Free Speech or Stone Age
octubre 25th, 2009 Desactiva els comentaris
Modern commerce is so dependent upon information that removing this infrastructure condemns a society to a “stone age”. Further, as commerce rapidly evolves, it is impossible to distinguish between the critical and superfluous aspects of this infrastructure, so selective control is impossible. Even if a state actor takes drastic action, the mere existence of portable computers, open wireless networking standards and encryption guarantee the populace access to free speech – even without the Internet.
Content estic!
octubre 21st, 2009 § 5 comentaris
El que ara us explicaré us pot semblar poc rellevant, però francament, la notícia m’ha alegrat el dia.
Ja us he explicat algun dia que sóc un gran fan de l’editor de text Emacs [1] i la seva extensió org-mode. Pels que no ho sàpiguen, org-mode és una extensió per a Emacs que té com a objectiu facilitar la gestió de tot tipus d’informació. Així, org-mode serveix per fer mil coses, com per exemple, mantenir una wiki personal, gestionar projectes, redactar una llibreta de laboratori, mantenir una agenda, redactar documents per després exportar-los a LaTeX o html, publicar pàgines web (la meva pàgina personal es publica amb org-mode), mantenir fulls de càlcul (en mode text i amb càlcul simbòlic), etc. Com podeu veure, quan un comença a emprar aquesta eina i comença a entendre com funciona, no pot deixar d’emprar-la, ja que facilita enormement tot el que té a veure amb la gestió del coneixement. Ara mateix, jo no veig com podria fer el que faig sense l’org-mode.
Si al voltant de l’editor Emacs ha pogut créixer una eina tan útil, és perquè l’Emacs és molt fàcil d’estendre mitjançant un dialecte de Lisp i, sobretot, perquè és programari lliure. Que sigui programari lliure, vol dir que qualsevol persona pot modificar el codi i millorar el programa. Però la cosa no acaba aquí. Molts programes lliures han sabut crear fortes comunitats al seu voltant que faciliten la col·laboració als no programadors. Aquest és, precisament, el cas de l’org-mode. Només cal veure la gran quantitat de missatges que són enviats cada dia a la llista de correu del projecte.
Fa un temps, vaig llegir a la revista Wired, un article molt interessant sobre el programa Supermemo. Supermemo és una eina que facilita molt la memorització d’informació. El secret radica en saber en quin moment una informació s’ha de presentar al cervell per tal que aquest la vagi fixant. Així, primer revisarem la informació que volem aprendre de memòria cada poc temps i, després, a mesura que ja l’anem recordant, la revisarem al cap de períodes més llargs de temps. La clau radica en recordar la informació just abans d’oblidar-la. Aquí hi trobareu més informació sobre l’algoritme.
En llegir l’article sobre Supermemo, vaig pensar que aquesta és una tasca que l’org-mode podria fer molt bé. Al cap i a la fi, és la meva agenda i el meu gestor de tasques! Així, només caldria que, en dir que una tasca s’ha realitzat (revisar una paraula de vocabulari o un nombre de telèfon), el programa calculés el proper moment idoni per mostrar la tasca, de nou, a l’agenda.
Dit i fet. Vaig comentar la idea a la llista ara fa unes setmanes i, avui, algú ha enviat el codi necessari per afegir aquesta funcionalitat a l’org-mode.
No és genial?
Espero que, en un futur no gaire llunyà, jo també sigui capaç de programar les meves extensions per a org-mode. Però per això cal temps i calma.
[1] De fet, sóc un convertit. Primer vaig emprar Vim durant uns anys. Que fort! 
Heu de saber que aquest és un debat quasi religiós :-p
Interfícies simples i poderoses
octubre 6th, 2009 § 2 comentaris
Pot ser us sorprendrà que alguns encara estiguem obssessionats cercant aplicacions d’escriptori per realitzar tasques que ara sovint es fan amb aplicacions web.
Una cosa que ara es sol fer sempre des d’una aplicació web és editar pàgines web. Per exemple, aquest article s’ha escrit utilitzant el WordPress.
Ara mireu la següent captura de pantalla:
Com podeu veure, el requadre de text on s’escriu l’entrada és ben petit. Aquest està envoltat per les mil opcions del WordPress i, a més, per tota la interfície del navegador.
Ara mireu la següent imatge.
Es tracta de l’editor de text Emacs editant el fitxer de text que, automàticament, serà transformat en la portada de la meva pàgina personal. Com podreu veure, la interfície és neta i clara. No hi ha distraccions de cap mena. No obstant, l’Emacs és un programa que, a part de d’editar i publicar pàgines, sap fer moltes coses més! És extremadament complex, però no pren protagonisme. Com podeu imaginar, m’agrada més la segona opció.
Mites
octubre 1st, 2009 § 3 comentaris
Em té astorat com els humans tendim a justificar les accions en base a mites falsos. Apunto uns quants exemples.
Sempre s’ha dit que el programari lliure és millor perquè milers d’ulls poden auditar-ne el codi. Però això és un mite, com mostra el lamentable estat d’alguns programes lliures en comparació amb les seves contrapartides privatives. Per exemple, compareu el Thunderbird i el Mail del Mac OS.
Molts esperantistes pensen que, si tothom conegués l’esperanto, el món seria més pacífic. La meva experiència personal em demostra el contrari. Vaig parlar en castellà a Guinea Equatorial i sovint no em vaig entendre, tot i que entenia cadascuna de les paraules. Més enllà de la meva experiència personal, només cal mirar quants homes s’han matat mentre es deien “fill de puta” en la seva pròpia llengua.
Molts diuen que el català es salvarà quan Catalunya (o els Països Catalans) siguin un estat “lliure i independent”. Avui en dia, ja menys de la meitat dels catalans tenen el català com a llengua materna i aquesta proporció empitjora ràpidament. Què farà la República Catalana amb tants castellanoparlants? Posarà cartells als transports públics que diguin “Prohibit parlar xarnego?”. O farem com a Letònia, on una bona part de la població no té dret a la nacionalitat perquè no sap parlar la llengua oficial del país?
Jo vull que el programari lliure triomfi, desitjo que que l’esperanto progressi i ploro cada dia per la llengua catalana. No obstant, em sento obligat a desfer els mites, ja que si no, cadascuna d’aquestes causes que estimo s’esclafarà contra el mur de la realitat.
