Bitsenbloc

En David de Ugarte compara el cost que tenen per a la Xina els nivells de prohibició i control que està exercint el govern xinès durant els jocs olímpics i el cost que pot tenir per a nosaltres l’assimilació dels valors protestants del nord d’Europa, traduïts en nivells de prohibició i control força elevats (tabac, alcohol, trànsit, …). En el seu blog diu:

¿Quieres que tu ciudad sea más européa? Prohibe, prohibe, que es de lo más progresista y sale baratito.

Pero ¿de verdad sale barato? En Beijing se lo tomaron en serio, desde el tabaco al control de las calles (con inevitables toques de racismo)… y como resultado parece que la actividad económica se desacelera.

Coincideixo amb ell quan diu que el camí que està seguint molta gent a Espanya, reflectit en l’acció dels polítics, de prendre tot allò que ve d’Europa sense fer-ne cap mena de crítica, no és molt savi. Ara bé, crec que quan compara la prohibició contra el tabac en els llocs públics (que ha Espanya s’ha implementat a mitges) i altres mesures similars amb les accions del govern xinès, està comparant ordres de magnitud completament diferents. El govern xinès ha tancat les fàbriques de la regió de Pequín, ha aturat totes les obres, ha construït murs que amaguen els barris suposadament lletjos, ha fet partir als immigrants pobres, etc. Evidentment, tots els treballadors que s’han quedat sense feina durant els Jocs, s’han quedat sense sou. Crec, sincerament, que quan es comparen aquestes coses, s’ha de fer amb més atenció. Fins i tot, si és cert que la deriva no democràtica i prohibitiva, jo hi afegiria també, controladora i racista, de la Unió europea és preocupant. Com és que la gent no es rebel·la contra l’existència del Consell de ministres de la Unió? El qual, trenca sense vergonya el principi de separació dels poders legislatiu i executiu. Com és que acceptem la criminalització dels immigrants?

Ahir vespre, vaig continuar llegint un llibre que he tingut mig abandonat durant els darrers mesos i que, precisament, m’ha deixat en David. El llibre és Mater dolorsa d’Álvarez Junco, el qual explica el procés de creació de la nació espanyola. En el passatge que vaig llegir ahir, Álvarez Junco explica els motius dels progroms contra i expulsions de jueus i musulmans d’Espanyat a finals del segle XV i principis del XVII. Les raons van ser diverses, però una d’elles va ser l’objectiu d’assimilar-se a Europa. L’autor explica com els comentaris de molts europeus que viatjaven per Espanya eren extremadament despectius contra uns regnes que toleraven la presència de jueus i musulmans. Això, per a ells, era intolerable. Fin si tot, sembla que Erasme de Rotterdam no va voler viatjar a Espanya en raó del seu antisemitisme. Així doncs, per voler ser bons europeus homologables, els reis dels regnes d’Espanya van expulsar una població que sostenia bona part de l’economia i la cultura. L’acte va tenir conseqüències que, probablement, avui encara patim. Així doncs, estic d’acord amb David amb el principi que afirma que no tot allò que ve d’Europa és bo i menys quan els europeus accepten (o acceptem) sense gaire crítiques, la deriva no democràtica i controladora de la Unió.