El meu proper mòbil
agost 13th, 2009 § 1 comentari
Pot ser el meu proper mòbil serà un Nokia. Amb GNU/Linux.
Programari lliure i copyright
agost 13th, 2009 § 1 comentari
Cal reduïr fortament els terminis del copyright, fa temps que ho diem, però el canvi s’ha de fer bé, ja que si no pot tenir conseqüències no esperades. RMS ens ho explica i proposa una solució.
Higiene digital i POP
agost 7th, 2009 § 11 comentaris
Algú de vosaltres encara llegeix el correu-e des d’un únic ordinador i via POP amb un client de correu? És a dir, a l’antiga. Si sí, per què? Jo m’ho estic plantejant. Al cap i a la fi, tenir el correu sempre a sobre no m’ha fet més eficaç a l’hora de respondre. Al contrari, me’l miro sovint, però escric poc i malament. Una configuració així, a més, em permetria deixar Google, ja que amb un sol client, el filtrat de l’SPAM (la principal raó per seguir emprant el Gmail), esdevé trivial.
Debian és lliure
agost 7th, 2009 § 1 comentari
Cada vegada m’agrada menys l’estratègia de Canonical (mireu, per exemple Landscape o Ubuntu One) i qui diu Canonical, diu Ubuntu, ja que l’empresa i el projecte estan molt lligats. Així, ara mateix estic provant una màquina virtual de Debian per veure si em convé més retornar a la mare de les distribucions lliures.
Desconnectar-se per connectar-se millor
agost 6th, 2009 § 2 comentaris
En aquest blog sempre he parlat amb optimisme de la xarxa, però avui parlaré des d’un punt de vista més crític i escèptic.
No cal que us expliqui massa, tots sabem que la xarxa esdevé sovint un refugi per protegir-nos de la vertadera feina que hem de fer. És a dir, quan hem de fer quelcom que ens costa o, simplement, no ens ve gens de gust fer, obrim el navegador i iniciem una passejada internàutica sense gaire sentit, llegint coses que no ens interessen. En el meu cas això passa quan faig quelcom científicament o tècnicament difícil i em costa avançar o, alternativament, quan he de fer tasques burocràtiques, per les quals tinc especial aversió i que darrerament em demanen molts d’esforços.
A mi aquesta situació em provoca molt de malestar, ja que utilitzo les meves limitades energies per a fer quelcom que no vull fer (llegir articles a l’atzar), tot sabent que he de fer quelcom ben diferent. La màquina dels remordiments, en aquests casos, sol ser implacable. Així, quan enganxo uns quants dies seguits d’improductivitat, em costa molt tornar a ser optimista i la meva vida professional i familiar se’n ressent molt.
Aquest és un problema que afecta a molts tecnòfils i, curiosament, darrerament m’he trobat amb força casos de gent que es replanteja la seva relació amb internet. Aquí en teniu dos casos:
- Aaron Swartz es proposa passar un mes sense tocar cap ordinador o telèfon i ens explica com li ha anat.
- Tsvi Sadan descobreix que sense internet és mil vegades més productiu (mireu l’entrada de dia 24 de juliol) i, a més, aconsegueix tenir dies de vacances extra!
Evidentment no es tracta de deixar internet, els beneficis d’una vida digital sana són evidents i no és qüestió de posar-los en dubte. La internet d’ara, massificada, ja no és com la d’abans, però encara tenim el vell reflex de provar-ho tot, d’estar sempre connectats per veure què passa, de seguir mil converses paral·leles i d’estar sempre atents a totes les innovacions. El que abans era exploració enriquidora, ara s’ha convertit, sovint, en un bany de banalitat, en una excusa per no treballar, per no construir.
Què hem de fer ara? Suposo que l’objectiu no és anar més lluny per conquerir un nou espai, ara es tracta d’aprendre a viure en minoria en un mar de valors que no ens agraden (Facebooks, twitters i companyia). Hem de mirar cap a altres bandes, replantejar-nos el sentit de les nostres accions, per tal de no caure en la tecnofília banal, i recentrar els objectius. En altres paraules, internet per si sol ja no és interessant, cal cercar altres maneres de viure la vida en plenitud, tot emprant la tecnologia de manera intel·ligent i crítica. Sabent-se desconnectar, per connectar-se millor.
