Bitsenbloc

Diu en Mor en un dels seus darrers posts :

Definitivament, el futur de la informàtica son els serveis web. Porto des de dissabte, que em vaig comprar l’ordinador nou, instal·lant i barallant-me amb el nou trasto. Quin gust entrar als serveis web, que continuen funcionant i tal com eren abans!

I té tota la raó del món. Això ja no té tornada enrere, i està molt bé que no en tingui.

Aquest estiu, encara seguint els meus instints de voler controlar fins al darrer detall les meves dades, he tornat a emprar el correu electrònic a l’antiga, amb un client de correu local i un webmail pels casos on no fos a casa. Abans, tenia redireccionat el correu de quintanasegui.com cap al Gmail.

L’experiment ha anat bé mentre era de vacances, és a dir, mentre he estat fent un ús molt lleuger de la xarxa i, sobretot, emprant una sola màquina. Però ara que torno a ser a Tolosa i torno a treballar principalment des de dues màquines, el sistema ha tornat a ser incomodíssim. Tant, que és probable que prest quintanasegui.com externalitzi el seu correu electrònic cap a Google Apps for Your Domain.

Les coses com són, els serveis web m’han aportat molt. No he emprat calendaris informàtics fins que no he tingut un calendari usable i sempre disponible, és a dir, fins que va aparèixer primer Kiko i després Google Calendar . Ara mateix, estic escrivint aquest post des de Writely i estic escoltant música via Pandora. És a dir, jo que sempre he defensat el programari lliure, estic emprant moltes aplicacions que no només no lliures, si no que emmagatzemen informació personal de manera remota. I són genials i em faciliten molt la vida. Els serveis web ens estan ajudant molt, tal com denota el text den Mor.

És evident que com més programari lliure emprem, en millor situació ens trobarem. Per exemple, és important que la infrastructura bàsica com interenet, el sistema operatiu (en el meu cas ubuntu ) o el navegador (Epiphany) siguin lliures, però no cal que tot ho sigui. De fet, podent escriure documents de text i llegir missatges de correu-e antics des de qualsevol ordinador, hi sortim guanyant, malgrat exposem una mica més la nostra intimitat i no estem emprant programes lliures. És desitjable poder abandonar una ciutat o un país en qualsevol moment sense perdre cap document ni la capacitat de comunicar-nos. Cada dia estem menys lligats geogràficament, i això és bo. Estudiant el balanç entre intimitat i mobilitat, crec que hi surto guanyant emprant Writely.

Així, amb el temps, m’estic adonant que, si bé el programari lliure és altament desitjable a nivell d’aplicacions finals, i fonamental per les infrastructures bàsiques, el que més importa és que siguem amos i senyors de les nostres dades. Així és bàsic que els programes o serveis que utilitzem ens deixin recuperar la nostra informació en un format estàndard i obert, com ara Open Document pels documents de text o mbox pel correu electrònic, i que els protocols que emprem per a les nostres comunicacions siguin també lliures i ben documentats.

El que hem d’evitar és que un servei no ens atrapi. Abans de començar a emprar una eina nova hem de mirar sempre que la política de privadesa sigui acceptable i que permeti exportar la informació de manera que sempre poguem fer les maletes i partir amb tot. L’estructura lliure d’internet fa que, si som una mica intel·ligents, sigui difícil acabar atrapats tal com els usuaris dels sistemes de Microsoft o Apple [1]. Google pot ser el potent que vulgui, però si el seu servei Writely no m’agrada faré les maletes i empraré, per exemple, el Zoho Writer o el Writeboard . David de Ugarte ho explica molt bé en la seva wiki. Simplement hem de ser intransigents amb aquells que ens vulguin atrapar.

En resum. Cal que les peces més fonamentals de la nostra infrastructura siguin lliures. Però si, pel nostre benefici, utilitzem els comodíssims serveis web, cal que estem atents a no quedar atrapats, no passa res si no són lliures.

[1] En aquest sentit la història de Mark Pilgrim és molt interessant.