Què està passant?
novembre 7th, 2005 Desactiva els comentaris
Avui he arribat a Météo France convençut d’una cosa, el tema del dia al passadís serien les revoltes de les barriades, però no, no ha estat així, fet que m’ha sorprès.
Com a tota bona institució pública a Météo France es sol fer una pausa de cafè d’uns vint minuts a mig matí. La política i el rugby són els temes predominants i, afortunadamet, no tothom està d’acord, així que, tot sovint, les discussions pugent de to, però avui ha estat diferent. Evidentment que s’ha comentat la violència de les barriades, però s’han fet uns quants silencis incòmodes. Crec que aquest silenci ha estat la traducció de dos sentiments. D’un cantó, la violència cau lluny; els violents, a diferència del que passaria en una revolució, cremen els seus barris, els cotxes dels seus pares, oncles i amics. Per altra banda, hi ha una incomoditat generalitzada, una mena d’incomprensió del fenòmen. Els francesos encara no s’han recuperat de les darreres eleccions presidencials, ni del referèndum europeu, ni de tantes altres coses que estan trencant els seus esquemes. Fa temps que saben que França ne rayonne plus, però encara no saben explicar-ne la raó.
Demà, però, crec que serà un dia diferent. La violència ja ens ha afectat. Avui he sortit de la Météopole a les 18:30 i m’he dirigit a la parada de l’autobús. En pujar, el conductor ens ha dit que ens portava al metro i que se n’anava, hi havia autobusus cremant. A l’estació de metro hi havia més gent del normal, la majoria eren persones que esperaven el seu autobús. Avui, però, no arribaria. A l’estació la gent anava depressa, s’ensumava que això no acabaria bé, una estació ja estava tancada. He pogut pujar al metro sense problemes, estàvem amples, però, a mig camí, han anunciat pels altaveus que érem el darrer tren que es dirigia cap al centre degut a un “incident tècnic”. Quin eufemisme. Què ens volien amagar? Tots sabiem que la nit passada havien ficat un cotxe cremant a l’estació de Reynerie, la que avui estava tancada. Al centre de la ciutat tot estava tranquil, la violència només ha afectat als que passem per les cités.
Tinc curiositat per veure què diuen demà els meus companys a la pausa del cafè. No ho podria preveure. Tampoc sé quina desitjo que sigui la resposta. No desitjo sentir comentaris incendiaris, però tampoc comentaris de progres alienats que encara es pensen que amb un posat cool solucionaran els problemes. Si hi ha silenci, espero que es tracti de reflexió, no voldria que fos un tirar pilotes fora.
