Dimensions
Molt d’hora, aquest matí, quan era al tren, llegia aquest article, en un recull d’articles americans sobre ciència, i pensava, meravellat, en la sort que tenim de veure-hi en tres dimensions. L’article explica com va canviar la vida d’una dona que va recuperar la visió estereoscòpica després de 50 anys de veure el món pla. Després, m’he adonat que ja quasi no utilitzo aquesta facultat, ja que em passo el dia en el món en dues definicions definit per la pantalla del meu ordinador, del meu mòbil o les pàgines dels llibres que llegeixo. I m’he preocupat. Em demano si la musculatura dels meus ulls no perdrà la forma i si el meu cervell no s’adaptarà en aquest nou món en 2D tot “oblidant” com es fan els càlculs que permeten crear imatges en 3D a partir de dues imatges planes. Cal que faci gimnàstica visual? Algú té coneixements que ens puguin il·luminar?
No soc cap expert, però per exercitar la percepció espacial em sembla que pot ser un bon exercici conduir: cotxe, moto, bici,… qualsevol vehicle.
Jo com tu, estic moltes hores davant del ordinador, llibre, mòbil,… però, per sort, em desplaço en bicicleta pràcticament a tota reu per Barcelona (quan vaig de visita a Tenerife no faig res de res en aquest sentit, lamentablement). I la veritat es que fer certos desplaçaments en bici a Barna es una autentica proba olímpica de percepció 3D
sergio
2009/01/13 a 10:05
Una cosa que no he comentat, és que, segons diu l’article, la gent que viu al bosc, té problemes per calcular distàncies més enllà de la distància típica entre arbres. El mateix passa si et tanques en una habitació petita durant molt de temps. En sortir, el món llunyà és més pla.
pqs
2009/01/13 a 11:44
No es cert que vegis la pantalla del teu ordinador en 2D. Entre la teva retina i la pantalla hi ha una distància i per tant una perspectiva. El que passa es que tot el sistema de percepció, desde la musculatura de l’ull fins a les neurones del cervell, s’acomoden a les distàncies en que trevallen sovint.
Es convenient tenir objectes atractius de mirar a diferents distàncies. Tant a casa com a la feina, i substituir els que perdin interès. També exposar la retina a espais oberts i distàncies infinites, com el mar o el cel, tant sovint com es pugui.
carles
2009/01/14 a 5:27
Carles, estic d’acord, la pantalla la veig en 3D, pq tot ho veig en 3D! Però estaràs d’acord amb mi que passo moltes hores enfocant a la mateixa distància.
Posats a filar prim, la perspectiva tampoc es perd amb visió monocular. Les fotos tenen perspectiva! Però no tenen volum, és clar.
(ok, m’he posat repelent).
Les solucions que em proposes semblen adequades.
pqs
2009/01/14 a 5:39
Volia introduír la tercera dimensió i he utilitzat “perspectiva”, com podia haver escrit “profunditat” o altres significants. Sento haver-te irritat.
Un altre exercici excelent per mantenir àgil la percepció visual es passejar la retina per espais artificials molt amplis, amb sostres molt alts: museus, temples, centres comercials… Son llocs ideals per llegir o enviar missatges i contemplar els elements arquitectònics. Es una gimnàstica de tot l’aparell visual molt agradable.
carles
2009/01/14 a 12:31
Ahir jo estava poc fir, carles. Gràcies pels consells.
pqs
2009/01/14 a 12:56
[...] que vaig llegir l‘article sobre la visió estereoscòpica, xalo més mirant el meu entorn.
Ser conscient del que és [...]
bitsenbloc » Blog Archive » Mirant el que m’envolta
2009/01/15 a 0:34