¿Cuanto cuesta un niño?
febrer 9th, 2007 Desactiva els comentaris
El provocador título de este post, corresponde al título de un post de David. Lo comento aquí porqué en su blog los comentarios se cierran, automáticamente, al cabo de tres días.
Vivo en Francia, el país campeón de la natalidad en Europa. Es verdad que aquí las ayudas estatales son muy importantes, pero creo que esta no es la única diferencia con España. Otra diferencia importante es de actitud.
En España el niño es rey. Los niños no se tienen, se disfrutan. Esto no sólo nos lleva a niños “caros” si no que también a niños mal educados, consentidos.
Creo que en Francia, los padres son más espartanos con sus hijos.
Pero estamos en el campo de las generalizaciones, y este siempre es impreciso y puede llevarnos a errores.
Futur
febrer 8th, 2007 Desactiva els comentaris
Aquests darrers dies he parlat amb persones que, per la meva sorpresa, m’han dit que el futur és la font de les coses dolentes.
Hi ha persones que troben que el passat és l’únic que tenim. Però, no és així. Sobre el passat no hi podem actuar, aquest ja ha fugit de les nostres mans. Només en podem recordar una deformada caricatura, perquè la memòria no només és selectiva, també és traïdora.
De fet, l’únic que realment tenim és el present i, sobretot, el futur, ja que sobre aquest sí que hi podem actuar, via el present. Així, no es pot negar que el futur porta allò que és dolent, però també allò que és bo. I, certament, podem fer que hi hagi més bo que dolent, encara que la nostra influència sigui més limitada del que voldríem. Però aquesta incertesa també és font de sorpresa, i la sopresa fa interessant la vida. Res no és escrit, ni decidit.
S’ha de mirar el futur amb optimisme, si no la por pot envair les nostres vides, i la por, no és una bona companya de viatge.
Cancel or allow?
febrer 7th, 2007 § 1 comentari
Avui hem xerrat molt sobre l’entrevista a la presidenta de Microsoft Ibérica a TV3 (mireu els comentaris), la veritat és que no té pèrdua. Després he vist aquest anunci d’Apple, el qual és fantàstic i resumeix molt bé la cultura de Microsoft:
1. El sistema és insegur
2. L’arreglem posant antivirus i firewalls, enlloc d’arreglar el vertader problema
Em recorda molt a la cultura europea continental
1. El país té un problema
2. Creem una comissió interministerial encarregada d’elaborar un informe, que serà, després avaluat pels ciutadans, els quals presentaran alegacions que seran enviades al parlament que crearà una nova comissió, que …
OLPC i el currículum
febrer 5th, 2007 Desactiva els comentaris
Seguint el fil anterior, continuo parlant de l’escola. El projecte OLPC vol millorar l’aprenentatge dels nens via l’ús de noves tecnologies. Nicolas Negroponte, el líder del projecte, troba que l’ordinador és molt més important que el currículum. Creu, amb raó que tot allò que s’aprèn per curiositat és molt millor que allò que s’aprèn de manera forçada. El que em preocupa és que un sistema així no acabi com la ESO, fent malament el que sempre ha sabut fer i no fent allò que es proposa fer. I això sempre ho paguen els que parteixen amb condicions inicials més difícils, els exclosos.
El deliri PPopular continua
febrer 4th, 2007 § 2 comentaris
Diu Esperancita que 1.500.000 persones van assistir al deliri nacionalista de l’altre dia. D’altres fan mesures:
Como curiosidad, para que en el aŕea seleccionada entrasen el millón y medio de participantes que da como cifra la Comunidad de Madrid, tendría que haber habido una densidad media de 39 personas/m2.
El Manifestómetro
Això vol dir que si convido a gent del PP a la propera festa del meu pis hi podré convidar 858 persones! Sembla que els militants del PP són de butxaca 
L'ESO i l'aprendre a aprendre
febrer 4th, 2007 Desactiva els comentaris
Jo vaig ser de les primeres “víctimes” de l’ESO.
Crec que aquesta va fracasar perquè va dinamitar el que millor sabia fer l’escola– transmetre un bloc de coneixements estructurats– i no va saber fer allò que es proposava fer, ensenyar a aprendre.
Al final, no vam fer res. Llevat d’honorables excepcions, 3r i 4rt d’ESO van ser una pèrdua de temps fabulosa (vaig passar de 8è d’EGB a 3r d’ESO).
Escola pública o privada?
febrer 4th, 2007 § 1 comentari
1. Per als “liberals de manual” la llibertat total del mercat educatiu és molt important.
2. Jo he anat a una escola privada, una escola pública i a un institut públic, abans d’anar a la universitat, també pública.
3. La meva conclusió és que la qualitat de l’ensenyament (n’he vist de tots colors) i de l’escola en general no són determinants. Molt més importants són la família i l’educació rebudes a casa. Més que l’educiació formal, tot i que necessària, l’important és si es fomenta la curiositat per explorar el món, o no. Jo vaig rebre aquests valors a casa, no a l’escola.
Google, don't lock us
febrer 4th, 2007 Desactiva els comentaris
1. Google is a good search engine.
2. del.icio.us is good bookmarking service.
3. Google Bookmarks is a bad bookmarking service, compared to del.icio.us.
4. Google wants to personalize search results using Google Bookmarks, among other stuff, which is a good idea.
5. Lijit, does understand what I like, including my del.icio.us bookmarks, and what people I trust likes, but it fails to integrate well inside Google’s search results.
Please, open all this stuff! Google, don’t force me to use your bad bookmarking system to get personalized search.
That’s a very important issue.
Cinc minuts: Conclusió
febrer 2nd, 2007 Desactiva els comentaris
1. Un gran nombre de gent troba que s’ha de reduïr el consum energètic.
2. Ningú no vol deixar d’estar calent, ni d’escoltar música, ni de mirar tele, ni de moure’s amb vehícles basats en la combustió de combustible fòssil.
3. Així doncs: es trasllada la responsabilitat, que és individual, al govern, a les multinacionals o a una teòrica “societat de consum”…
4. L’autocrítica és un bé escàs.
Més sobre els cinc minutets
febrer 2nd, 2007 Desactiva els comentaris
Aquest matí ja he escrit sobre els cinc minuts, de totes maneres no puc estar-me de recomanar-vos aquesta opinió:
¿Estamos exigiendo de los Gobiernos de los Estados que obren en consecuencia y repriman nuestra forma de vida y de organización social, ya que nosotros no estamos dispuestos a hacerlo voluntariamente (como atestigua el enroque teórico de cualquier ciudadanito entorno a la sostenibilidad de su modelo de vida)?
Aquí tienen a un necio que no sabe para qué sirve todo esto, y que se lo toma como otra gran tontería global, como el Orgasmo Hippie Simultáneo contra la Guerra (verídico: lo propuso un gilipollas británico hace tres meses) (…). Un planteamiento miserable, posibilista y corto de miras. (..) Ahora mismo, voy a pasarme cinco minutos pensando en África, porque pobrecitos los negritos. Es más: voy a ponerme un lacito fucsia en la solapa. Este infantilismo me sulfura.
