La pregunta del dia
abril 11th, 2007 Desactiva els comentaris
Mugshot
abril 5th, 2007 § 1 comentari
Ei, si empreu mugshot, aviseu-me. Si sou formigues elèctriques, hi ha un grup privat que us espera. Si sou borondonians, igual.
Login without a password
abril 5th, 2007 § 1 comentari
Mugshot is the new interesting project by RedHat, that might make the Gnome Desktop something really exciting.
But If I write here today about it, is because I really liked its login system, which is without a password. Mugshot just asked me my e-mail address and then sent me a login link.
This is very clever, because today we have so many passwords that, at the end, we have to click to the “forgot your password?” link, quite often.
Globalització i diversitat
abril 3rd, 2007 § 2 comentaris
El futur no es pot saber, però sí que podem descartar trajectòries, basant-nos en el present. Això és el que fan els que et diuen, amb bastant d’encert, si demà plourà o no.
Ahir vaig parlar del futur de les llengües. Un es pot demanar si no em vaig passar afirmant certes coses. Ho accepto, és una crítica justa. Però, de fet, en aquella entrada no parlava de demà, parlava d’avui, del que ja està passant. Un parell d’exemples:
«Depuis le 1er avril, les vendeurs étrangers n’ont plus le droit de travailler sur les marchés russes. Premiers visés : les ressortissants des républiques du Caucase autrefois “sœurs” de l’URSS. Cette mesure, annoncée fin 2006 par le président Vladimir Poutine, est censée lutter contre les “spéculateurs qui se remplissent les poches” et fournir du travail aux Russes. Ceux-ci, pourtant, boudent ce secteur mal rémunéré. Dimanche matin, le marché de la place Leningrad à Moscou était à moitié vide, selon le journal.» [1]
Traducció resumida: Putin no vol que caucasians i centre-asiàtics treballin als mercats russos.
La mare pàtria russa té por dels antics colonitzats.
De fet, això recorda més la política d’un dictador africà que la d’un aspirant a potència mundial. En el món global, si et tanques, t’estanques. Així, només pot ser exitosa una política d’obertura, perquè cal atreure els talents i els capitals. Però això, és clar, implica liquidació dels somnis de qualsevol nacionalista: un sol poble, una sola llengua, una nació, un estat. Tart o prest, li agradi a Putin o no, els mercats russos s’ompliran de turkmens i georgians, i de xinesos, brasilenys i polonesos, que parlaran el rus tan bé com es parla l’anglès a Londonistan.
De Viena, en canvi, arriben notícies diferents:
«La population de la capitale autrichienne, selon les précédentes études, devait croître de 7 % en vingt-cinq ans. Elle augmentera finalement de 24 %, selon un rapport cité en exclusivité par le quotidien. Ce qui ne manque pas de poser des problèmes : il faudra loger, soigner, intégrer les nouveaux arrivants. L’une des principales causes de cet essor est l’arrivée massive d’Européens. En 2035, certains quartiers de Vienne pourraient compter jusqu’à 60 % d’étrangers.» [1]
Traducció resumida: La població de Viena augmenta i augmentarà dràsticament degut a l’arribada de nombrosos estrangers. I jo afegeixo que això és malgrat el nacionalisme de molts austríacs. Si un país vol ser lliure, no podrà mai mantenir una població monolingüe i monocultural. En un món on els transports són fàcils, això només seria possible amb un mur, i així encara, com sabem de Ceuta i Melilla.
Certament, aquest canvis accelerats mai són lliures de problemes i dificultats, de vegades, doloroses. Però, què preferiu, una Viena dinàmica o la Russia de Putin?
Finalment només em queda comentar que, prop de casa meva, més o menys a un kilòmetre, hi passa la via de ronda de Toulouse. En aquell punt (Empalot), s’hi estan construïnt un casino i una gran mesquita, ambdós al costat de la via ràpida.
Benvinguts al gran mercat global! Primer juguem al casino, després ens en repentim a la mesquita veïna i, finalment, anem a fer una partida amb la Nintendo Wii a casa. Ni Disney ho faria millor. I el que pensi que només els fills o nets d’argelins aniran a la mesquita, s’equivoca.
[1] Newsletter du Courrier International
La porta de Tannhäuser és aquí
abril 2nd, 2007 Desactiva els comentaris
«Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir»
El millor d’aquesta famosa frase de la pel·lícula Blade Runner, és que ja ha succeït. No ens ha calgut viatjar pel buit estel·lar, per poder pronunciar frases així. Degut a la diversificació actual de la societat, és possible que dues persones que viuen en entorns diferents de la mateixa ciutat, quedin bocabadades en sentir el que fa l’altra. La geografia, cada cop compta menys, la diversitat és local.
El panorama lingüístic futur
abril 2nd, 2007 § 7 comentaris
«La profecía es la siguiente: hoy por hoy, por lo absoluto de los números, cabe pensar que sólo tres idiomas (y su escritura) sobrevivirán en los próximos 300 años, chino mandarín, español e inglés. De tal modo que sociedades actualmente muy representativas (como las de Japón, Alemania, Francia, Italia y otras) sólo podrán retener sus propias lenguas como vestigios locales. En tanto que el latín, el árabe y el hebreo, continuarán siendo hablados y escritos por razones fundamentalmente religiosas.»
Aquest paràgraf amaga una total incomprensió del món actual.
1. Estic d’acord en que molt poques llengües esdevindran lingua franca global. Un nombre petit de llengües seran parlades a nivell molt rudimentari per molta gent.
2. Però res serà homogeni, ja que el món esdevé fractal: A cada ciutat s’hi parlaran més o menys les mateixes llengües, però seran milers les llengües de cada ciutat.
3. El «vestigios locales» només es trobaran a les tendes de souvenirs. Prest el català es parlarà més a qualsevol macro-ciutat asiàtica que a Barcelona.
4. En el futur, llengua i territori estaran cada cop més deslligats. Les llengües definiran cultures, no pobles. I quan dic cultura, no parlo d’allò que s’ha anat passant de pares a fills fins ara, parlo d’allò que la gent aprèn lliurement: la cultura tech, pop, manga, jueva, wahabi, … L’esperanto té un futur esplendorós, però no com a llengua universal, serà la llengua d’una subcultura més. Una de tantes. Cada cop hi haurà més nens que no parlaran la llengua dels seus pares, parlaran les llengües del seu barri o de les seves tribus (el plural és ben intencionat).
5. El lligam de la llengua amb el territori vindrà donat per dos factors principals:
5.1. Hi haurà llengües oficials a la gran majoria d’entitats territorials. D’aquí a 50 anys, la llengua de Londres continuarà essent l’anglès, però només s’emprarà per a omplir formularis, passar certs exàmens i comunicar amb les masses. L’anglès serà la llengua auxiliar de la megalòpoli anglesa. I això és el que preocupa als britànics avui, quan imposen exàmens d’anglès als estrangers. La llengua que triomfarà no és la de Shakespeare, és la que et parlen els venedors del basar d’Istambul. Al castellà li passarà quelcom semblant. El que es parla a les barriades de L.A. no té gaire a veure amb el que es parla a la Meseta. Així, el territori de cada llengua serà el que formaran els diferents barris de diferents megalòpolis on s’empra majoritàriament una llengua. Així, A L.A., a Londres i a Shanghai hi haurà barris de Bahais esperantòfons, de punkis japonesos, de libanesos i d’evangèlics sud-americans.
5.2. Certament, en un món que cada cop tindrà més zones estables en la inestabilitat, com els actuals Somàlia, Afganistan o Iraq, les zones autònomes temporals (TAZ) seran governades per grups que imposaran la seva llengua al seu territori. Però aquests lligams són sempre provisionals.
6. Res d’això serà sense dolor. Evidentment, hi haurà tensions entre comunitats i les llengües segur que hi jugaran el seu paper. Al cap i a la fi, la llengua serà un dels pocs elements identificadors clars i objectius de les comunitats.
