Bitsenbloc

• Diumenge, a l’emissora de ràdio francesa, France Inter, un músic i un cineasta parlaven dels drets d´autor. Opinaven que és un desastre que als Estats Units no hi hagi drets morals sobre les obres (propis de la cultura jurídica continental), fet que provoca que alguns directors de cine modifiquin l´obra musical encarregada, sense el permís de l´autor. Quina “immoralitat”!
• Fa poc Juan Urrutia explicava com en Calatrava ha denunciat l’ajuntament de Bilbao perquè ha modificat un pont dissenyat per l’arquitecte-enginyer. Com si un no pogués modificar una infraestructura que ha encarregat. La pregunta clau aquí és, no puc modificar el water de casa meva? No pot una ciutat modificar un pont segons les seves necessitats? O, millor encara, he de demanar al pintor del quadre que presideix la meva sala si li sembla bé que el desi en un armari? Ataco així la seva integritat moral?
• Fa uns mesos l’hereu dels drets d’un autor d’obres de teatre, va poder aturar la representació d’una representació perquè un dels actors no era algerià, tal com l’autor desitjava (perdoneu que no conegui millors els detalls, ho dic de memòria). No podem ja reinterpretar l’art?

Aquests són exemples del mal que estan fent els drets d’autor. Estem fent creure a la gent que té drets que no hauria d’haver tingut mai.A poc a poc, estem donant un poder immerescut a un subgrup dels creadors, estem creant una “aristocràcia intel·lectual”.

Jo crec que:

1. Les arts no són l´única obra intel·lectual que es realitza en aquest món.
2. La de les arts, és una indústria com qualsevol altra.
3. Té el mateix valor el treball intel·lectual del que programa un sistema electrònic de frenada que el del que compon una cançó.
4. Només un analfabet tecnològic pot pensar que una cançó pot contenir més bellesa que un programa, un circuit o una màquina o una equació.
5. Tant les arts, com la tècnia, la ciència o qualsevol altra branca del saber, són necessaris per al desenvolupament humà.
6. No té sentit que un grup social (els artistes), tingui més drets que la resta. La cultura no només és la música el cinema i la literatura. Tot és cultura. Alerta amb els que ens venen l’excepció cultural, només cerquen privilegis

Així doncs, el creador d´una obra d´art no hauria de tenir més drets sobre la seva obra que qualsevol altra persona que empri el seu cervell per a realitzar el seu treball de manera creativa. Si una empresa pot encarregar un disseny d’un reproductor de música (tant el disseny artístic de la carcassa com el disseny més tècnic) i ficar-lo en un calaix, l’empresa creadora d’una pel·lícula ha de poder encarregar una música i deixar-la en un calaix. Si jo puc encarregar una barana de ferro forjat i modificar-la després, un ajuntament ha de poder encarregar un pont o un parc i modificar-los segons li convingui.