FriendFeed
febrer 28th, 2008 Desactiva els comentaris
Me gusta FriendFeed porqué no sólo permite agregar el contenido propio en un lifestream, si no también el de los demás, creo que es perfecto para aquellos que quieren apuntarse a la RMD pero no tienen blog.
Portar el correu a la butxaca
febrer 27th, 2008 § 3 comentaris
Aquí a França ja fa temps que es pot comprar un iPhone, cosa que vaig fer fa cosa d’un mes. El fet de portar el correu electrònic a la butxaca ha canviat força coses de la meva vida, d’entrada, s’acumula menys el correu, demanera que, quan arribo a casa, ja ho solc tenir tot aclarit. Però el més interessant és que, de cop, depenc menys del webmail, ja no el necessito, així doncs, aviat podré posar en marxa la emigració de Gmail. Ja no necessito que la meva vida flueixi pels servidors googlelians.
El gran teatre de la seguretat
febrer 11th, 2008 Desactiva els comentaris
Avui n’Arnauh ha escrit sobre el que Bruce Schneier anomena el gran teatre de la seguretat. És a dir, totes aquestes mesures de control que ens venen en nom de la nostra seguretat. Com diu Schneir, no hem de confondre aquestes dues coses, pq no formen un joc de suma zero.
En aquest sentit, avui ha sortit la notícia que uns pretensiosos psicòlegs han trobat un mètode, segons ells infalible, per a reconèixer les cares a partir d’una fotografia. Aquesta notícia sona a fanfarronada, no obstant, si aquesta tecnologia no arriba avui, arribarà demà, amb un grau de fiabilitat suficientment alt com per fer la boca aigua del funcionari de seguretat més malèfic.
Així doncs, és el moment de fer una reflexió sobre la seguretat i el control.Les tecnologies disponibles fan possible, sense cap mena de dubte, una situació semblant a la descrita a 1984, al Regne Unit ho saben molt bé. Per tal d’evitar-ho cal que tots, cadascú de nosaltres,es mobilitzi. Per això calen dues coses, d’un cantó emprar tota la tecnologia disponible a les nostres mans per a protegir la nostra intimitat, com molt bé explica Phil Zimmermann, per altra banda, cal fomentar el debat públic i la protesta contra els abusos de l’estat. Siguin les càmares de vigilància del metro, els controls de l’aeroport, etc.
Emprant Mac OS X i Ubuntu a la vegada
febrer 8th, 2008 § 10 comentaris
Aquest estiu em vaig comprar un Mac. Fins ara he estat emprant força feliç el Mac OS, però a mesura que el temps ha anat passant, he sentit la necessitat d’emprar Ubuntu, ja que hi ha coses que feia amb la meva distribució de linux preferida que no puc fer amb el Mac. Per posar remei a aquesta situació podria haver llevat el Mac OS del meu ordinador i haver posat una instal·lació neta d’Ubuntu, que es pot fer, encara que no sigui lliure de problemes. Però l’inconvenient, és que hi ha certes coses del Mac OS que també m’agraden molt i que, malauradament, encara no he trobat a ca n’Ubuntu. Així doncs, he d’emprar els dos sistemes.
A mode de parèntesi, he de dir, que molt del que hi ha a Ubuntu, es pot instal·lar en un Mac via Macports o Fink, però aquesta opció no m’ha satisfet del tot.
Així doncs, he cercat una solució alternativa. Via VMware Fusion he arrencat una màquina virtual amb la darrera versió d’Ubuntu instal·lada. Amb aquesta eina, podem emprar Ubuntu, tant dins una finestra, com en pantalla completa. El rendiment del sistema virtualitzat és excel·lent. Això és ja molt satisfactori, però encara podem anar encara més enllà en la integració. La idea és emprar Ubuntu i el Mac OS tot a la vegada.
- Un cop tenim la màquina virtual funcionant, l’amaguem amb
comanda-H. - Comprovem que tenim avahi instal·lat (en principi sí, perquè ve per defecte. Avahi és la implementació dels mateixos protocols que empra el Bonjour del Mac. Així els dos ordinadors, el real i el virtual, es podran comunicar a la perfecció.
- Llavors instal·lem ssh a l’ubuntu:
sudo apt-get install ssh - Mirem com es diu l’ordinador virtual (és el nom que apareix a qualsevol consola de l’ubuntu). En el meu cas, és
doraemon-ubuntu - Llavors, obrim un terminal en el Mac (en el meu cas iTerm) i llancem la ssh de la següent manera:
ssh -Y usuari@doraemon-ubuntu.local, tenint en compte que enlloc de doraemon-ubuntu s’ha de posar el nom de la vostra màquina virtual i enlloc d’usuari s’ha de posar el nom de l’usuari que teniu configurat. Com a resultat ens trobarem loguejats a la màquina amb ubuntu. - Llavors obrim l’X11 que prèviament haurem instal·lat al Mac.
- L’opció -Y del ssh, permet que les finestres s’exportin a la màquina client, en aquest cas, el mac. Així, si provem d’obrir un programa d’ubuntu, com per exemple,
geditveurem que s’obre al mac. Amb una finestra com totes les del Mac que es pot minimitzar al Dock i tot. - Finalment, podem arrencar gnome-session per arrencar un Gnome complet. Així estarem emprant, Ubuntu i Mac a la vegada. Simplement, és fantàstic.
Així, la integració és força bona, però no és perfecte, per exemple, si es vol emprar el sistema així, crec que és millor tenir els escriptoris buits. De totes maneres, com que acabo de descobrir aquest truc, hauré d’investigar una mica més per veure com puc millorar la integració.
A xalar s’ha dit.
Notes:
- Això no només serveix per a ordinadors virtuals, també serveix per a ordinadors reals. Ja sé què faré amb el meu vell portàtil amb la pantalla trencada
- De moment, tinc problemes amb la configuració de la disposició del teclat, però segur que es pot arreglar (sembla que es pot arreglar emprant el xterminal que hi ha dins l’X11 i emprant xfce4).
Arc is out!
febrer 3rd, 2008 Desactiva els comentaris
It’s not a coincidence that we wrote a language for exploratory programming rather than the sort where an army of programmers builds a big, bureaucratic piece of software for a big, bureaucratic organization. Exploratory programming is the fun end of programming, and we hope that will be the guiding principle of the Arc community.
M’agradaria temps per jugar i aprendre amb Arc (més info aquí, aquí i aquí).
