Els acudits ens expliquen perquè molts copyleftistes desvirtuen la cultura lliure.
octubre 9th, 2005 Desactiva els comentaris
El món dels acudits és molt interessant perquè és un món molt lliure: tothom troba fantàstic que la gent reculli acudits d’aquí i d’allà i els torni a contar iguals o amb les modificacions que el contador trobi oportunes.
Què és el que fa que l’humor popular sigui tan lliure? Jo crec que és degut a que la persona que recull un acudit i el torna a contar ha de fer una gran aportació a l’obra: molt sovint, en aquest context, és més important el com es diu que el que es diu. D’aquesta manera, l’aportació artística més important la fa la persona que conta l’acudit. És a dir, copiar acudits està molt ben vist perquè el que l’explica ha de fer una gran aportació a l’obra final. Això ens mostra que l’aportació de valor a una obra ja existent, és a dir, la creació d’obres derivades, és ben vista per la societat, ja que sap que aporta un benefici comú.
Aquest és el punt central de la cultura lliure. Per poder afegir l’adjectiu lliure a una obra, s’ha de permetre que es pugui afegir valor a l’obra original, és a dir, s’ha de permetre que l’obra pugui ser modificada. La lliure distribució també és important i necessària, però no crec que sigui tan central com la possibilitat de crear obres derivades.
Malauradament, molta gent no té clar aquest punt, en gran part, per culpa de la vaguetat de les llicències Creative Commons, de les quals, només una ens garanteix la possibilitat de copiar, modificar i redistribuir l’obra tot garantint que, en el futur, aquesta i les seves obres derivades seran sempre lliures (clàusula vírica). Dic això, perquè la setmana passada vaig trobar-me amb un llibre que em va sorprendre i decebre profundament. Aquest es distribueix sota la llicència Creative Commons més restrictiva, és a dir, aquella que només ens permet copiar l’obra, sense modificar-la i sense fer-ne usos comercials. Aquesta obra es titula Creación e inteligencia colectiva. Jo aquí no jutjaré si parla d’intel·ligència o no, però el que sí que us puc assegurar que aquest llibre és tan creació col·lectiva com el codi de Microsoft: són uns quants els que l’han escrit, però no ens deixen que, col·lectivament i lliurement modifiquem i fem evolucionar l’obra.
Senyors, sense obres derivades, no hi ha cultura lliure.
