El problema de la sincronía entre diferents ordinadors és potser el més gran de tots: com fer que es comuniquin sense un punt central, i més tenint en compte que la gran majoria de la gent només té un ordinador? L’hauríen de tenir sempre encès? I d’aquí se’n deriva el manteniment…

Serà molt difícil assolir per individus o petits grups assolir el nivell de fiabilitat que dónen els serveis on-line, ja sigui webmail a casa de tercers o mail en un hosting llogat…

Records,

Sí, telefonica o qui sigui pot llegir els nostres missatges, però que jo sàpiga, no els emmagatzemen de manera sistemàtica. El problema no és que puguin llegir un missatge a l’atzar, és que tinguin tota la base de dades.

Sí, quan s’apagués el meu ordinador, goodbye.

Però si pogués, amb quatre clics, configurar un parell o tres d’ordinadors (el meu, el de la feina i el de la meva mare, per exemple) per tal que fessin de servidor de correu meu amb redundància, de manera que si un peta, els altres prenguin el relleu, ja no hi hauria cap problema. Puc permetre’m el luxe de tenir un parell d’ordinadors en marxa.

I els proveïdors d’Internet no tenen físicament emmagatzemats els nostres correus, però poden veure tot el que fem a la xarxa, i a la pràctica no hi ha diferència entre això i emprar el correu de telefònica, ono, o gmail.

Però la idea de la confiança és important. Potser el major actiu o valor afegit de les empreses que ofereixin correu electrònic en el futur serà precisament aquest, sensació de seguretat i transmissió de confiança.

Sí, el que vaig escriure no és gaire acurat, probablement no té gaire sentit.

Però vull aclarir un parell de coses.

Primer, no em referia a l’accés, em referia únicament al correu electrònic.

Després, és cert, sempre cal algú que digui on són les coses, al cap i a la fi, amb bittorrent tenim trackers, amb skype hi ha un servidor central que té la llista de comptes i ips dels diferents clients, etc.

El que hauria d’haver dit és que Google, Yahoo! i aquesta gent, sempre innovarà de manera a reforçar el rol del seu centre de dades. Ells no conceben un món on la majoria de dades quedin en ordinadors propietat dels usuaris.

Pot ser hi ha innovacions que permetrien facilitar les coses als que preferiríem tenir un bon sistema de correu que quedi a casa.

Per exemple, configurar Postfix i tota la pesca és molt difícil. No és gaire factible. Fins i tot, si ho sabés fer, el dia que em quedés sense llum a casa, em quedaria penjat.

Em demano si no seria possible fer un programa de servidor de correu que s’instal·lés tan senzillament com qualsevol programa d’escriptori. Que jo el pogués posar a l’ordinador de la feina i el de casa i que aquests es posessin d’acord per treballar de manera redundant, per exemple, que si s’apaga el de casa, el de la feina prengués el relleu, etc. És més, que tu i jo ens poguéssim posar d’acord, per tal que el meu ordinador pugui també gestionar el teu correu i el teu el meu, en el cas que un dels nostres ordinadors es quedés penjat. Entens el que vull dir? Probablement, m’explico fatal, pq sóc un ignorant. Probablement, encara no podria prescindir de Dreamhost, en el meu cas, aquest hauria de gestionar les DNS, etc, però el podríem reduir a simple àrbitre, que anés desviant els missatges cap a l’ordinador de sobretaula meu que en aquell moment estigui gestionant el meu correu.

Pot ser només somnio, pot ser no he entés bé el problema.