Content estic!
octubre 21st, 2009 § 5 comentaris
El que ara us explicaré us pot semblar poc rellevant, però francament, la notícia m’ha alegrat el dia.
Ja us he explicat algun dia que sóc un gran fan de l’editor de text Emacs [1] i la seva extensió org-mode. Pels que no ho sàpiguen, org-mode és una extensió per a Emacs que té com a objectiu facilitar la gestió de tot tipus d’informació. Així, org-mode serveix per fer mil coses, com per exemple, mantenir una wiki personal, gestionar projectes, redactar una llibreta de laboratori, mantenir una agenda, redactar documents per després exportar-los a LaTeX o html, publicar pàgines web (la meva pàgina personal es publica amb org-mode), mantenir fulls de càlcul (en mode text i amb càlcul simbòlic), etc. Com podeu veure, quan un comença a emprar aquesta eina i comença a entendre com funciona, no pot deixar d’emprar-la, ja que facilita enormement tot el que té a veure amb la gestió del coneixement. Ara mateix, jo no veig com podria fer el que faig sense l’org-mode.
Si al voltant de l’editor Emacs ha pogut créixer una eina tan útil, és perquè l’Emacs és molt fàcil d’estendre mitjançant un dialecte de Lisp i, sobretot, perquè és programari lliure. Que sigui programari lliure, vol dir que qualsevol persona pot modificar el codi i millorar el programa. Però la cosa no acaba aquí. Molts programes lliures han sabut crear fortes comunitats al seu voltant que faciliten la col·laboració als no programadors. Aquest és, precisament, el cas de l’org-mode. Només cal veure la gran quantitat de missatges que són enviats cada dia a la llista de correu del projecte.
Fa un temps, vaig llegir a la revista Wired, un article molt interessant sobre el programa Supermemo. Supermemo és una eina que facilita molt la memorització d’informació. El secret radica en saber en quin moment una informació s’ha de presentar al cervell per tal que aquest la vagi fixant. Així, primer revisarem la informació que volem aprendre de memòria cada poc temps i, després, a mesura que ja l’anem recordant, la revisarem al cap de períodes més llargs de temps. La clau radica en recordar la informació just abans d’oblidar-la. Aquí hi trobareu més informació sobre l’algoritme.
En llegir l’article sobre Supermemo, vaig pensar que aquesta és una tasca que l’org-mode podria fer molt bé. Al cap i a la fi, és la meva agenda i el meu gestor de tasques! Així, només caldria que, en dir que una tasca s’ha realitzat (revisar una paraula de vocabulari o un nombre de telèfon), el programa calculés el proper moment idoni per mostrar la tasca, de nou, a l’agenda.
Dit i fet. Vaig comentar la idea a la llista ara fa unes setmanes i, avui, algú ha enviat el codi necessari per afegir aquesta funcionalitat a l’org-mode.
No és genial?
Espero que, en un futur no gaire llunyà, jo també sigui capaç de programar les meves extensions per a org-mode. Però per això cal temps i calma.
[1] De fet, sóc un convertit. Primer vaig emprar Vim durant uns anys. Que fort!
Heu de saber que aquest és un debat quasi religiós :-p
Si debajo del emacs pones un StumpWM como te dije seguro que terminas de flipar. Hay por ahí algunos videos de gente extendiendo el entorno base “en caliente” increibles, lo bueno es que también es con Lisp y de forma similar a como se extiende el emacs.
La funcionalidad del Supermemo es muy curiosa, tendré que probarla.
Sí, un dia ho he de provar. Ara el que faig és arrencar l’Emacs amb “emacs -fs” i així s’obre amb pantalla completa. Faig el mateix amb el Firefox i vaig passant d’un a l’altre amb Alt-Tab
És quasi com no tenir el Gnome
L’algoritme del supermemo mola molt. Llegeix l’article de Wired, val la pena, i després prova el programa Anki (http://ichi2.net/anki/), el qual és una implementació lliure de l’algoritme.
Jo normalment faig servir el vim, me que res per que el tens sempre a ma, això si no he entrat mai en cap Editor War. Però provaré l’org-mode, estic donant una oportunitat el Zim.
Vim és un gran editor. Jo el vaig emprar durant molt de temps. Decididament, sempre és a mà, petit i potent. Emacs és un monstre, però, poc a poc m’ha absorbit.
Zim també està molt bé. Quan vaig descobrir l’org-mode, emprava Zim. Però l’org em va semblab molt més potent i, sobretot, s’integra millor al meu entorn de treball, pel fet de ser part de l’editor que més m’agrada.
La meva experiència em diu que es tarden mesos en començar a dominar l’Emacs i l’org, com el vim.
Per cert, la millor manera de començar amb org, és mirar la Google Tech Talk que hi ha a orgmode.org.
Gracies per la recomanació, m’ho miraré