Converses interessants
Aquest article diu coses força evidents sobre productivitat personal. No obstant, són punts que cal anar recordant cada cert temps, per tal d’anar optimitzant les tècniques d’organtizació personal, per així fer la vida més agradable i positiva.
Un punt que recorda és el següent:
Talk to cheerful people
Easing mental constraints is much harder. One thing that helps is having friends who are cheerful. For example, I always find myself much more inclined to work after talking to Paul Graham or Dan Connolly — they just radiate energy. It’s tempting to think that you need to get away from people and shut yourself off in your room to do any real work, but this can be so demoralizing that it’s actually less efficient.
Com ja sabeu, fa uns mesos em vaig traslladar de Tolosa de Llenguadoc a les Terres de l’Ebre. Una conseqüència del canvi és que ja no tinc converses regulars amb un grapat de persones amb les que estava acostumat a conversar allí. Lògicament, encara no he tingut temps d’establir relacions similars per aquestes terres. El resultat és que sento que em falta conversa.
Aquests amics tolosans eren diversos. Alguns eren antics companys de pis. D’altres eren companys de feina. D’altres, amics dels amics. També hi havia esperantistes. La gràcia és que quasi mai trobava aquestes persones de cop (no eren el típic grup d’amics). Són persones que veia per separat. Amb cadascú parlava de temes diferents, en contextos diferents. Les converses eren sempre enriquidores i mai em deixaven indiferent. Sovint, m’activaven processos al cervell que provocaven una discussió per correu o en un article al blog. Aquestes converses eren pur fertilitzant mental.
Estic segur que, amb el temps, establiré un ecosistema similar per aquí. Però aquests període que visc ara, em recorda l’important que és tenir amics amb qui es pugui parlar, amb profunditat, de temes rellevants. I, encara que sembli mentida, la xarxa no és suficient per suplir les macances. Tot i que, s’ha de dir, la conversa entre blogs s’hi apropa força (de blog a blog, d’article a article, no via comentaris).
