New Orleans, la ciutat més segura del món
novembre 11th, 2005 Desactiva els comentaris
New Orleans Crime Swept Away, With Most of the People – THE NEW YORK TIMES
There has not been a single killing in this violence-prone neighborhood, or anywhere else in New Orleans, since the chaos that immediately followed Hurricane Katrina subsided. New Orleans, the nation’s most dangerous city, has suddenly become perhaps its safest, and what had easily been the country’s murder capital now has a murder rate of exactly zero. Although several people were believed to have been killed in the disorder that followed the floods for several days, the last killing officially recorded by the police was on Aug. 27, two days before the hurricane hit. A bar owner was found shot to death that day in his establishment on Magazine Street.
“This is one of the most interesting experiments in crime we’ve ever seen,” Mr. Scharf said. “Without effective courts, corrections or rehabilitation, we have reduced the crime rate by 100 percent.”
Hurricane Katrina, Mr. Scharf continued, “was one of the greatest crime-control tools ever deployed against a high-crime city.”
“The fact that it would take a world-historic tragedy to solve your crime problem does not speak well for the civic culture,” he said.
Prou gasolina Sarko!
novembre 9th, 2005 Desactiva els comentaris
Sarko fuig cap endavant! Quin boig!
LE MONDE
M. Sarkozy demande l’expulsion des étrangers impliqués dans les violences urbaines
A l’Assemblée nationale, le ministre de l’intérieur a démandé l’application de cette mesure expéditive à l’encontre des personnes étrangères impliquées dans les violences urbaines. Il a fait cette déclaration alors qu’il s’était prononcé pour l’abrogation de la double peine.
Reconec que sempre havia dit que Sarkozy tenia una virtud molt important, malgrat el populisme: la seva capacitat de rompre amb el monolític món d’idees pre-concebudes de les elits franceses. Això, per mi, significava molt en un moment en que França està en plena crisi degut, en part, a la fe cega en un paradigma caduc.
Malauradament, però, la fugida cap endavant d’aquest home, deguda, probablement, al fet de no poder suportar la pèrdua de cuota de pantalla de les darreres setmanes, m’ha tret la bena dels ulls. Aquest home és un incendiari, un racista d’idees clares, un neocon que vol solucionar els problemes d’un cop i per sempre. Un perill públic, vaja. Cal que algú li expliqui que quasi cap estranger ha cremat cotxes?
Sabeu què significa això? És difícil que, tal com estan les coses ara, França surti del pou. Ja no hi queda ningú. Els populistes s’estan cruspint el Partit socialista, l’UMP, el partit del govern, està governant de manera extremament irresponsable, l’UDF… bé, que n’hem de dir,… I els altres? Ultres. Qui diria que estem parlant de França, sembla més bé una República sud-americana.
El cas espanyol no és gaire millor. Espanya és un país que encara no ha assumit la seva diversitat interior i, en general, no té cap voluntat de fer-ho. De fet, probablement ja és massa tard, per exemple, cada cop són més els catalans que creuen que no val la pena l’Espanya plural i que més val tirar per la via independentista. En aquesta situació, com assumirem que les segones i terceres generacions d’inmigrants són tan espanyols (o balears, o catalans) com nosaltres? A més, la vida política és d’una pobresa extrema. Zapatero és un mediocre que va arribar a la direcció del partit com qui guanya la loteria, i el dirigeix en un equilibri molt inestable. El partit popular, teledirigit per la caverna aznariana es llança cada com més al discurs populista del cor i la pàtria. En resum, tenim una classe política mediocre, maniquea i irresponsable que està fent prou punts per seguir un camí, diferent, però anàleg al francès.
Crec que és en aquest moment que cal recordar l’article de Mario Vargas Llosa, “Voluntad de Morir“. La democràcia que hem rebut no té garantia eterna, ens l’hem de guanyar. És en els moments difícils que hem de prendre consciència de la nostra capacitat de transformar el món, no pot ser que deixem el futur en mans de populistes irresponsables. La nostra generació, té la obligació de guanyar-se la democràcia i, clarament, ho podem fer. Malgrat els populistes i els irresponsables.
Què està passant?
novembre 7th, 2005 Desactiva els comentaris
Avui he arribat a Météo France convençut d’una cosa, el tema del dia al passadís serien les revoltes de les barriades, però no, no ha estat així, fet que m’ha sorprès.
Com a tota bona institució pública a Météo France es sol fer una pausa de cafè d’uns vint minuts a mig matí. La política i el rugby són els temes predominants i, afortunadamet, no tothom està d’acord, així que, tot sovint, les discussions pugent de to, però avui ha estat diferent. Evidentment que s’ha comentat la violència de les barriades, però s’han fet uns quants silencis incòmodes. Crec que aquest silenci ha estat la traducció de dos sentiments. D’un cantó, la violència cau lluny; els violents, a diferència del que passaria en una revolució, cremen els seus barris, els cotxes dels seus pares, oncles i amics. Per altra banda, hi ha una incomoditat generalitzada, una mena d’incomprensió del fenòmen. Els francesos encara no s’han recuperat de les darreres eleccions presidencials, ni del referèndum europeu, ni de tantes altres coses que estan trencant els seus esquemes. Fa temps que saben que França ne rayonne plus, però encara no saben explicar-ne la raó.
Demà, però, crec que serà un dia diferent. La violència ja ens ha afectat. Avui he sortit de la Météopole a les 18:30 i m’he dirigit a la parada de l’autobús. En pujar, el conductor ens ha dit que ens portava al metro i que se n’anava, hi havia autobusus cremant. A l’estació de metro hi havia més gent del normal, la majoria eren persones que esperaven el seu autobús. Avui, però, no arribaria. A l’estació la gent anava depressa, s’ensumava que això no acabaria bé, una estació ja estava tancada. He pogut pujar al metro sense problemes, estàvem amples, però, a mig camí, han anunciat pels altaveus que érem el darrer tren que es dirigia cap al centre degut a un “incident tècnic”. Quin eufemisme. Què ens volien amagar? Tots sabiem que la nit passada havien ficat un cotxe cremant a l’estació de Reynerie, la que avui estava tancada. Al centre de la ciutat tot estava tranquil, la violència només ha afectat als que passem per les cités.
Tinc curiositat per veure què diuen demà els meus companys a la pausa del cafè. No ho podria preveure. Tampoc sé quina desitjo que sigui la resposta. No desitjo sentir comentaris incendiaris, però tampoc comentaris de progres alienats que encara es pensen que amb un posat cool solucionaran els problemes. Si hi ha silenci, espero que es tracti de reflexió, no voldria que fos un tirar pilotes fora.
UNESCO and the long tail
novembre 4th, 2005 Desactiva els comentaris
Oh My News
The United Nations for Educational, Scientific and Cultural Organization (UNESCO) has stated that nearly half of the 6,000 languages spoken today on the planet run the risk of disappearing this century, possibly aggravated by the use of new technologies such as the Internet
“Three of each four pages on the Internet are written in English. Nevertheless, the number of web surfers whose mother tongue is not English exceeds 50 percent, a percentage that continues enlarging,” states the document.
To affirm something like that one must be a complete ignorant or a strong technophobe, maybe at the UNESCO they are both.
It is obvious that internet is reinforcing the role of English as lingua franca, but this does not mean that English will kill every other language in the world. In fact, the net is helping many languages to survive.
How is this possible?
Well, it is not difficult to explain if you know what the long tail is. The Wikipedia explains us this concept:
The long tail is the colloquial name for a long-known feature of statistical distributions. (…) In these distributions a high-frequency or high-amplitude population is followed by a low-frequency or low-amplitude population which gradually “tails off”. In many cases the infrequent or low-amplitude events—the long tail, represented here by the yellow portion of the graph— can cumulatively outnumber or outweigh the initial portion of the graph, such that in aggregate they comprise the majority.
So, in this case, English, Chinese, Spanish, etc. are populating the red zone of the distribution, and, obviously, are being reinforced, but, at the same time, small languages, like Danish, Catalan (which is my language), Basque, Esperanto are populating the yellow one, and there is no reason for that to change.
Technorati Tags: Unesco,, languages,, long_tail
Govern d’internet a mans de la ONU? No gràcies!
novembre 3rd, 2005 Desactiva els comentaris
EL MUNDO
El pleno del Senado ha aprobado por unanimidad una moción del grupo socialista en la que se insta al Ejecutivo a impulsar la creación de un gobierno de Internet controlado por la comunidad internacional. Según defendió el senador socialista Félix Lavilla, con esta medida se potenciarían las nuevas tecnologías en los países menos desarrollados.
És a dir, volen que el govern de la xarxa estigui en mans d’un club format, en gran part, per estats no democràtics que no dubtaran en censurar internet. En l’hipotètic cas que es creés aquest nou govern, probablement, no tardariem en veure intents d’aplicar un control excessiu tot emprant arguments com l’excepció cultural.
Sincerament, de moment, prefereixo que el “govern d’internet” estigui en mans dels Estats Units.
Rehabilitant el liberalisme
novembre 2nd, 2005 Desactiva els comentaris
Avui en dia, a França, no hi ha insult pitjor que “liberal” o, pitjor encara, “ultra-liberal”. Per alguna raó que desconec, en la nostra societat accelerada, els mots es degraden i canvien el seu significat a una velocitat espantosa. La “cultura lliure” d’ara no és més que freeware cultural, el programari lliure ha esdevingut el mateix que l’open source, els nacionalistes només són catalans o bascs i els conservadors són liberals…
Nous ne le disons pas assez ; Les États-Unis, par exemple, ne sont pas une puissance « libérale », mais un empire « capitaliste ». Les « néo-conservateurs » de Londres, de Chicago et d’ailleurs, ne sont pas des « libéraux » mais des… conservateurs. Le marché et la démocratie ne sont pas synonymes : la Chine l’illustre trop bien.
Així que és important recordar constantment, per pesat que sigui, què vol dir cada cosa.
Mais la mode de « l’anti-libéralisme » cache en fait une peur de la Liberté, de cette liberté qui rime avec responsabilité. C’est tellement plus facile de pratiquer une culture d’opposition, de revendication, de contestation, qu’une culture de l’action, de l’amélioration, d’un progrès qui ne devienne pas synonyme de régression.
Les détournements de vocabulaire, surtout quand il s’agit du « mot Liberté », sont en fait le miroir d’un détournement du regard : ce sont les réalités qui sont souvent difficiles à regarder. Bien des crises naissent des conflits entre l’imaginaire, qui nourrit la pensée idéologique, et le réel. Ce réel, on peut le changer en bien, grâce à des idéaux et à des idées qui partent des réalités et ne les nient point. C’est sans doute à gauche, aujourd’hui, qu’il importe de réhabiliter le plus le mot LIBÉRAL
Réhabiliter les mots “LIBERAL” et “LIBERALISME”. Daniel Riot
GNU Screen
novembre 2nd, 2005 Desactiva els comentaris
Most modern Unix-based operating systems (e.g. Linux, MacOS X, and BSD) come with a little console-mode utility called GNU Screen. It’s a powerful tool in the hands of the console warrior, a veritable Swiss Army knife of text-mode human-computer interaction.
This utility, despite its considerable usefulness, goes unused by a great many people. Why is this? Few people even know it’s there, and those that do rarely understand the problem it solves. In this article, I will explain what screen does for you, and provide a simple set of instructions for accomplishing basic tasks using screen. My audience is those that are skilled with the command line but who have little or no experience with screen itself.
Una eina que mereix ser provada. Per si algú ha provat screen i vol deixar algun comentari al respecte he obert els comentaris.
