L'estat de la transmissió de la llengua catalana
abril 21st, 2009 Desactiva els comentaris
Avui he llegit aquest article de Xavier Vila que, certament, cau bé, ja que és el primer text optimista que llegeixo en molt de temps sobre el futur de la llengua catalana. L’article sosté que no hem de ser tan pessimistes, ja que la transmissió del català de pares a fills funciona bé per tot, excepte a l’Alguer i a la Catalunya Nord. És més, a Andorra i Catalunya, hi ha pares castellanoparlants que parlen en català als seus fills. Així doncs, la llengua nostra guanya parlants en termes absoluts encara que, degut als canvis demogràfics recents, en termes relatius, la llengua perd força. Això confirma allò que he dit altres vegades en aquest blog, la llengua catalana continuarà essent viva, ja que els seus parlants no l’estan abandonant [1], però serà la llengua d’una minoria. Mentre hi hagi una comunitat que l’utilitzi, la llengua perdurarà.
No obstant, crec que això és possible per una raó. Aquí on majoritàriament es parla el català, quasi tothom entén aquesta llengua. Així doncs, jo puc parlar en català a tothom, perquè sé que tothom m’entendrà, encara que em contestin en castellà. A mi em satisfà molt aquest equilibri, ja que hem aconseguit quelcom envejable, que tothom pugui parlar la llengua que vulgui sense perjudicar els drets lingüístics de l’interlocutor. Això només és possible si tothom compleix amb el deure d’aprendre la llengua del veí. En conseqüència, els pares no tenen la sensació d’estar perjudicant als seus fills transmentent-los el català, ben al contrari.
Però, què passarà si aquest equilibri es trenca? A mi ja m’ha passat més de dues vegades que, a Barcelona, un cambrer no m’hagi entès quan he encomanat quelcom en català. Fa poc, a Balears, empleats del sistema de salut han rebutjat complir amb el deure d’aprendre a entendre la llengua catalana. Si aquest equilibri es trenca, si el català deixa de ser una llengua entesa per tothom, crec que hi haurà menys pares que parlaran en català als seus fills. D’entrada, crec que es perdran aquests nous catalanoparlants que parlen en català als seus fills, quan no és la seva llengua. La resta, s’anirà erosionant poc a poc. Sempre hi haurà fills de famílies mixtes que acabaran, en la seva vida diària, adoptant en castellà, la seva llengua materna més forta.
En resum, si es vol que la llengua catalana perduri sana, cal que pràcticament tothom l’entengui aquí on es parla en àmbits de comunicació pública, no obstant, crec que l’actual fractalització de la societat, fa que això sigui molt difícil.
[1] Parlo de quantitat, no de qualitat.
