Bitsenbloc

És cert que són molts els que volen matar els blogs, però la realitat és que aquests no han mort ni moriran, al contrari, ja formen part de la cultura digital, i són molts els individus i empreses que els empren cada dia i que no podrien viure sense ells.

Al principi tot era molt nou. Érem pocs els que escrivíem i la majoria xalàvem descobrint les oportunitats que ens donava la nova eina. Érem quasi tots tecnòfils i ens interessava tant el que dèiem com les eines que empràvem per dir-ho. Imagineu un món on hi ha poques màquines d’escriure i els que en tenen se les han construïdes ells mateixos. Podeu imaginar que molts dels constructors de màquines les emprarien per escriure com construir-ne de noves i millors. I això és el que va passar amb els blogs.

Poc a poc, aquesta tecnologia ha transcendit dels cercles tecnòfils inicials i, en conseqüència, la passió per l’eina ha deixat de ser un motiu per tenir un blog. Així només els que tenen una vertadera necessitat d’escriure han continuat bloguejant regularment. I qui són aquests? Aquests són:

• aquells que necessiten transmetre idees al públic (empreses [tant com a eina de comunicació interna com externa], periodistes, polítics, ….),
• aquells que escriuen amb l’objectiu d’escriure, és a dir, els que fan literatura,
• i els que exploradors que desenvolupen noves idees a mesura que van entenent el món, els bricoleurs.

Aquest tercer grup és el que més m’interessa a mi. Aquest és el món del do it yourself, és el món dels blogs sobre receptes de cuina, sobre l’esperanto, sobre hacking del nucli de linux, sobre els que pensen noves idees punteres sobre economia, enginyeria o el que sigui. És el món de les persones que no tenen com a objectiu arribar a les masses, si no que només cerquen trobar gent amb interessos similars amb els quals puguin establir conversa i desenvolupar els seus projectes. Aquests són els que creen comunitats que viuen a base de paraula escrita i no necessiten reconeixement massiu (no necessiten els rankings) només necessiten contactar amb gent que reconeix el seu treball i els fa créixer personalment.

I qui ha deixat d’emprar els blogs? Quins són els que alimenten l’actual onada d’articles que declaren la mort dels blogs? Han desaparegut tots aquells que empraven el blog com a eina de contacte social, els que vivien la blogsfera com qui viu el món de les revistes del cor. Així, els que van obrir blogs a blogger per mostrar-hi les fotos dels seus viatges ara són a Facebook, els que tenien blogs per mostrar el guais que eren, és a dir, per pujar a les llistes de la popularitat social, ara són a twitter.

Els blogs són aquí per quedar. Els que declaren que són morts són aquells que no s’adonen que Google té desenes de blogs que reben milers de visites, que no saben que bancs com el BBVA empren els blogs per a desenvolupar la seva identitat pròpia, els que no saben que milions d’enginyers casolans i no tant casolans comparteixen el seu enginy a la blogsfera. Aquests són probablement els més importants, ja que són innovadors en potència, però també són els més mals de veure ja que solen tenir pocs lectors. I ja els va bé que sigui així.

Els blogs són ben vius, llarga vida als blogs.