Gurus
octubre 14th, 2006 Desactiva els comentaris
When thinking about a problem, we often try to apply our theory to situations where it should not be applied. Usually this is not a great deal, but for some professional gurus, it can become a real problem as their income depends on their ideas being innovative, but also solid. Sometimes, trying to get some attention, gurus push their ideas too far, and get hilarious conclusions. John Robb had some funny ideas this week, and Bruce Sterling is still laughing ([1] and [2]).
De vegades m’ha passat que, emocionat per una idea atractiva, m’he deixat emportar i l’he aplicada a casos inaplicables o he tret conclusions amb algun error lògic, és a dir, que enlloc d’adaptar la teoria a la realitat, he adaptat la realitat a la teoria. No és estrany que, de vegades, quan miro els arxius d’aquest bloc pensi, “que flipat que estava aquell dia”. Imagino que això ens ha passat a tots.
Als gurús i experts diversos també els passa sovint, encara que en el seu cas, aquests errors tenen conseqüències més greus. Construeixen sistemes d’idees innovadors que, en teoria, han de permetre explicar algunes de les realitats d’aquest món; com diria Jorge Wagensberg, comprimint un fenomen en uns pocs principis es comprèn el fenomen. Així, s’entesten a demostrar que les idees que han desenvolupat es poden aplicar a la perfecció a les situacions desitjades. I estan molt incentivats a fer-ho, al cap i a la fi, els gurus solen viure dels consells que donen, per tant, el client ha d’estar segur de fer una bona inversió. Així, la pressió econòmica i la necessitat d’augmentar el seu prestigi i reconeixement, de vegades provoquen patinades delirants.
Un exemple d’això és John Robb. L’autor de Global Guerrillas, un bloc molt interessant sobre la guerra asimètrica, normalment escriu textos amb idees atractives que ajuden a entendre la guerra del segle XXI, però de vegades flipa i se’n va de l’olla. Tant que Bruce Sterling encara té mal de panxa [1] i [2].
