Al cap i a la fi són els mateixos
Una de les promeses de les dites “xarxes socials” és el poder recontactar amb gent que feia temps que no ho feies. En el meu cas, aquests són els amics digitalment inactius. Francament, suposo que aquesta és la principal raó que m’ha fet rodar pel twitter o el facebook. Ara bé, el que he vist és que els que abans no eren digitalment actius, només han obert un perfil, han afegit una foto, han omplert la llista d’amics i s’han oblidat del tema. En canvi, els que escriuen cada dia, els que ho empren per comunicar-se, són aquells que ja abans empraven blogs i llistes de correu. Al cap i a la fi, els creadors d’aquestes coses, estan creant el que ja existia, però ara més ben embolicat i, sobretot, amb una nova arquitectura del poder al darrere. És reinventar la roda per treure poder a uns i donar-lo als altres. És sota aquesta llum que entenc el retorn als grups de notícies i les llistes de correu. És per això que mai no hem d’abandonar els nostres blogs. Res d’això és nou, però m’ho he de recordar, perquè un, de vegades, es deixar emportar com les rates que van seguir al flautista fins al riu.

[...] He de confessar que m’agrada molt el que acabo d’escriure. [...]
bitsenbloc » Blog Archive » Content
2009/01/28 a 7:23
Totalment d’acord. El facebook sí que l’he fet servir i em sembla una bona eina. Abans també trobava qui cercava, però amb aquesta eina és més senzill. Al twitter, hi tenc un compte però encara no he acabat d’esbrinar ben bé per a què serveix ni si els misstages que es reben als mòbils són realment gratuïts per als que els reben.
Francesc Sintes
2009/01/28 a 10:20