De fet, però, OpenID és més aviat una excusa per federar serveis, no?

L’esquema d’un servei únic d’autenticació combinat amb un servei d’autoritzacions té l’inconvenient lògic que, si s’aconsegueix petar aquesta clau mestra, pot permetre l’accés a tota la informació d’un usuari a la vegada. Per contra identificar tan clarament el punt on hi ha la seguretat del sistema dóna la oportunitat de centrar molt més esforços en la seva seguretat. La reutilització de l’autenticació també fa més usable l’ús de dos o més factors d’autenticació (afegint claus asimètriques, biometria, etc).

No és el cas d’OpenID que, com tu dius, té una política de proveïdors d’identitat massa laxa. Però hi ha la possibilitat que aparegui un actor que decideixi ser només un proveïdor d’identitat per a OpenID amb més garanties.

Un esquema com el d’OpenID, però, permetria també actuar d’una forma més intel·ligent. Si un servei federat detecta que hi ha un possible atac, podria avisar als altres serveis perquè estessin alerta. O inclús es podria fer la detecció en base a les informacions combinades de tots els serveis (té sentit que nosaltres actuem simultàniament en 20 serveis si no ho està fent un script?).

Com tu dius, segregar les identitats, que imagino que és una cosa que també es deu poder fer si utilitzes OpenId presenta molts inconvenients, com el que tu dius. O que escapen més al nostre control: qui ens diu que la informació d’autenticació està ben gestionada? De fet, si les sessions on presentem contrasenyes no van xifrades, i moltes no hi van, ja hi ha una garantia: que la gestió és pèssima.

De totes maneres, he oblidat quelcom en la meva anàlisi.

Encara que s’emprin moltes contrasenyes, solem identificar-nos sempre amb la mateixa adreça de correu. I tots els serveis web que requereixen autenticació tenen un sistema de recuperació de la contrassenya via correu. És més, n’hi ha que empren “preguntes secretes” que no són gens segures, com ha mostrat el cas de Sarah Palin. Així doncs, per moltes contrassenyes que emprem, la nostra seguretat depèn molt fortament del compte de correu, així estem en una situació molt similar a la d’OpenID.

La seguretat és quelcom extremadament complicat. I, no és qüestió de “si”, és qüestió de “quan”.