El futur del correu electrònic
Hi ha un cert debat (aquí i aquí), sobre la necessitat d’emprar servidors propis de correu enlloc de donar tant de poder al Gmail. Si Gmail falla, que ho fa poc, falla mitja xarxa. Això no està bé per una simple raó: internet es va dissenyar per ser una xarxa distribuïda i no una xarxa centralitzada. Quan la xarxa es centralitza, quan pocs actors gestionen bona part del correu electrònic, tota la xarxa esdevé més feble. Per exemple, ahir, no només els usuaris del Gmail van deixar de poder enviar correu, molts altres usuaris del correu electrònic es van quedar incomunicats perquè la majoria dels seus interlocutors empren el servei de Google.
En aquest debat alguns indiquen una possible solució: cadascú hauria d’emprar un servidor propi. Però jo crec que aquesta paraula porta a confusió. Què és un servidor propi? És el meu servidor (allotjat a Dreamhost), un servidor propi? Francament, Dreamhost és cada vegada més un Google del hosting. La sola diferència entre el Gmail i Dreamhost és que el primer és, en general, gratuït, i el segón no. Però Dreamhost té tant de control sobre el correu que gestiona, com Google del que gestiona ell. I ambdós en gestionen bastant. Jo no considero que el Dreamhost sigui un servidor propi i així passa amb la majoria de hostings [1]. Estrictament, només és un servidor propi el que funciona a casa, en una màquina pròpia. Però, jo no estic disposat a pagar la connectivitat necessària, a comprar un sistema d’alimentació elèctrica permanent, a aprendre a fer d’administrador de sistemes, etc. De la mateixa manera que no conreo patates al balcó de casa meva, no produeixo la meva electricitat, ni potabilitzo la meva aigua.
Així doncs, probablement, el que s’hauria de fer, és inventar un nou sistema de comunicació personal, que no necessiti servidors. Un sistema p2p de comunicació personal. No sóc enginyer, desconec si és factible això. Però si hem descobert que el p2p és la millor manera d’intercanviar fitxers de música o de telefonar als nostres amics, no és absurd pensar que seria la millor manera d’intercanviar missatges. M’agradaria poder muntar el meu “servidor de correu” posant una simple extensió al Firefox. Una sistema així, seria pràcticament indestructible i ens faria més lliures.
Algun expert em podria dir si té sentit això?
[1] Per exemple, el meu correu de Dreamhost no passa per un servidor de correu que només empri jo, Dremahost té un mateix sistema per a la majoria de dominis. Si peta, petem tots.
Hola Pere,
No és que em consideri un expert, però et comento com veig jo el tema que comentes.
Un sistema de comunicació sense servidors és clarament impossible avui en dia, ja que obligatòriament passam pel nostre proveïdor d’Internet. S’hauria de parlar per exemple de xarxes WiFi connectades entre elles, i avui en dia això no és real.
Potser per veure-ho més clar hem de tirar la vista enrera uns 10 anys. A Menorca teníem Infotelecom que ens donàva conexió a Internet, passàvem pels seus servidors per accedir a Internet, i d’entre altres empràvem el seu servei de correu electrònic. Una bústia de 100MB crec recordar, però que només funcionava amb clients locals.
Poc després ja començàven a triomfar els mails de Yahoo! i Hotmail, i amb el temps això és el que s’ha imposat.
Avui en dia, seguim emprant els servidors dels proveïdors d’Internet per tenir accés a la xarxa, però en major mesura accedim a serveis de correu i altres on-line. Què és millor, que les nostres dades les tengui el proveïdor d’Internet? O una altra empresa? No ho sé.
El cas és que per a que un sistema de comunicació asíncron (el correu per exemple) funcioni, necessita d’un lloc on deixar el missatge fins que l’altre persona es connecti. Ja que si el missatge es queda al nostre ordinador fins que emissor i receptor coincideixen en el temps, potser ja no te gaire sentit. Això necessàriament implica la presència d’un servidor.
Però es que els sistemes p2p també necessiten d’un servidor on trobar la llista de persones connectada i els recursos que ofereix, i tornem a ser allà mateix.
Tens raó que necessitem un expert que ens il·lumini en això, però no veig gaire viable prescindir dels servidors. Sino pregunta-li a Telefònica com accedir a Internet sense passar per ells
El que si que és viable és protegir-nos amb el xifrat de les nostres dades, i curiosament això no es fa. Emprant GPG per exemple, no hauriem de patir gens per les nostres dades, ni a Telefònica ni a Google.
Una abraçada,
Joan
Joan
2009/02/27 a 9:58
[...] Seguint la conversa den Pere: [...]
Bloc de Joan Melià Seguí / Sobre els intermediaris a la xarxa
2009/02/27 a 10:13
Hola Joan,
Sí, el que vaig escriure no és gaire acurat, probablement no té gaire sentit.
Però vull aclarir un parell de coses.
Primer, no em referia a l’accés, em referia únicament al correu electrònic.
Després, és cert, sempre cal algú que digui on són les coses, al cap i a la fi, amb bittorrent tenim trackers, amb skype hi ha un servidor central que té la llista de comptes i ips dels diferents clients, etc.
El que hauria d’haver dit és que Google, Yahoo! i aquesta gent, sempre innovarà de manera a reforçar el rol del seu centre de dades. Ells no conceben un món on la majoria de dades quedin en ordinadors propietat dels usuaris.
Pot ser hi ha innovacions que permetrien facilitar les coses als que preferiríem tenir un bon sistema de correu que quedi a casa.
Per exemple, configurar Postfix i tota la pesca és molt difícil. No és gaire factible. Fins i tot, si ho sabés fer, el dia que em quedés sense llum a casa, em quedaria penjat.
Em demano si no seria possible fer un programa de servidor de correu que s’instal·lés tan senzillament com qualsevol programa d’escriptori. Que jo el pogués posar a l’ordinador de la feina i el de casa i que aquests es posessin d’acord per treballar de manera redundant, per exemple, que si s’apaga el de casa, el de la feina prengués el relleu, etc. És més, que tu i jo ens poguéssim posar d’acord, per tal que el meu ordinador pugui també gestionar el teu correu i el teu el meu, en el cas que un dels nostres ordinadors es quedés penjat. Entens el que vull dir? Probablement, m’explico fatal, pq sóc un ignorant. Probablement, encara no podria prescindir de Dreamhost, en el meu cas, aquest hauria de gestionar les DNS, etc, però el podríem reduir a simple àrbitre, que anés desviant els missatges cap a l’ordinador de sobretaula meu que en aquell moment estigui gestionant el meu correu.
Pot ser només somnio, pot ser no he entés bé el problema.
pqs
2009/02/27 a 10:17
En qualsevol cas si és tècnicament possible, llavors els teus sobretaules o portàtils actuarien de servidors. Però en quant els teus ordinadors (el de casa i el de la feina) s’apaguéssin deixaries de rebre el correu
I els proveïdors d’Internet no tenen físicament emmagatzemats els nostres correus, però poden veure tot el que fem a la xarxa, i a la pràctica no hi ha diferència entre això i emprar el correu de telefònica, ono, o gmail.
Però la idea de la confiança és important. Potser el major actiu o valor afegit de les empreses que ofereixin correu electrònic en el futur serà precisament aquest, sensació de seguretat i transmissió de confiança.
Joan
2009/02/27 a 10:37
Sí, són servidors el que tindré a casa, però seran meus. Probablement no m’he explicat bé. Hauria d’haver dit servidors en propietat.
Sí, telefonica o qui sigui pot llegir els nostres missatges, però que jo sàpiga, no els emmagatzemen de manera sistemàtica. El problema no és que puguin llegir un missatge a l’atzar, és que tinguin tota la base de dades.
Sí, quan s’apagués el meu ordinador, goodbye.
Però si pogués, amb quatre clics, configurar un parell o tres d’ordinadors (el meu, el de la feina i el de la meva mare, per exemple) per tal que fessin de servidor de correu meu amb redundància, de manera que si un peta, els altres prenguin el relleu, ja no hi hauria cap problema. Puc permetre’m el luxe de tenir un parell d’ordinadors en marxa.
pqs
2009/02/27 a 10:44
La veritat tant Google pot fallar com el nostre propi servidor. És més, molts cops aquests plans de hosting tenen petits errors que gestionen altra gent. La veritat un servidor propi seria de dificil instal·lació, tindríem que tindre un servidor DNS i una ip fixe, i alhora com diuen a dalt, l’ordinador encés tota l’estona. Llavors segurament molts més usuaris tindríem problemes.
Records,
Jordi Serra
2009/02/27 a 11:29
El problema és que quan Google falla, que ho fa molt poc, és genial en aquest sentit, falla mitja xarxa pq molta gent l’empra. Se suposa que internet és distribuït!!
pqs
2009/02/27 a 11:36
El que jo em demano, és si es podria programar quelcom molt més factible que permetés a petites empreses, grups o fins i tot individus, crear petits sistemes redundants propis amb quatre clics.
pqs
2009/02/27 a 11:37
he de reformular la pregunta.
pqs
2009/02/27 a 11:37
Pere,
El problema de la sincronía entre diferents ordinadors és potser el més gran de tots: com fer que es comuniquin sense un punt central, i més tenint en compte que la gran majoria de la gent només té un ordinador? L’hauríen de tenir sempre encès? I d’aquí se’n deriva el manteniment…
Serà molt difícil assolir per individus o petits grups assolir el nivell de fiabilitat que dónen els serveis on-line, ja sigui webmail a casa de tercers o mail en un hosting llogat…
Manel
2009/03/01 a 22:47
Manel, tens raó, i és una llàstima :’(
pqs
2009/03/03 a 21:00