enhorabona i gràcies Jmas
març 20th, 2005 Desactiva els comentaris
Enhorabona Jordi pel teu èxit! I gràcies per escriure aquest llibre, espero que ajudi a difondre més el programari lliure, a veure si amb ell pots convèncer uns quants polítics i empresaris més. 
One feed per category
març 17th, 2005 Desactiva els comentaris
In WordPress it’s very easy to offer a feed for each category.
In Options>Permalinks I used /categories as category base. This means that the URL for my categories is
http://bits.quintanasegui.com/categories/category_name
To obtain the feed for this category the word feed must be added to the end of the URL in this way:
http://bits.quintanasegui.com/categories/category_name/feed.
Therefore, in this blog, you’ll find the RSS for posts in English here.
bitsenbloc francophone
març 17th, 2005 Desactiva els comentaris
Petit à petit ce blogue, qui est écrit majoritairement en catalan, commence aussi à parler des autres langues. Si vous ne comprenez pas le catalan vous pouvez employer cette RSS où seulement apparaissent les posts en français.
Fredors
març 16th, 2005 Desactiva els comentaris
Avui en Mor amplia de manera molt encertada el que vaig dir ahir sobre Skype.
A més, també diu que es va deixar emportar per l’eufòria quan va llegir La Vanguardia. Jo l’entenc molt bé, això és com aquell home que es pega martellades al dit perquè quan para li dóna molt de plaer, però és evident que aquesta no és una situació desitjable.
Terres de pas
març 15th, 2005 Desactiva els comentaris
Molts cops he sentit dir que “Catalunya és una terra de pas”. Quan ho sento sempre em demano, quina terra, a part de l’Antàrtida, no és terra de pas?
Wikipedies, FUDs i tecnofòbia
març 15th, 2005 Desactiva els comentaris
Avui en Mor ens ha explicat que a La Vanguardia han publicat tres articles sobre tecnologia. Tota una proesa. En Mor diu que l’article sobre la wikipedia “està força bé”, però jo no estic d’acord. L’he trobat fred, molt fred, sembla que està escrit amb guants de latex i mascareta. El periodista l’ha escrit molt fredament, com si es tractés d’una simple curiositat, quan, en realitat, es tracta de la descripció d’un model de creació de continguts, descentralitzat, que posa en perill el del propi diari, centralitzat. Espero que aquesta sigui la raó per la qual en parlen així, no sigui que els seus lectors descobreixin un món millor. Si no ho fan per aquest motiu vol dir que ho fan per desconeixement. Si aquest és el cas vol dir que no han entès res del que expliquen a l’article sobre la trobada organitzada per Manuel Castells a Lisboa.
Però la ignorància de La Vanguardia no ens ha de preocupar massa, de fet, no ens ha de preocupar més que la greu tecnofòbia de la gran majoria d’autodenominats “intel·lectuals”. El que ens ha de preocupar són els atacs conscients de gent informada, els FUDs. Ara resulta que no només ens venen des de Microsoft i discogràfiques, per posar un parell d’exemples, sinó que també provenen de l’Enciclopèdia Britànica. Aquesta reacció contra la tecnologia s’ha d’atacar directament ja que els seus arguments calen massa bé en una societat que, en general, utilitza internet com si es tractés d’una eina més, unidireccionalment, com si de la televisió es tractés.
Actualització: Al Washington Post sembla que entenen millor el tema que ens preocupa. Creative Commons Is Rewriting Rules of Copyright
Amarok
març 14th, 2005 Desactiva els comentaris
Estic plenament d’acord amb en Ricardo. Amarok és una passada! Mai he vist res semblant enlloc, ni iTunes li arriba a la sola de la sabata. Si a Amarok hi sumem Audioscrobbler l’expriència esdevé quasi irreal. M’encanta estar enxarxat.
Skype i les formigues
març 14th, 2005 Desactiva els comentaris
Em sorprèn l’entusiasme que tenen moltes persones amb Skype. Sí, és cert, Skype m’està essent molt útil ara que sóc a França, em permet telefonar a telèfons normals i d’ordinador a ordinador la veu no es talla com molt sovint em passa amb GnomeMeeting, virtuts del P2P.
Però no hem d’estar alegres no. Ja coneixem la història. Primer una empresa innova i crea un nou mercat. Aquesta empresa creu que mantenint el control del seu protocol podrà dominar el negoci, és a dir, tenir un monopoli des del primer dia. Però alerta! Els gegants no són tontos, saben que treient un producte molt similar i utilitzant la seva posició de força tenen fortes possibilitats d’apropiar-se el mercat. Mentrestant els usuaris han de triar l’eina en funció del que facin els seus amics i no en funció de les seves necessitats i, molt probablement, en el procés, els usuaris de sistemes operatius minoritaris acabaran marginats. Ni l’empresa innovadora ni els usuaris hi guanyen.
L’alternativa és senzilla, començar alliberant el protocol. Això no garanteix l’èxit de l’empresa innovadora, però, al mateix temps, no li tanca cap porta. Si és prou hàbil haurà creat un mercat on el seu savoir faire serà superior al dels altres (al principi) i, si el protocol s’imposa, evitarà que un gegant l’ocupi plenament amb tot el morro del món. A més, si sap crear una comunitat, podrà beneficiar-se de la imaginació dels hackers. Evidentment estic plantejant un camí molt difícil, però qui ha dit que innovar i tenir èxit sigui fàcil? El que tinc clar és que jugant a ser Microsoft quan un és una formigueta no surt a compte. Les formigues cooperen! Quin remei.
