Bitsenbloc

Una altra “bona raó” que esgrimeixen els twitters, facebooks i companyia per emprar-los és que un pot controlar qui llegeix què. Això només produeix un fals sentiment de seguretat que anima a molta gent a publicar el que no hauria de publicar.

S’ha dit que a internet només s’hi ha de publicar el que escriuries en una postal, però de fet la cosa és pitjor, les postals no són digitals i, per tant, no són fàcilment indexables, copiables o reproduïbles, com ho és qualsevol cosa que passi per la xarxa. En conseqüència, qualsevol cosa que jo pugui publicar al facebook pot ser molt fàcilment filtrada i republicada a qualsevol banda, sigui pels meus lectors, per un error del programari o per un atac extern. La filtració pot produir-se demà o d’aquí quinze anys (quan, probablement, farà més mal).

Així doncs, un no ha de publicar a cap d’aquests llocs res que un no publicaria al seu propi blog. Vist això, ja no hi queda cap raó per emprar aquests serveis, ja que l’únic valor que tenen és el del control, però aquest és un fals control. El món bític és, per definició, descontrolat.

Actualització: S’ha d’afegir que els perfils tancats, per exemple, a twitter són un factor de lock-in important, ja que els teus seguidors només et podran seguir si obren un compte al dit servei, sense possibilitat d’emprar un simple fil de subscripció, RSS, per exemple.