Sants catòlics i sants ortodoxos
setembre 21st, 2008 § 2 comentaris
Cada cop que sento notícies sobre la futura canonització d’un sant per part de l’Església catòlica, amb l’inevitable recerca de “miracles” que justifiquin la canonització, no puc evitar de pensar en el ridícul que fa l’Església quan, en ple segle XXI, va en contra de tot allò que és raonable, és a dir, en contra d’aquesta raó que tant defensa Benet XVI.
Fa uns dies, vaig descobrir que els ortodoxos, els quals no disposen d’una estructura centralitzada com l’Església catòlica (dins l’ortodòxia tots els bisbes són iguals i els títols de patriarca són més bé honorífics), no canonitzen els sants. Al contrari, segons ells, tota persona que va al cel és santa. Els sants que són recordats, ho són perquè tenen seguidors, perquè han deixat una empremta més forta que els altres, però això no vol dir que siguin més sants que les persones que no són recordades.
Així, en el catolicisme, l’objectiu del centre és defensar el seu privilegi i, a base de canonitzar a uns i no als altres, va aprovant, o no, les idees que es van desenvolupant en el seu si. En aquest marc, el centre pensa en nom de la resta de membres del grup: els bons catòlics només han de seguir els camins marcats pel Vaticà. I si no estan d’acord amb aquest, han de callar. Dins l’ortodòxia, en canvi, no hi ha un centre privilegiat, així ningú no pot imposar canonitzacions, aquestes es fan segons el sentir de les persones i els grups que formen la comunitat. Uns sants seran més seguits per uns, uns altres per altres, tot això dóna una major flexibilitat.
He de dir, que la meva ignorància sobre l’ortodòxia és absoluta, així que, pot ser, el que he dit no és prou precís. No obstant, la crítica al catolicisme està feta i és completament vàlida. Al meu parer, en el catolicisme, el poder del centre afebleix fortament la riquesa intel·lectual del grup i causa patiments innecessaris. Dins una Església sense Vaticà, hi hauria catòlics que haurien rebutjat Galileu, però molts d’altres l’haurien pogut defensar. Així, no es tracta tant de democratitzar l’Església, els sants els triaria el centre ben igual, com de donar llibertat a les persones.
Solsament dir que católics son tots: uns “romans” i altres “ortodoxos”.
He trobat el teu post justament després d’escriure sobre el discurs en el que crec que hi eres pensant en la teva menció al Papa. Estem sincronitzats
Marxo una mica del tema de l’article, però és que m’ha fet pensar en com pot afectar la estructura d’un grup religiós a les seves creences: pot ser que l’estructura centralitzada d’un grup religiós influeixi en les actituds i pensament de manera diferent que en grups religiosos amb una estructura més distribuïda? És causa o conseqüència?
El sistema distribuït pot donar lloc, potser, a més desviacions de la línia original, però el gros del conjunt seguirà una línia més o menys homogènia, adaptada a diferents factors, a les diferents sensibilitats de les persones. En un sistema centralitzat, són les persones les que s’han d’adaptar al sistema.
És la llibertat que tu esmentes.