Maleïts mitjans de masses!
febrer 6th, 2006 Desactiva els comentaris
Tot el que fa pudor a masses pot ser molt perillós, així, els mitjans de comunicació de masses, amb la seva estructura extremadament assimètrica, un emissor per milers o milons de receptors, poden crear situacions tan complicades com la de les famoses caricatures del profeta de l’Islam. Llegint el blog den Sombra he trobat una frase il·luminadora.
¿Veis? esto no pasa en la blogosfera, en la cual lo que publica un blogger queda delimitado a su clúster y a los que pueda conectarse
La idea és que és que els blocs formen petites xarxes de reflexió (com les formigues) amb un compromís entre homogeneitat i diversitat suficient per a poder crear debats positius (les xarxes completament homogènies no creen debat, són grups de “teràpia” que viuen més en el món de paper que en els bits). Així, les idees flueixen de clúster en clúster, de grup en grup, creant debat però sense provocar trencadisses. Els blocs permeten la discussió activa, però calmada, que una democràcia productiva necessita. En canvi, els mitjans de comunicació de masses són molt més propensos a tensar la corda, a enflamar la gent i a buidar les paraules de contingut.
Paradoxalment, internet, on tot és a l’abast de la mà, no és un mitjà de comunicació de masses, és un mitjà de comunicació d’igual a igual, on tots parlem i llegim, on les idees flueixen de node a node sense crear conflictes globals.
De ser completament certa aquesta hipòtesi, hauríem de fer el possible per fer arribar les eines tecnològiques que han fet possible la revolució dels blocs a les societats islàmiques que ara es mouen en clau de masses. El “virus” de l’individualisme democràtic ha d’arribar a tots els racons.
Tot això necessita reflexió, però crec que és bastant cert. Estic massa cansat per estar-ne segur.
Vist que el post m’ha quedat imperfecte, us enganxo un paràgraf, també imperfecte, d’un debat sobre les ONGs al qual m’ha convidat un esperantista (per practicar el nostre rústic esperanto). En aquest paràgraf parlo del mateix article de Sombra, però degut a l’aliança dels bloggers alemanys. És per allò que vaig escriure fa un temps, a la xarxa, els individus no són peons de d’estructures jeràrquiques, si no que es mouen lliurement en un mar d’aliances provisionals que pretenen aconseguir objectius concrets.
Saluton,
Mi kredas ke ĉiu sociamovoj gravas por funkciado de demokrataj socioj. Nun eblas NROj ne estus plej bona maniero ĉanĝi nian socion. Bedaŭrinde NROj havas rigidan strukturon, kiun ŝajnas politikaj partioj, ideoj fluas el direktisoj do NROj ne estas bona por liberpensi. Mi preferas diskuti kaj pensi rete, _webloge_. Kiam iom retuloj kongruas pri temo, ili povas agi kune per dumtempa alianco. Fakte, laŭ mia vikpunkto, dumtempaj aliancoj estas sola maniero agi efike sen limigi libera pensado.
En tio artikulo vi povas legi plej pri tio afero. Kaj tie vi trovos ekzemplon pri dumtempa alianco.
