Bitsenbloc

La setmana passada vaig ser a Viena pel congrés de l’EGU. Passejant pel barri dels museus (d’art modern), vaig trobar una botiga de màquines de jocs de segona mà. No vaig poder cedir a la temptació de comprar una Game Boy Color de segona mà per vint euros. Així, podré tornar a emprar els jocs que tinc per a la Game Boy primigènia en un calaix de casa meva a Menorca. Fa unes ganes tornar a fer saltar en Mario!

Si teniu jocs de Game Boy plens de pols en un calaix, us agrairia molt que me’ls fessiu arribar. Fins i tot podríem parlar de preu.

Passejant per la xarxa, al bloc del Cato Institute, hi he trobat un interessantíssim article en contra del vot electrònic. He volgut publicar una petita nota tot lligant l’article a una entrada meva de fa una setmanes, però no he trobat aquesta entrada. Cercant al meu fitxer d’organització personal, he vist que, certament, havia escrit la nota, però no l’havia publicada, com denota l’etiqueta @todo. Així doncs, us enganxo la meva nota i un parell de paràgrafs de l’article que he trobat avui:

[2007-04-12] 14:27:15
El vot electrònic
@cinclin, @todo

En alguns col·legis electorals, els francesos empraran màquines electròniques per emetre els seus vots. La llei francesa ja preveu que en un futur no gaire llunyà tots els vots s’hauran d’emetre d’aquesta manera.

Fa un temps, en un debat televisiu, alguns comentaristes de l’actualitat van comentar el tema tot dient que no es pot estar en contra del progrés. Ningú no era crític amb aquestes màquines (clarament, eren tecnològicament analfabets), excepte un portaveu del Front Nacional, el qual emprava arguments també estúpids per defensar el vot de paper.

Mireu, fer les coses perquè sí, no té sentit. Jo sé que el vot de paper, és segur, transparent i fàcil d’emprar. El vot electrònic, en canvi, tal com s’està implantant, és menys fiable, és menys transparent i és més fàcil de trucar.

Jo sóc partidari de no canviar les coses en aquest cas. Però no vull que es posi en risc la democràcia per guanyar unes hores en el recompte de vots. Què són 3 hores en comparació als 5 anys d’un mandat presidencial?

La meva convicció és que un vertader hacker (no confongueu amb cracker) no faria mai una màquina de votar.

The Case Against E-Voting by Timothy B. Lee

But the most important argument is more fundamental: e-voting is not, and never can be, transparent. The most important goal of any election system is that the voting process be reliable and resistant to manipulation. Transparency is a critical part of that. Transparency makes it more likely that any tampering with the election process will be detected before it can do any damage.

Therefore, the safest course of action is to stop using e-voting machines entirely, and to return to a tried-and-true technology: paper ballots. There are a variety of technologies available to count paper ballots, but probably the best choice is optical-scan machines. These have a proven track record and many state election officials have decades of experience working with them.

Sense cap mena de dubte, la campanya electoral francesa ha estat i està essent extremament interessant, en gran part, gràcies a François Bayrou, que ha remogut tot el panorama polític des del centre, des de la moderació. Cosa que em sembla genial.

Però la cosa no ha acabat aquí. Tothom sap qui serà el proper president de la República. França ja té el seu president neocon, Nicolas Sarkozy, cosa que no és massa inspiradora. Per altra banda, però, l’esquerra més dogmàtica agonitza, el PC és ja quasi mort (cosa que no em fa cap pena) i el Partit Socialista, malalt, pateix. És curiós, perquè serà des del centre que es modernitzarà l’esquerra francesa. La tercera via, acabarà arribant a França. Si el Partit Democràta que crearà Bayrou funciona, la divisió del PS serà inevitable, els dogmàtics aniran al cementiri amb el PS i els més raonables aniran amb Bayrou.

Per acabar, us deixo l’opinió de Jean Véronis:

Et si vous voulez mon avis sur le fond, Ségo sait maintenant très bien qu’elle a perdu, sauf miracle, et ce qu’elle vise ce n’est pas réellement le ralliement d’un François Bayrou acheté par la promesse d’un improbable gouvernement d’ouverture avec des ministres UDF. Elle sait plutôt qu’elle est cramée à jamais au sein du PS, où les éléphants ne lui pardonneront ni les humiliations qu’ils ont subies, ni la défaite, et qu’elle n’a d’autre issue politique que de devenir une des figures clés du futur grand parti démocrate qui englobera une bonne partie des ruines du PS. Vous allez voir qu’elle va devenir très gentille avec Bayrou.

Je peux me tromper, mais on regarde la suite du film et on en reparle.

Traducció:

I si voleu la meva opinió sobre el fons, Ségo sap ara molt bé que ha perdut, si no hi ha cap miracle, i el que ella cerca realment no és el suport d’un François Bayrou comprat per la promesa d’un improbable govern d’obertura amb ministres de l’UDF. Ella sap més bé que està cremada en el si del PS, on els elefants noli pardoneran ni les humiliacions que han patit, ni la desfeta, i que ella no té altra sortida política que d’esdevenir una de les figures clau del futur partit democràta que englobarà una bona part de les ruïnes del PS. Ja veureu com esdevindrà amable amb Bayrou.

Puc equivocar-me, però mirem la continuació del film i en parle.

Second Life serà lliure, qualsevol persona hi podrà afegir servidors. Bona notícia per a la llibertat en xarxa.

Però el que em fa més gràcia és com ho comenta Enrique Dans: «convertir Second Life en algo parecido a Internet». Per favor! SL funciona sobre internet! No és una nova internet. De la mateixa manera que la WWW no és internet, funciona sobre ella.

Ah, i els que pensin que SL matará la WWW, ja poden seure i esperar.

L’altre dia em demanava si cal exposar la meva vida tant com l’exposo actualment a flickr, mugshot, twitter, etc.

El conflicte d’avui [1] m’ha mostrat que la resposta és no.

Així que, a partir d’ara:

1. Desaré molts enllaços del del.icio.us privadament.
2. Només els meus amics podran veure els meus missatges de twitter.
3. Em donaré de baixa de mugshot
4. Passaré les meves fotos a Picasa i així podré controlar qui veu els àlbums. La majoria de les meves fotos seran només per als meus amics.

Aquestes decisions no limiten la meva vida social en xarxa. Tot el que hagi de ser públic ho publicaré al bloc. Els meus amics, podran continuar rebent la informació que trobo que els interessarà.

Deixaré de col·laborar en el vessant democràtic de la xarxa. Però això no em preocupa, el que m’interessa no és la portada de flickr o del.icio.us, el que m’interessa és el que recomanen els meus amics.

[1] L’enllaç de del.icio.us que ha provocat el conflicte, era d’ús meu personal, no era al meu fil de recomanacions.

Al post anterior hi he escrit que “a casa meva hi mano jo“.

Com es tradueix això per una web?

Al món digital la propietat és com en el món del àtoms. Jo sóc propietari del meu domini i del servidor que publica les meves pàgines, que és atòmic i, per tant, és subjecte al concepte de propietat propi de les societats liberals.

Del que no sóc propietari és de les meves paraules, el dit està dit i si algú ho sent, ho pot repetir, com si canto des de la dutxa i algú em sent del carrer. Si no vull que es repeteixi el que dic, més val que calli.

Així, la propietat intel·lectual és una estupidesa, la sola propietat que tinc és el meu servidor, allí hi mano jo, a fora, no. A la meva web sóc dictador, els comentaris d’altres persones i qualsevol altre text publicat està sota el control de la meva arbitrària voluntat.

Avui, al feevy que és al bloc d’algú, hi ha sortit un enllaç meu que aquesta persona troba que va en contra d’ella. I no només m’ha tret del seu feevy si no que tot el seu perfil públic personal. Sóc transparent diu. Com la Terra per a un neutrí. Certament, aquest és un valent acte de llibertat personal, encara que no en comparteixi les motivacions i m’entristeixin les seves conseqüències.

Així, feevy té un problema semblant als dels comentaris en blocs d’altra gent. Què passa si algú publica algun text ofensiu en un comentari? L’he de filtrar o no? Jo, certament, el filtraria, a casa meva mano jo. A casa vostra, vosaltres. Feevy no permet aquest tipus de filtre previ.

Tanmateix, feevy és una eina fenomenal, però abans de posar-hi algú s’ha de tenir molta confiança en aquesta persona i tot i així es poden tenir problemes. És per aquesta raó que jo he triat el model de les recomanacions (mireu la columna dreta de la meva pàgina personal), que són al meu del.icio.us sota l’etiqueta recomano.

Us recomano que no poseu el meu del.icio.us complet al vostre feevy, poseu només les recomanacions, així evitareu sorpreses.