Simple, net i potent
2005/04/20 § 1 comentari
A través de la llista admpub m’ha arribat la informació que el projecte OpenOffice.org té problemes per a trobar col·laboradors. La notícia apunta que una de les raons de la manca de voluntaris és el propi codi que és un monstre carregat de característiques del plistocè.
Mai m’ha agradat OO, tampoc m’agrada l’equivalent de Microsoft, ni la resta de processadors que comparteixen el mateix paradigma. Recordo que quan emprava aquesta mena de programes perdia més temps en detalls superflus, com donar coherència als tipus de lletra emprats en títols, peus de foto, etcètera, que escrivint el propi text.
A la universitat vaig descobrir LaTeX. Aquest programari parteix d’un paradigma ben diferent: pensa en el que vols dir i com ho vols estructura que el programa ja s’encarregarà de la presentació. Però, és clar, LaTeX no és un bon sistema per processar documents en qualsevol entorn ja que un ha d’escriure codi, i això no sempre és eficient.
Una altra tecnologia per processar documents, aquest cop per a la WWW, és l’XHTML+CSS. Aquests estàndards són prou intel·ligents i, de nou, com el LaTeX, pretenen arribar al paradís de la separació absoluta entre contingut i presentació, cosa que aconsegueixen raonablement bé.
Un cop llegit això ja podeu imaginar cap a on vaig. Deu fer ja un parell d’anys, pot ser no tant, que vaig descobrir una aplicació que s’aproxima, una mica de refiló, a la meva idea de processador de text ideal. Aquest programa és TeXmacs. Els seus creadors s’han proposat fer un programa completament WYSIWYG (What You See Is What You Get ) que creï documents de la mateixa qualitat que LaTeX. De fet, un cop creat el PDF, un no sabria diferencia entre LaTeX i TeXmacs. Però, malauradament, el referent dels seus autors no és el que surt del món Gnome, sinó Emacs. És a dir, el programa acaba essent un monstre inusable.
El meu processador ideal és molt senzill. Té una interfície “un clic”, al més pur estil Tomboy, l’usuari només pot dir què són les coses (títols, seccions, llistes, equacions,…), però no pot dir com són, i això ha de ser sense excepcions. El programa duu una col·lecció suficient, però no excessiva, d’estils i definicions de tipus de document. A part, per als usuaris avançats, hi ha una aplicació bessona (separada) que permet modificar aquests estils, com qui modifica el CSS d’una pàgina web. Els documents es poden exportar a PDF, XHTML, … en un parell (estricte) de clics. Amb aquesta filosifia, un usuari molt avançat, sempre podria anar directament als arxius XML per a modificar el que sigui. Al més pur estil Ubuntu: de la pantalla més negra, a l’aplicació més usable i simple, tots els nivells inclosos.
No he dit res de nou, però fa temps que espero que algú posi a la batedora una mica de LaTeX, Docbook, XML, mono, Tomboy, sal i pebre, per treure’n aquest processador ideal.
Per cert, estic indignat amb Tomboy, al menú “Text” un tria entre “petit, gran o gegant” enlloc de “títol1, títol2,….”
Afegit posterior: A la web d’Apple hi he trobat iWork. No sé si és compatible amb el que he dit, però sembla interessant. Algú l’ha provat?
[...] L’any 2005 em queixava del mateix problema, poc hem [...]