Conversant amb un jo de 2005
Camino pel passeig que va de casa meva a Cala Pepo. Em paro un moment a observar el mar. Sento que algú s’apropa a mi i em parla en un to familiar. Sóc jo mateix, però amb quatre anys menys, en plena època d’efervescència i passió per la xarxa. Iniciem una llarga conversa. Què ens diem? Quines passions intenta despertar-me de nou el meu altre jo? Què li dic jo? L’animo? Li dic que s’ho pensi dues vegades? Com evoluciona la conversa? Com acaba? Quanta estona dura?
Alguna resposta a aquestes preguntes? O t’apliques la màxima d’Einstein: ” No me gustan los ordenadores solo dan respuestas…”?
Josepms
2009/02/24 a 23:05
Encara no tinc una resposta, però suposo que parts d’ella sí. Per una banda vam ser una mica naifs al principi, però això ens va fer somniar la xarxa que volem i, per tant, ens serveix ara de guiar per jutjar el que està passant, per no deixar-nos endur per falsos profetes.
pqs
2009/02/25 a 9:48