Emacs: ela geminada
setembre 29th, 2009 Desactiva els comentaris
De manera semblant al que vaig fer ahir, avui he creat una drecera de teclat per tal d’introduir la ela geminada de manera còmoda.
Amb el teclat espanyol, no és complicat escriure la ela geminada. El punt volat s’obté de manera senzilla prement Shift-3. No obstant, en els meus temps d’usuari de Vim, vaig descobrir que les dreceres de teclat de la majoria d’editors de text estan pensades per ser emprades amb el teclat americà. Així, el canvi al teclat americà em va ajudar a ser més eficient amb els editors de text. Per sort, la versió internacional del teclat americà permet escriure accents de manera còmoda. No obstant, aquesta versió no permet escriure el punt volat. Això és el que he volgut solucionar avui.
El que he fet, és crear una funció anomenada ela-geminada, la qual insereix els caràcters l·l, i després l’he assignada a la drecera C-c l. El codi és el següent:
(defun ela-geminada ()
(interactive)
(insert "l·l")
)
(global-set-key (kbd "C-c C-x l") 'ela-geminada)
el qual ha estat afegit al fitxer ~/.emacs.d/init.el.
Actualització: He canviat la drecera de C-c l a C-c C-x l, ja que la primera interferia amb l’org-mode.
Actualització: Si s’empra l’ido-mode, aquest truc no és necessari. Emacs 23 ja porta l’ido-mode de serie.
L’horari ideal
setembre 29th, 2009 § 5 comentaris
Actualment faig, aproximadament, el següent horari:
- 7:00 em desperto
- 8:00 parteixo de casa
- 8:40 feina
- 12:00 pausa
- 12:15 feina
- 14:00 dinar
- 15:00 feina
- 18:00 parteixo cap a casa
- 18:40 arribo a casa, preparar el sopar, netejar, …
- 20:00 sopar
- 21:00 ordinador o llegir
- 22:30 anar cap al llit
No obstant, en un horari així, hi ha molts moments de defalliment, sobretot, de 15 a 17.
Em demano si un horari així (no el podré fer, ja que visc a 40 km del despatx), seria més productiu:
- 7:00 Despertar i berenar
- 7:30 Feina (organització, correu, …)
- 9:00 Dutxar i vestir (mentrestant el cervell va pensant i es va centrant)
- 9:30 Feina (concentració màxima, incloent alguna pausa)
- 13:30 Dinar
- 14:30 Dormir
- 15:30 Feina (feina més tècnica o repetitiva i/o lectura)
- 18:30 Sortir al carrer (córrer, anar en bici, comprar tomàquets, … )
- 20:00 Preparar el sopar, netejar, etc.
- 22:00 Feina o activitat intel·lectual alternativa (blog, lectura, …)
- 24:00 Anar cap al llit
Com ja he dit, no podré fer aquest horari, ja que, com podeu veure, cal tenir flexibilitat i treballar a casa. No obstant, em sembla atractiu.
I tu? Com t’organitzes el dia?
p.s. Espero que ningú no empri aquesta info per fer-me un seguiment i/o fer-me mal
Això pot iniciar un debat paral·lel, s’ha de revelar aquesta informació a internet?
Org-mode: Accedir a l’agenda fàcilment
setembre 28th, 2009 § 1 comentari
L’agenda és una de les característiques que més s’empra de l’org-mode, el mòdul d’organització personal de l’Emacs. Per accedir a l’agenda per primera vegada, un ha de prémer C-c a a. Després, quan l’agenda ja ha estat construïda pel programa, només cal anar al buffer anomenat *Org Agenda*. Però per fer el canvi de buffer, s’han de prémer més tecles del que cal. Així doncs, he creat una comanda per canviar a l’agenda i l’he assignada a la tecla F9.
Per fer-ho, només m’ha calgut introduïr això a ~/.emacs.d/init.el:
(defun goto-agenda-buffer ()
(interactive)
(switch-to-buffer "*Org Agenda*"))
(global-set-key (kbd "<f9>") 'goto-agenda-buffer)
Sobre “The New Age of Sail” de Dmitry Orlov
setembre 26th, 2009 Desactiva els comentaris
Avui he llegit un assaig de Dmitry Orlov, un peak oiler catastrofista. L’article es titula “The New Age of Sail” i descriu com la vela pot ser una bona sortida per als futurs grups de mariners nòmades, que aniran movent-se pel món al ritme estacional, recollint el millor de cada costa que explorin i deixant cultius per aquí i per allí.
L’article comença amb uns quants paràgrafs distòpics, típics de peak oiler necessitat de màrketing. No obstant m’ha agradat molt tota la descripció del vaixell de vela del futur.
Primer, l’autor redacta programa, on estableix les necessitats que haurà de cobrir el nou vaixell. Després intenta imaginar com serà el vaixell que complirà el programa. El resultat és una mena de casa flotant cúbica, que optimitza l’espai de manera extrema. Com un optimist de 30 metres. Això ha de permetre viure-hi de manera confortable (en climes freds i càlids), desar-hi aliments i aigua, mantenir-hi un taller. Però també navegar en qualsevol condició.
El que m’ha agradat més és la flexibilitat del disseny. Un pot fer que l’habitacle sigui extremament espartà o que no li falti cap gadget i comoditat. Un pot fabricar-lo amb eines i materials de l’edat mitjana o ho pot fer amb els materials més sofisticats. Sigui com sigui, un sempre podrà construir-se la casa portàtil, sigui quin sigui l’estat tecnològic i ambiental de la societat.
En resum, malgradat que la ideologia que embolica el text no em va, aquest conté idees molt intel·ligents que cal aprofitar. Per sort, la ideologia és quasi sempre com una crosta que es pot eliminar amb una bona rascleta.
Què ha passat!?
setembre 20th, 2009 § 5 comentaris
Probablement, ja us heu demanat què ha passat amb Bitsenbloc, ja que ha desaparegut el preciós disseny que tenia fins ara. L’explicació és simple, ahir vaig fer un canvi de servidor i, pel camí, he hagut de renunciar a certes coses.
Comencem pel principi. Fins ara, Bitsenbloc era allotjat en un servidor de Dreamhost. Aquella era una instal·lació manual. És a dir, era jo qui s’havia d’encarregar d’anar actualitzant el blog a la darrera versió i, això és el més important, era jo qui s’havia d’encarregar de la seva seguretat.
Actualitzar el blog no suposa un problema molt important, al cap i a la fi, els de WordPress.org han simplificat molt la tasca. No obstant, no sempre actualitzava a temps, simplement, perquè la vida ara m’obliga a orientar la meva atenció cap a altres coses. No actualitzar el blog és un problema de seguretat, ja que un cop una vulnerabilitat és detectada, tota una munió de crackers es dedica a cercar blogs fets amb WordPress per tal d’injectari-hi codi, sovint amb l’objectiu d’enllaçar pàgines fraudulentes. De fet, això ja m’ha passat més d’una vegada.
Així doncs, tenint en compte que la meva vida actual no em deixa mantenir el blog com és degut i que jo no sóc un bon administrador de sistemes, he decidit passar el relleu a professionals. Així doncs, des d’ahir vespre, Bitsenbloc i el blog del meu pare s’allotgen a WordPress.com, el servei comercial de blogs que ofereix Auttomattic, l’empresa del creador d’aquest programa de gestió de blogs. Pel mòdic preu de 10$ anuals (és el que s’ha de pagar per tal de poder emprar un domini propi), els millors experts en WordPress s’encarregaran de vigilar la meva llar digital. Així, podré dormir tranquil.
Què he perdut amb el canvi? Per una banda, ja no puc emprar el disseny que jo vulgui (bé sí, si pago 15$ més anuals ho podré fer, però de moment em fa vessa), per l’altra no puc posar els plugins que desitgi. El primer problema és relativament greu. El segon, en canvi, no em fa patir, ja que, de fet, cap dels plugins que emprava és essencial.
I què passa amb la meva llibertat? Doncs no gaire cosa. Tinc una relació de client a professional amb Automattic, ja que pago un servei, així doncs, tinc tot el dret a queixar-me (com ho faig de vegades amb els de Dreamhost). Per altra banda, WordPress és un programa molt respectuós amb les dades de l’usuari. Aquestes es poden exportar en format XML. De fet, és gràcies a això que he pogut importar tot el que he escrit a Bitsenbloc des de 2003. Així doncs, quan vulgui, faré les maletes i aniré a una altre casa. Amb tot allò que em pertany.
Per sort, no hi ha hagut cap canvi de domini, així que els fils de subscripció es troben allí mateix. El que sí que ha canviat una mica és l’estructura de les URL dels arxius, però no només de PageRank viu l’home.
Ja per acabar, vull donar les gràcies a n’Oscar Barber per haver fet el magnífic disseny i logo que tenia fins ara. Ara intentaré cercar un disseny que em permeti canviar el logo, per així recuperar el de sempre.
Sobre la família catalana i la nova estratificació social
setembre 20th, 2009 Desactiva els comentaris
Actualment estic llegint el llibre d’Emmanuel Todd “Après la Démocratie“. Encara no l’he acabat, però he trobat dos paràgrafs que crec que poden interessar al lector d’aquest bloc. No es tracta de comentar el llibre, si no de comentar dos punts concrets.
El primer paràgraf que he seleccionat apareix en un capítol en el qual Todd explica la influència de les estructures familiars tradicionals sobre les ideologies del segle XX. Per exemple, el nazisme es va desenvolupar sobre un substrat en el qual les famílies eren autoritàries i desiguals, ja que l’hereu era el primogènit, ben igual que a Catalunya. És per això que Todd menciona el nostre país:
[En Allemagne] Le plu souvent, le fils aîné héritait du bien familial (…). Dans tous les cas, l’enfant successeur devait continuer de vivre avec ces parents sur le bien familial, restant sous leur autorité. C’est ce qui permet de définir le système comme autoritaire. La famille allemande avait pris au XIXe siècle une rigidité particulière. (..) C’est ce contexte ce qui a rendu possible le totalitarisme nazi, vécu d’ailleurs par les membres des jeunesses hitlériennes et de la SS comme un véritable libération psychique. (…). L’inégalité des enfants, et particulièrement des frères, qui caractérise la famille souche, explique la tendance des régions où elle domine à se fixer sur des idéologies éthnocentriques, affirmant l’inégalité des peuples, des nations, des hommes. Au soleil levant du continent eurasiatique, le Japon es de ce point de vue l’équivalent stricte de l’Allemagne. Le Pays Basque, la Catalogne ou la Suède doivent aussi leur sentiment de différence à la famille souche, avec des conséquences moins dramatiques. Leur petite taille les protège d’une aspiration à la domination mondiale; elle ne les mets pas à l’abri d’un puissant désir d’autonomie, tourné dans le cas de la Catalogne et du Pays basque contre la centralisation castillane.
En un altre capítol comenta la crisi de les barriades franceses de 2005. Todd argumenta que aquell no és precisament un problema de segregació racial, com la dreta ha volgut fer entendre. No, els culpables no són els magribins immigrants, els culpables són joves de tot color (sí, també rossos amb els ulls blaus) que reclamen igualtat i integració. Actualment, a França, l’atur dels joves, en general, i dels joves poc formats, en particular, és molt alt. Todd posa això en un context d’estratificació i exclusió social basat en el nivell d’estudis.
Le mélange des origines nationales, ethniques, religieuses, raciales qui caractérisait les jeunes lors des affrontements avec la police était lui aussi bien français, assimilateur. Les bandes étaient de toutes les couleurs. Rien de tel ne pourrait s’observer dans le monde anglo-saxon où la segmentation raciale et ethnique détermine la formation de bandes homogènes quant à l’origine. Sous une forme culturellement détériorée se faisait entendre une exigence d’intégration et non un désir de séparation. Quant à la qualité moral et intellectuelle du mouvement : était-il pire ou meilleur de caillasser la police, sans slogan, dans les banlieues en 2005 que de le faire en hurlant des inepties du genre “CRS = SS” dans le centre de Paris en 1968, comme moi, à dix-sept ans?
Ja sabeu que podeu emprar el traductor de Google si alguna cosa se us escapa d’aquest paràgrafs.
Catalunyisme
setembre 17th, 2009 § 1 comentari
Un dels grans mals dels Països Catalans i de la cultura catalana és que el catalanisme ha estat quasi completament aniquilat pel catalunyisme. Espero escriure un article llarg sobre el tema.
Haiku
setembre 17th, 2009 § 1 comentari
Sobre el sistema operatiu Haiku:
Although some of the unique advantages of BeOS have faded with time as other platforms evolved, there is still intrinsic value in the Haiku project and it could have a lot to offer as it matures. As I said in my previous review of Haiku, I think that it has the most potential to shine on netbooks and other hardware devices where boot performance and low overhead are important. I look forward to the day when I can rock Haiku on my portable computer.
via Hands-on: Haiku, the future of BeOS, is pure poetry – Ars Technica.
Schneier on Security: File Deletion
setembre 14th, 2009 § 1 comentari
M’alegra que Schneier parli positivament de Vanish
Vanish is just a prototype at this point, and it only works if all the people who read your Facebook entries or view your Flickr pictures have it installed on their computers as well; but it’s a good demonstration of how control affects file deletion. And while it’s a step in the right direction, it’s also new and therefore deserves further security analysis before being adopted on a wide scale.
