Les llengües europees i les startups tecnològiques
juny 5th, 2006 Desactiva els comentaris
Paul Graham és un dels personatges més interessants del món tecnològic actual. Els seus escrits són precisos, extremament didàctics i transmeten una fredor que posaria els pèls de punta a més d’un, però que és necessària per entendre el món tal com és. Sempre critico als conservadors, de dretes i esquerres, pel fet que analitzin el món a través d’unes ulleres que només els mostren el món tal com ells voldrien que fos, confonent realitat i desig [1]. L’innovador, en canvi, analitza la realitat i, llavors, un cop entesos els mecanismes, actua. Per iniciar grans projectes, no es pot portar romanticisme a la motxilla. Graham és innovador.
En el seu darrer assaig, Graham es demana per què les startups (empreses tecnològiques acabades de néixer) neixen als Estats Units, i no en altres països, i com ho podria fer un altre país per crear el clima necessari per a la innovació. En aquest article, que us recomano conjuntament amb l’anterior, Graham deixa anar, com si res, aquesta petita bomba (les negretes són meves):
The EU was designed partly to simulate a single, large domestic market. The problem is that the inhabitants still speak many different languages. So a software startup in Sweden is still at a disadvantage relative to one in the US, because they have to deal with internationalization from the beginning. It’s significant that the most famous recent startup in Europe, Skype, worked on a problem that was intrinsically international.
However, for better or worse it looks as if Europe will in a few decades speak a single language. When I was a student in Italy in 1990, few Italians spoke English. Now all educated people seem to be expected to– and Europeans do not like to seem uneducated. This is presumably a taboo subject, but if present trends continue, French and German will eventually go the way of Irish and Luxembourgish: they’ll be spoken in homes and by eccentric nationalists.
Quasi res. No només ens diu que part del nostre retard econòmic és culpa de que es parlen diferents llengües als diferents països europeus, sinó que també ens diu que totes les llengües menys l’anglès patiran el mateix futur que l’Occità a França, que només és parlat a casa “per uns quants nacionalistes excèntrics” [2].
No sé com ho veieu vosaltres, però jo no vull que aquest dia arribi. Francament, hem de forçar un escenari diferent que sigui bo per la nostra economia i per les nostres llengües. Jo crec que si les startups europees poguessin distribuir les primeres versions dels seus programes en esperanto[3], llengua senzilla i neutra, tindríem un panorama més esperançador. Esperarem a que el castellà, el francès i l’alemany, per no dir el català, només siguin parlats a casa per uns quants nacionalistes excèntrics? Ah! I no ho oblideu, el procés ja ha començat!
[1] Exemple: Un grapat de polítics europeus, liderats per França, volen crear un Google europeu per “salvar” la cultura europea. Aquest és el típic somni conservador (de dretes i d’esquerres, insisteixo). La tecnologia no funciona així senyors! No arribareu enlloc! Ara seuré, obriré una cervesa i esperaré que neixi l’Airbus de la recerca. Quan em trobin estaré momificat.
[2] Passeu pel bar l’Estanquet de Tolosa del Llenguadoc.
[3] Això lliga molt amb un article de Maria Sandelin que vaig llegir fa poc (sí, darrerament la cito molt a Maria, però és que té un bloc amb molt de suc) on proposava que els esperantistes s’haurien de centrar més en traduir obres poc conegudes d’autors poc coneguts, per transformar la llengua en l’eina bàsica del mercat de la innovació literària, que a traduïr els grans clàssics de la literatura. Maria ho diu així: “La plej sencoplenaj tradukoj laŭ mi estus tiuj de novaj, ankoraŭ malmulte konataj kaj tradukitaj verkoj. Tiel Esperanto povus roli kiel vera literatura ponto.“.
