Sobre el gènere a la llengua
març 17th, 2009 Desactiva els comentaris
¿Indianos e indianas?. En David va dir l’altre dia que “els indians som majoriatàriament dones”. A algú li sorprèn res? Els que creuen que dir “els ciutadans” o “els metges” enlloc de dir “els ciutadans i le ciutadanes” o “els metges i les metgeses” és masclista, trobaran que la frase den David és estranya. Però no, no ho és, perquè aquestes formes són neutrals. Precisament, hauríem de tendir cap a una llengua sense gènere, enlloc de voler introduir el gènere a cadascun dels àmbits lingüístics! Ja que, es comença fent visible que hi ha dos gèneres i acabarem havent de fer visible cadascun dels grups humans (ciutadans mascle i ciutadans femella, ciutadans i ciutadanes alts i altes, ciutadans i ciutadanes baixos i baixes, ciutadans i ciutadanes rossos i rosses, ciutadans i ciutadanes de parla catalana, castellana, àrab, urdu, tamazig i altres, ciutadans i ciutadanes de dretes, ciutadanes periodistes i ciutadans periodists, …). Té sentit això? No, aquest no és el camí. Tots som persones (o he de dir persons i persones?) i tots som iguals.
