Sobre drets i deures lingüístics
2009/04/21 § 2 comentaris
Dia 7 d’abril se’m va acudir escriure una carta a El País [no enllaço expressament], sobre les protestes en contra del decret que exigeix uns mínims de coneixements de català als treballadors del sistema balear de salut. Evidentment, no em van publicar la carta. El que sí que van fer és publicar aquesta barrabassada.
Aquí teniu el que vaig escriure:
Sobre derechos y deberes lingüísticos
El Gobierno de las Islas Baleares aprobó recientemente un decreto mediante el cual exige a los empleados del sistema balear de salud el conocimiento de la lengua catalana. Esta medida ha provocado mucho ruido. Algunos profesionales de la sanidad se manifestaron, en las tres islas, en contra de la medida, con el apoyo del PP balear. Es más, la comunidad de Murcia ha ofrecido un puesto trabajo a los profesionales descontentos ya que, en esa comunidad, “no se les va a exigir ningún tipo de acreditación relacionada con los idiomas que hablen para trabajar en asistencia sanitaria, a excepción del uso correcto del castellano que es la lengua oficial para todos los españoles”.
Uno de los argumentos que han esgrimido los contrarios a la medida del Gobierno balear es el de la libertad lingüística. Según ellos, los profesionales de la sanidad tienen el derecho a utilizar la lengua oficial “de todos los españoles” en su trabajo, sin imposiciones. Es verdad, en España todos tenemos derecho a trabajar utilizando la lengua española. Pero también es cierto que los baleares tenemos el derecho de utilizar nuestra lengua cuando somos atendidos o trabajamos en nuestra sanidad pública. En general, esta lengua, es la catalana.
La verdad es que los conflictos lingüísticos son una excepción. Esto es así porqué la gran mayoría de los ciudadanos comprenden las dos lenguas. Así, no es extraño ver situaciones en que una misma conversación se da en los dos idiomas. Y no pasa nada. Pero, cuando alguien no entiende los dos idiomas, este bello equilibrio no puede producirse. Por suerte, el castellano y el catalán son lenguas cercanas, así cualquier hablante de la primera puede aprender a comprender la segunda en poco tiempo. El Gobierno balear, exige 2 años para la adaptación. ¿Es tan difícil?
Todos los ciudadanos de baleares tenemos derecho a utilizar nuestras respectivas lenguas en cualquier momento. Para que nadie se vea obligado a cambiar, es necesario que todos comprendamos los dos idiomas. Todo derecho (el de poder utilizar nuestra propia lengua) va unido a un deber (el de comprender la lengua de nuestros conciudadanos). Casi todos los baleares cumplimos con nuestro deber y disfrutamos de nuestro derecho, pero una minoría ruidosa, exige derechos sin pensar en sus deberes, conculcando los de los demás ciudadanos. Esperemos que esta minoría se encuentre a gusto en Murcia, pero el gobierno de esa comunidad debería saber que va a contratar a personas que saben exigir derechos pero no piensan en sus deberes. Espero que sepan lo que hacen.
L'estat de la transmissió de la llengua catalana
2009/04/21 Desactiva els comentaris
Avui he llegit aquest article de Xavier Vila que, certament, cau bé, ja que és el primer text optimista que llegeixo en molt de temps sobre el futur de la llengua catalana. L’article sosté que no hem de ser tan pessimistes, ja que la transmissió del català de pares a fills funciona bé per tot, excepte a l’Alguer i a la Catalunya Nord. És més, a Andorra i Catalunya, hi ha pares castellanoparlants que parlen en català als seus fills. Així doncs, la llengua nostra guanya parlants en termes absoluts encara que, degut als canvis demogràfics recents, en termes relatius, la llengua perd força. Això confirma allò que he dit altres vegades en aquest blog, la llengua catalana continuarà essent viva, ja que els seus parlants no l’estan abandonant [1], però serà la llengua d’una minoria. Mentre hi hagi una comunitat que l’utilitzi, la llengua perdurarà.
No obstant, crec que això és possible per una raó. Aquí on majoritàriament es parla el català, quasi tothom entén aquesta llengua. Així doncs, jo puc parlar en català a tothom, perquè sé que tothom m’entendrà, encara que em contestin en castellà. A mi em satisfà molt aquest equilibri, ja que hem aconseguit quelcom envejable, que tothom pugui parlar la llengua que vulgui sense perjudicar els drets lingüístics de l’interlocutor. Això només és possible si tothom compleix amb el deure d’aprendre la llengua del veí. En conseqüència, els pares no tenen la sensació d’estar perjudicant als seus fills transmentent-los el català, ben al contrari.
Però, què passarà si aquest equilibri es trenca? A mi ja m’ha passat més de dues vegades que, a Barcelona, un cambrer no m’hagi entès quan he encomanat quelcom en català. Fa poc, a Balears, empleats del sistema de salut han rebutjat complir amb el deure d’aprendre a entendre la llengua catalana. Si aquest equilibri es trenca, si el català deixa de ser una llengua entesa per tothom, crec que hi haurà menys pares que parlaran en català als seus fills. D’entrada, crec que es perdran aquests nous catalanoparlants que parlen en català als seus fills, quan no és la seva llengua. La resta, s’anirà erosionant poc a poc. Sempre hi haurà fills de famílies mixtes que acabaran, en la seva vida diària, adoptant en castellà, la seva llengua materna més forta.
En resum, si es vol que la llengua catalana perduri sana, cal que pràcticament tothom l’entengui aquí on es parla en àmbits de comunicació pública, no obstant, crec que l’actual fractalització de la societat, fa que això sigui molt difícil.
[1] Parlo de quantitat, no de qualitat.
Quan Facebook és emprat en contra teva
2009/04/15 Desactiva els comentaris
Aquí teniu un exemple de com una conversa de Facebook que té una clara intenció privada però que acaba essent pública. Recordatori: No digueu a Facebook res que no diríeu en una pàgina oberta a tothom! No us fieu del sentiment de seguretat que donen les anomenades “xarxes socials”. És un fals sentiment.
Obama i l'espionatge al ciutadà
2009/04/07 Desactiva els comentaris
Obama s’apunta a l’espionatge general: Obama Administration Defends Warrantless Wiretapping. Algú creia que no seria així?
Una nova manera de llegir els fils de subscripció
2009/04/05 Desactiva els comentaris
En aquests moments estic llegint els fils de subscripció amb el Google Reader. Si utilitzo aquest servei de Google i no un programa en local (com l’aKregator) és per les següents raons:
- És accessible des de qualsevol ordinador
- És accessible des del mòbil
No obstant aquest sistema no és satisfactori per les següents raons:
- Em fa dependent de Google
- M’obliga a emprar la interfície que Google proposa, la qual no és satisfactòria
- Quan envio una notícia des de la pròpia interfície (és pràctic), el missatge s’envia des del meu compte de Gmail, cosa que em posa força tens.
Així doncs, busco un sistema que:
- Sigui accessible des de qualsevol ordinador
- Sigui accessible des del mòbil
- No em faci dependent de ningú
- Em deixi canviar d’interfície quan jo ho cregui convenient
- Em permeti enviar notícies als amics des del meu propi compte de correu
En veure la llista, ràpidament penso en el protocol de correu IMAP. Després he pensat que la majoria de programes de lectura de fils de subscripció són males còpies dels clients de correu. Així doncs, tot i que no és del tot satisfactori, he provat un sistema basat en el correu electrònic.
Per posar en marxa el sistema que us proposo només cal tenir un ordinador que estigui connectat a internet durant les hores que es llegeixen fils de subscripció. Per exemple, pot estar apagat durant la nit. De moment, a mode de prova, he aplicat les configuracions al meu netbook (un ordinador que consumeix poca electricitat i que, per tant, puc deixar encès durant el dia).
Primer he instal·lat rss2email (emprant Ubuntu):
sudo apt-get install rss2email
llavors he copiat el fitxer de configuració :
cp /usr/share/doc/rss2email/examples/config.py ~/.rss2email/
i l’he modificat per tal que envii el correu emprant un compte smtp que he creat expressament. Després he afegit el meu nou compte de correu IMAP com a destinació:
r2e new adreça@servidor
i he afegit les subscripcions
r2e add http://bits.quintanasegui.com/feed.
Malauradament el programa no sap importar fitxers OPML, però, gràcies a Emacs, he fet la importació en pocs minuts (malauradament he emprat una macro que no he desat!). Finalment:
r2e run --no-send
fa la primera lectura de les subscripcions, però no envia els articles per no embussar la bústia. Ja per acabar, he configurat el cron per tal que envii els nous articles cada hora:
crontab -e
i he afegit la línia
01 * * * * r2e run
Aquesta és la configuració bàsica. No obstant, això omplirà, cada hora, la meva bústia d’entrada d’articles, els quals s’han de classificar una mica. Per fer-ho, podria crear filtres, però n’hauria de crear més de 200, cosa que no té cap sentit. Així doncs, he instal·lat PopFile que aprendrà tot solet com fer la classificació. PopFile, és una mena de filtre anti-spam que, enlloc de classificar només en dos tipus de correu (spam i no spam), pot classificar-lo en tants tipus com calgui. Jo he creat sis carpetes de base: comics, xarxa personal, notícies de programari, … Al principi, el programa no sabrà com fer la classificació, però, a mesura que jo vagi ordenant els missatges, ell anirà aprenent, de la mateixa manera que el filtre anti-spam del Thunderbird aprèn què és i què no és correu brossa.
Amb Ubuntu, PopFile s’installa així de fàcilment:
sudo apt-get install popfile
Llavors ens haurem de dirigir a http://localhost:7070. El primer que cal fer és activar l’accés IMAP. Per això, cal anar a “Advanced” i posar una casella a imap_enabled. Llavors, s’ha de re-iniciar el programa:
/etc/init.d/popfile stop
/etc/init.d/popfile start
i a la interfície de configuració ja hi apareixeran les opcions IMAP. Configureu el vostre compte de correu, configureu la freqüència d’accés i, finalment, configureu els buckets, que són les diferents safates on es classificarà el correu (els articles RSS). També, amb un client de correu, haureu de crear les carpetes equivalents al servidor IMAP.
Amb això, en teoria, he de tenir un sistema que compleix totes les característiques que m’he proposat. Espero que funcioni bé, d’aquí unes setmanes ja us diré com m’ha anat.
Actualització: he oblidat dir que aquest sistema és molt millor per l’accés off-line.
Comunitat
2009/04/03 Desactiva els comentaris
Las comunidades no nacen artificialmente simplemente porque se nos ocurrió hacerles una plataforma. Si queremos crear una comunidad no nos pongamos a crear servicios porque no funcionará. Los servicios sirven a una comunidad, no la generan. Crear una comunidad es construir una identidad. Tiene que ver con valores y experiencias compartidas. Algo que se desarrolla y crece con la interacción. Es entonces cuando los servicios son útiles, pero no antes. ¿Quieres crear una comunidad? Vuelve al off-line o encuentra una causa puntual tan potente que tras hacer una campaña virtual sus protagonistas se sientan emocional e intelectualmente tan ligados entre si como para querer seguir haciendo cosas juntos todos los días.
La fiabilitat dels diaris
2009/04/02 Desactiva els comentaris
Tothom sap que els periodistes són els grans garants de la veritat en aquests temps internàutics: aquí l’ABC ens ho explica.
