Bitsenbloc

Som molts els que utilitzem el Gmail. Les meves raons per fer-ho són les següents:

1. és econòmic
2. filtra molt bé el correu no desitjat
3. dóna molt d’espai
4. és accessible via protocols estàndards (POP i IMAP)
5. és molt estable

No obstant, cada cop utilitzo menys la seva interfície gràfica. La raó és simple, tot el lock-in del Gmail resideix a la interfície. Com més ens acostumem a treballar à la Gmail, més ens costa deixar-lo per una altra opció. Així doncs, utilitzo clients de correu d’escriptori, els quals, després de moltes proves, m’han demostrat que són tan capaços com el Gmail, si un s’organtiza bé. Quin client utilitzo? No ve al cas, n’hi ha tants! L’avantatge d’aquesta aproximació és que quan vulgui canviar de servidor, poques coses canviaran, perquè continuaré emprant el mateix client, només canviarà la configuració de l’accés IMAP. És bo separar client i servidor. Dóna més marge de maniobra.

No obstant l’accés IMAP del Gmail és poc estàndard. Després de molt de temps d’emprar-la, tal com ve per defecte, m’he adonat que no s’adapta prou bé a la manera de fer dels clients de tota la vida. Per exemple, la implementació no respecta el procés tradicional d’esborrat de missatges (delete i expunge), els missatges surten repetits a moltes carpetes, etc. Tot això dificulta força el procés. No obstant, gràcies a Gmail labs, això es pot corregir. Si s’activen les opcions avançades d’IMAP, es pot fer que no es mostrin les carpetes “Tot el correu” i “Paperera” i també es pot activar el procés tradicional d’esborrat, és a dir, que “delete” i “expunge” siguin coses diferents.

Les meves opcions són les següents:

1. He amagat Tot el correu i la Paperera
2. He desactivat la supressió automàtica “auto-expunge“.
3. Quan un missatge és suprimit (expunge), va a la Paperera (podria marcar que s’esborra de manera definitiva, però això dóna una seguretat extra). Així, els missatges són esborrats, no arxivats.

Els avantatges d’activar aquestes opcions són:

1. No hi ha missatges repetits (a no ser que siguin voluntàriament copiats a dues carpetes diferents).
2. El comportament és més estàndard i més compatible amb els clients de correu: Així és un gust emprar l’Evolution o l’Alpine.

Un exemple de la necessitat d’activar aquestes opcions: L’Evolution implementa l’IMAP de manera tradicional. Quan un missatge és esborrat, queda marcat com a esborrat, però no és automàticament purgat (expunge). Així, l’únic que canvia al servidor, és la marca del missatge (això és bo pel servidor). La paperera que mostra l’Evolution, és una carpeta virtual que mostra tots els missatges marcats com a esborrables a totes les carpetes. Quan es buida la paperera, de fet, es fa un expunge general. Si no es fan els canvis que he indicat, un acaba tenint dues paperes.