Malgrat tot el futur d'Israel és més que incert
gener 7th, 2009 § 6 comentaris
2008 ha acabat i 2009 comença amb una nova guerra al pròxim orient. La darrera guerra va ser la d’Israel contra Hesbol·là i ara és la d’Israel contra Hamas (no contra Gaza).
Des de la guerra del Golf, la primera, Israel ha pres consciència de la seva vulnerabilitat, en qualsevol moment, un dels veïns d’aquest estat pot destruir Israel amb el llançament d’uns quants míssils prou potents.
Hesbol·là i Hamàs ho saben, per això malden desenvolupar armament d’aquest tipus per atacar Israel, ja que així poden atacar on dol més als hebreus, al cor del seu estat.
De moment, els míssils són molt casolans, però si Israel deixés fer, si no ataqués als seus islamistes veïns, aquests podrien desenvolupar quelcom més poderós. No oblidem que som al segle del “fes-t’ho tu mateix” militar, on petits actors poden tenir accés a tecnologies prou potents per desestabilitzar als estats (una playstation per calcular, un GPS per dirigir, Google Earth per als mapes, blogs per a la propaganda ….). Així doncs, Hamàs i Hesbol·là són amenaces ben reals.
En conseqüència, si Israel vol sobreviure com a estat, ha d’extirpar les amenaces que l’envolten. Almenys en el marc de la seva lògica d’estat.
Ara bé, la lògica de l’estat està en decadència, precisament per l’aparició d’actors paraestatals forts, els quals poden créixer gràcies a les possibilitats que els ofereix el món en xarxa. La ironia de la situació radica en el fet que si Hesbol·là i Hamàs s’han pogut fer forts és, en part, gràcies a l’acció d’Israel, que no ha permès mai que l’Autoritat Nacional Palestina esdevingui un vertader estat, ni que el Líban sigui un estat estable. Així doncs, a cada nou atac contra l’ANP, cada cop que Israel ha debilitat el Fatah, en favor de Hamàs, ha creat les condicions necessàries per al desenvolupament del nou enemic. Així, a cada nova operació, Israel soluciona els problemes a curt terme, però, al mateix temps, crea les bases dels problemes del futur. Aquest és el cercle viciós al qual s’afronta l’estat d’Israel.
Així doncs, a curt terme, Israel difícilment pot actuar diferentment de com ho fa ara, ha de debilitar els actors paraestatals que l’envolten, però a llarg terme, no tindrà altra alternativa que afrontar-los amb les seves pròpies armes. El problema és que, per fer-ho, Israel s’hauria de convertir en quelcom que no és i que no vol ser, ja que la lògica de la nació no li ho permet.
En resum, si fem com la majoria de periodistes i comentadors espanyols, que mesuren el resultat de la guerra com un partit de futbol, Israel guanya 500 a 8. Però la realitat és ben diferent, la realitat és que el futur és negre per a Israel, per la mateixa raó que els estats-nació de tot el món estan en decadència. Israel viu aquesta decadència des del front.
Time publica un article on es demana si Israel podrà sobreviure al seu assalt a Gaza, i no ho enfoca només des d’una perspectiva militar:
http://www.time.com/time/world/article/0,8599,1870314,00.html
Els enfocs poden ser multiples: seguretat, la qüestió demogràfica dintre del propi Israel, la proximitat d’unes eleccions i el clima polític intern (Un kadima fluix, una ultradreta puixant), les guerres pel poder entre palestins, la deriva de la societat palestina (la “secular” de Fatah o la religiosa de Hamàs), la ingerència continua d’Israel en els seus veins que tu comentes…
La qüestió és que si el problema ha de tenir una solució política, més enllà de la militar, quan seran els polítics capaços de trobar-la?
Nosaltres europeus hem trigat, després de guerres més cruels que les dels palestins amb els israelites, més de 50 anys a organitzar-nos trascendint l’estat-nació.
La depressió econòmica va fent evident, rescat rera rescat, que encara estem lluny de superar les barreres nacionals que desitjavem fossin història. I això dins de l’euro. Els altres europeus veuen el seu poder adquisitiu fondre’s com el glaç amb les divises locals en estat de coma.
Si Israel ha de desaparèixer per la crisi de l’estat-nació ho farà integrant-se en una Europa una mica més consolidada.
L’Holocaust es a l’origen de la raó d’ésser de Israel i una garantia de supervivència que no desapareixara perque Iran alimenti organitzacions paraestatals entre els veïns. Si Europa fa fallida llavors Israel probablement dexarà d’existir.
carles, jo, com tu, espero i desitjo que Israel perduri, però discrepo
en la teva anàlisi de la situació:
1. Europa no ha transcendit l’estat-nació, al contrari, és un club d’estats i romandrà així. Els federalistes europeus cada cop tenen menys poder i, en conseqüència, la unió roman molt poc democràtica. Malauradament, el nacionalisme està en auge.
2. Israel no es fondrà a Europa pq Europa encara no ha assumit la seva responsabilitat sobre la discriminació contra els jueus. Sí, alemanya ha hagut de fer consciència. Però què s’ha fet a Espanya? Pensa que a Mallorca es segueixen discriminant els xuetes. I Austria? I els altres? És més, si Israel encara perdura, és sobretot gràcies al suport incondicional dels EEUU. A nivell d’opinió pública, a Europa, Israel té la batalla perduda. Cal afegir, a més, que Europa cada vegada té menys pes a nivell internacional.
3. Fins ara, Israel s’ha sabut defensar, però al Líban l’any passat i ara a Gaza no han sabut mesurar l’efectivitat de les seves estratègies. Hamàs haurà guanyat perquè continua viu i no és clar que Israel hi hagi guanyat res. Ha debilitat Hamàs, per un temps, però no gaire més. Contra la guerra asimètrica Israel ho té cada cop més difícil. Per això crec que Israel haurà de treballar de valent si vol celebrar 60 anys més de ser estat.
Et recomano la lectura d’aquest article:
After Gaza: Israel’s last chance
Paul Rogers
Israel’s failure to achieve its key objectives in the Gaza war is rooted in an exhausted and counterproductive security doctrine.
http://www.opendemocracy.net/article/after-gaza
Gràcies per l’enllaç, pere
és un plaer.
Francament, crec que l’acord no és possible mentre l’espectre de l’estat-nació homogeni plani sobre les ments de israelians i palestins. I això, a llarg terme, acabarà amb Israel, cosa que em dol profundament.