Savater mentider
maig 27th, 2009 Desactiva els comentaris
Fernando Savater és un home que juga brut. Ho vaig posar de relleu a “Una nova impostura intel·lectual”. Ara torna a jugar brut. No només defensa l’eliminació de les llengües en favor d’una sola (parla de l’anglès, però ho diu en castellà!!!), també diu mentides sobre l’Esperanto. Tot el que diu al darrer paràgraf sobre Zamenhof i Kodak és fals.
Docky
maig 25th, 2009 Desactiva els comentaris
Aquest PPA us permetrà emprar Docky en una Ubuntu 8.04 (Hardy). En un netbook anirà lent, però en un ordinador de sobretaula va molt bé. No garanteixo estabilitat.
Sobre la nefasta política del talonari
maig 21st, 2009 § 3 comentaris
En aquest article en Partal la clava. L’objectiu del polític és seguir al poder i, per això, al més pur estil Sarkozy, el que cal fer és mostrar que es fan coses, encara que no es faci res. I quina és la millor manera de mostrar que es fan coses? Doncs gastant diners a tort i a dret. Així, de pas, fem rics a uns quants amiguets. Això és el que fa ZP quan anuncia una gran inversió en gadgtets per les escoles (ho he comentat darrerament) o quan, com explica Partal, dóna diners per tal de refer carrers que no cal refer. Quelcom semblant passa amb les ajudes per comprar cotxes [1].
Fa un temps vaig participar en un sopar-debat amb un polític català de primer nivell. Li vaig fer una pregunta sobre aquest tema. Li vaig dir que només havia parlat del talonari, però en cap moment de què es fa per gobernar millor sense gastar més. El polític, o no em va entendre, o no em va voler entendre, però la seva resposta va ser ridícula. Va fer el típic discurs anti-americà i anti-liberal sobre el sistema de salut americà (que sí, és car i poc just, però no tenia res a veure amb la meva pregunta).
El que voldria, és que els polítics ens diguessin què és el que no han gastat, enlloc de parlar de despesa i més despesa pública. De la mateixa manera que fan les famílies. Tots ens alegrem quan aconseguim fer quelcom gastant poc o gens! Perquè no fa el mateix el govern? Perquè gasten els diners dels altres, com si fossin seus. Així és fàcil fer regals.
[1]: En teoria, la crisi, ens ha ensenyat a no estirar més el braç que la màniga. Tota ajuda al consum, tot diner regalat, provoca, precisament, que estirem més el braç que la màniga. Sí, és bo per als treballadors de la SEAT d’avui, però no és bo per la societat del futur, ja que cal canviar de model.
Una absurda iniciativa més de ZP
maig 20th, 2009 § 3 comentaris
Pseudópodo i J.A. Millán expliquen a la perfecció perquè la nova iniciativa de ZP de regalar ordinadors als alumnes i comprar tot tipus d’artefacte digital per a les escoles és absurd. No hem de permetre que es malgastin els diners públics d’aquesta manera, per tal de desviar l’atenció dels greus problemes del govern. Repeteixo, sense projecte educatiu, els gadgets no serveixen per a res. Només per a fer contents als amiguets que els venen, per donar feina als recicladors i per fer el món una mica menys sostenible.
Converses interessants
maig 19th, 2009 Desactiva els comentaris
Aquest article diu coses força evidents sobre productivitat personal. No obstant, són punts que cal anar recordant cada cert temps, per tal d’anar optimitzant les tècniques d’organtizació personal, per així fer la vida més agradable i positiva.
Un punt que recorda és el següent:
Talk to cheerful people
Easing mental constraints is much harder. One thing that helps is having friends who are cheerful. For example, I always find myself much more inclined to work after talking to Paul Graham or Dan Connolly — they just radiate energy. It’s tempting to think that you need to get away from people and shut yourself off in your room to do any real work, but this can be so demoralizing that it’s actually less efficient.
Com ja sabeu, fa uns mesos em vaig traslladar de Tolosa de Llenguadoc a les Terres de l’Ebre. Una conseqüència del canvi és que ja no tinc converses regulars amb un grapat de persones amb les que estava acostumat a conversar allí. Lògicament, encara no he tingut temps d’establir relacions similars per aquestes terres. El resultat és que sento que em falta conversa.
Aquests amics tolosans eren diversos. Alguns eren antics companys de pis. D’altres eren companys de feina. D’altres, amics dels amics. També hi havia esperantistes. La gràcia és que quasi mai trobava aquestes persones de cop (no eren el típic grup d’amics). Són persones que veia per separat. Amb cadascú parlava de temes diferents, en contextos diferents. Les converses eren sempre enriquidores i mai em deixaven indiferent. Sovint, m’activaven processos al cervell que provocaven una discussió per correu o en un article al blog. Aquestes converses eren pur fertilitzant mental.
Estic segur que, amb el temps, establiré un ecosistema similar per aquí. Però aquests període que visc ara, em recorda l’important que és tenir amics amb qui es pugui parlar, amb profunditat, de temes rellevants. I, encara que sembli mentida, la xarxa no és suficient per suplir les macances. Tot i que, s’ha de dir, la conversa entre blogs s’hi apropa força (de blog a blog, d’article a article, no via comentaris).
Traduccions
maig 19th, 2009 Desactiva els comentaris
Fa poc en versvs comentava l’error de traducció “release -> alliberar”. El meu cas d’avui és menys greu, però el trobo empipador. Per què es sol traduir offline per “fora de línia” i no, simplement, “desconnectat”?
In Praise of Dullness
maig 19th, 2009 Desactiva els comentaris
Op-Ed Columnist – In Praise of Dullness – NYTimes.com: Què opineu de les conclusions finals d’aquest article? Es sostenen? Creieu que la relació entre empresaris i polítics a les nostres contrades és una causa del nostre relatiu poc èxit econòmic?
Desconnexió
maig 19th, 2009 § 2 comentaris
No crec que aquest estiu arribi tan lluny com n’Aaron. Però crec que aprofitaré per viure força temps desconnectat.
Wolfram Alpha
maig 19th, 2009 Desactiva els comentaris
Wolfram Alpha, yet another pretender to Google’s throne:
Aquesta és una bona explicació de perquè Wolfram Alfa no és gaire significant. L’he provat i m’ha donat resultats ridículs. On realment va bé, però, és per resoldre integrals i altres càlculs matemàtics.
Qui escriu la viquipèdia?
maig 19th, 2009 Desactiva els comentaris
Aquest article m’ha agradat perquè mostra una cosa important: els buròcrates i bibliotecaris de la viquipèdia són molt menys importants del que ells pensen. La majoria d’articles són escrits per un grapadet de persones, que no estan ni donats d’alta, però que en saben molt del tema en qüestió. És a dir, cada article individual no es pot veure com una obra col·lectiva (d’una massa) en el seu contingut. Encara que sí, en la seva forma (els insiders es dediquen a remenar text amunt i avall, rarament creen). Francament, això és bo.
