Tot esperant la sentència
2009/11/29 Desactiva els comentaris
He de felicitar el meu pare pel seu darrer article, en el que, entre d’altres coses diu:
Així doncs, davant els fets d’aquests dies, tothom té raó i ningú no en té. En tenen els catalans quan defensen el marc autonòmic que els ha dat el nou Estatut, però no en tenen si resulta que el volen defensar fins i tot en el cas que aquest sigui inconstitucional. I tenen raó els espanyols que defensen la necessitat d’ajustar les lleis a la Constitució, però no en tenen quan es demostren incapaços d’acceptar qualsevol realitat que impliqui una diversitat (lingüística, cultural o política) respecte del que ells consideren essencial per a la unitat d’Espanya. I no en parlem dels partits, que no han fet res perquè el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial siguin realment òrgans independents, deslligats absolutament del poder legislatiu, sinó que han fet tot el contrari, i continuen fent-ho, quan la seva força parlamentària els permet de bloquejar les necessàries –i jurídicament indispensables- reformes d’aquests òrgans jurisdiccionals.
Que n’és de difícil viure en aquest país, en un sandwitch entre dos projectes nacionals enfrontats. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme català de barretina. És mal de fer ser optimista en aquestes condicions.
Principis vs pragmatisme
2009/11/29 § 1 comentari
En Benjamin Mako Hill ha fet un molt bon article en el que argumente l’avantatge d’un punt de vista basat en principis (FSF) sobre un punt de vista, teòricament, pragmàtic (OSI):
After all, a principled position in favor of software freedom is a statement of how things should be, not a description of how they are. OSI will argue that open source leads to inherently better software. This statement, of course, is one that can be empirically tested and, in fact, there seems to be plenty of evidence that it is often wrong. On the other hand, the FSF’s position that software should be free is ethical in nature. One can disagree with it, just like one can disagree with any other ethical position, but it can not be proved either right or wrong — only convincing or unconvincing, logical or illogical in the context a certain set of other values that others might or might not share.
Principles, Social Science, and Free Software :: Copyrighteous.
Cap a una xarxa més distribuïda
2009/11/25 § 4 comentaris
Diu el mantra que “sota tota tota arquitectura informacional, s’amaga una estructura de poder”. Així doncs, per tenir una estructura de poder favorable, cal fer que l’estructura informacional s’adapti a les nostres necessitats.
Els grans de la xarxa ho tenen ben clar, Microsoft va demostrar com s’aconsegueix el poder en el món informàtic, cal que el producte d’una companyia sigui indispensable. Microsoft Windows ha estat indispensable durant molts anys i durant tot aquest temps l’empresa que l’ha creat ha estat molt poderosa.
Des que els ordinadors s’han connectat, el Windows ja no és tan indispensable, qualsevol sistema operatiu amb un bon navegador pot servir. Google ho sap molt bé i intenta ocupar un espai central en aquest món. El seu objectiu és ser l’intermediari. Així de simple. El sol intermediari que gestionarà tota la informació.
Però la world wide web va ser creada de manera que tots els ordinadors fossin emissors i receptors, en igualtat de condicions. En teoria, en el món en xarxa no ens calen intermediaris, però Google està desmentint aquesta afirmació cada dia i, per tant, està esdevenint una empresa extremadament poderosa i, per tant, perillosa.
Darrerament, però he vist dos brins d’esperança.
Per un cantó he estat provant Freenet. Freenet és una xarxa p2p pensada per a compartir informació de manera anònima. No només això, tota la informació que hi ha a Freenet, a més de ser anònima, va signada digitalment, fet que elimina els problemes d’autoria que té internet. És a dir, a Freenet jo no sé qui és qui, però sí que sé que un personatge anònim és l’autor d’aquest i d’aquell document i, per tant, quan trobo un document puc conèixer la reputació de l’autor. Així doncs, gràcies a aquest sistema, als grups de notícies de Freenet no hi ha spam, ja que els spamejadors tenen tan mala reputació que es poden filtrar molt fàcilment. També, gràcies a l’anonimitat d’aquesta xarxa, la llei europea que permetrà tancar les connexions dels que comparteixin material protegit pels drets d’autor, serà inaplicable. Freenet és una xarxa fosca.
Un altre punt interessant de Freenet és com es desa la informació al seu interior. A internet, si jo vull penjar una plana web, necessito tenir un servidor, el qual necessita manteniment, etc. A Freenet en canvi, la informació no resideix en un servidor particular. Els documents són tallats a trocets i els trocets són repartits de manera redundant per la xarxa. Així, una pàgina web pot ser a molts ordinadors a la vegada. D’aquesta manera, jo puc pujar una web, esperar que es propagui i apagar el meu propi ordinador. La pàgina continuarà voltant per la xarxa, sempre i quant hi hagi algú que la llegeixi. Si ningú no la llegeix durant un temps (difícil de preveure quant de temps és necessari), la informació desapareixerà. Així doncs, a Freenet, tots som radicalment iguals. El fet de tenir una granja de servidors gegant no dóna cap avantatge competitiu.
Ara bé, Freenet té els seus problemes. Ara per ara és una xarxa lenta i, tal com està construïda, només permet compartir documents estàtics.
Una altra tecnologia interessant és l’Opera Unite (ja en vaig parlar aquí). Aquesta tecnologia permet transformar qualsevol ordinador personal en un servidor de pàgines estàtiques i aplicacions dinàmiques en un parell de clics. És genial. Gràcies a Opera Unite, per exemple, puc compartir les fotos del meu darrer viatge amb la meva família, sense necessitat de pujar-les a Picasa, amb tots els beneficis en termes d’intimitat que això comporta. També puc fer que els meus amics es baixin documents directament del meu disc dur o que escoltin en streaming la música que tinc emmagatzemada. Finalment, també puc penjar pàgines web. Aquí, a mode de prova, hi he replicat la meva web personal (d’aquí uns dies apagaré aquest servidor i, per tant, l’enllaç no funcionarà). Tot és tan fàcil que qualsevol persona ho pot fer. Ara espero que algú escrigui un lector de feeds i un bon programa de fòrums. Tot es pot fer amb tecnologies simples (html, css i javascript).
Ara bé, Opera Unite tampoc és perfecte. El programari no és lliure i la companyia Opera ha de fer d’intermediari, per tal que les pàgines siguin accessibles fàcilment (amb una adreça senzilla). El rol que juga Opera, en aquest cas, és de recepcionista, dirigeix els visitants cap a l’ordinador personal que volen visitar. Així doncs, això és molt millor que el rol que juga Google en els seus serveis, el qual és de banquer i confessor tot junt, però la situació és molt lluny de ser perfecta.
Cada dia que passa, sembla que la llibertat dels internautes es veu més erosionada, però aquests dos exemples que he mencionat mostren que no hem de perdre l’esperança de viure una xarxa millor en el futur.
Sobre la religió secular i el credo independentista
2009/11/20 § 3 comentaris
Avui matí, al tren, he llegit aquest article de John Gray, en el qual l’autor parla dels llibres que s’han publicat aquests darrers anys, en el món anglosaxó, en favor de l’ateisme. Gray analitza el discurs dels autors d’aquests llibres, entre els que hi ha Dawkins. La posició de Gray, que comparteixo en gran mesura, és que aquest ateisme evangèlic– empro les paraules de Gray– és hereu dels fonaments del cristianisme i, per tant, no deixa de ser una altra forma de religió, amb els seus propis mites. L’ateisme de Dawkins comparteix amb el cristianisme una visió monoteista del món, en la qual, hi ha una sola font de veritat, en aquest cas la ciència, la qual fa avançar la història en el sentit del progrés (la salvació). Considerar que la història avança i que la ciència és la sola font de veritat és un acte de fe.
No entraré més en detalls, ja que Gray ho fa molt millor que jo i, a més, aquest és un debat molt anglosaxó. Només, a mode d’anècdota, apuntaré que el subtítol de la web de Dawkins és: “A clear-thinking oasis”. Decididament, està més convençut de la seva veritat que molts religiosos.
Aquesta lectura matinal m’ha fet pensar en el nacionalisme. Aquesta ideologia també és monoteista en essència. També creu que hi ha un valor suprem, la nació, la qual ha de configurar la relació entre les persones i, també, assigna una fletxa d’avançament de la història, la qual avança cap a l’alliberació total de la nació en qüestió. El cas del nacionalisme català no és diferent. De fet, em fa molta gràcia l’acte de fe que fan tots aquests independentistes, que tant de soroll fan ara amb les seves consultes sobiranistes de costellada. Els dogmes de la religió independentista catalana són simples. 1) El pas a la independència no serà traumàtic, és a dir, no tindrà efectes secundaris negatius i es farà en pau, 2) la Unió europea, per acte de màgia, acceptarà immediatament el nou estat, 3) Espanya s’ho mirarà tot com qui mira un show a la tele, és a dir, passivament, 4) un cop s’hagi accedit a la independència, entrarem en una fase de salvació en la qual, la llengua, la cultura, l’economia, les seleccions esportives i la democràcia catalanes brillaran com un estel més del firmament, amb llum pròpia i nítida.
A mi no em sembla malament que es parli d’independència, al cap i a la fi, Espanya ha d’existir només si és útil. Però si això es fa, s’ha de fer deixant de banda mites i dogmes i posant sobre la taula dades i estudis que reforcin cadascuna de les posicions. S’haurien de pensar els mecanismes, els costos i els beneficis i dibuixar un pla de transició creïble. I si els estudis demostren que la independència no val la pena, doncs no passa res, el Sol seguirà sortint cada dia per llevant. Malauradament això no succeirà i continuarem escoltant dogmes de fe quadribarrats, els quals ignoren la composició de la societat catalana, enfrontats a dogmes de fe rojigualdas, els quals també ignoren la composició de la societat espanyola, i tots hi perdrem. Sigui com sigui, jo no participaré en aquest absurd debat de fanàtics.
Sobre l’ús del gènere en català
2009/11/20 Desactiva els comentaris
Avui, he vist al blog den Bibiloni, que la UIB ha emès una declaració (és un pdf) sobre l’ús del gènere en català. El text és clar i concís i deixa ben clara la posició dels que millor coneixen la nostra llengua. Des d’aquí vull felicitar als filòlegs i lingüísties de la UIB, per haver emès un document tan clar i concís. Evidentment, la felicitació és per a tots, independentment de si són homes o dones.
Herman Van Rompuy no serà el president dels europeus
2009/11/20 § 5 comentaris
Els periodistes ens estan dient que Herman Van Rompuy serà el president d’Europa. Però ens menteixen. Van Rompuy serà el primer president permanent del Consell d’Europa Europeu. Al Consell d’Europa Europeu s’hi reuneixen els caps d’estat i de govern dels estats membres, conjuntament amb el cap de la Comissió. Aquest és un club de caps d’estat on els ciutadans no hi tenim res a dir, ni directament, ni per procuració. Sempre es diu que s’ha de fer pedagogia en relació a la Unió. Doncs el primer que cal fer és anomenar les coses pel seu nom. El problema és que, si es diuen les coses pel seu nom, tothom s’adona que aquesta Unió és molt poc democràtica i això no ven.
Coses interessants de la Wikipedia
2009/11/19 Desactiva els comentaris
Aquest és un gran punt a favor de la Wikipedia.
What if humans, like ants or bees, are finally communicating in networks that produce a new form of hive mind? At 1:30 p.m. today, Nov. 5, a shooter struck the ranks of Fort Hood, Texas. By this evening, six hours later, Wikipedia had published a detailed analysis of the mass murder from a historical perspective tied to 22 published references. An army of volunteers had rushed to the online encyclopedia to post, for free, an evolving, informed, objective record of the events.
Evidentment, també hi ha moltes coses que no m’agraden d’aquesta enciclopèdia. Però francament, el que es comenta en aquest passatge que he citat és impressionant.
Drets d’autor i llibertat d’expressió
2009/11/18 Desactiva els comentaris
Of course much of Freenet’s publicity has centered around the issue of copyright, and thus I will speak to it briefly. The core problem with copyright is that enforcement of it requires monitoring of communications, and you cannot be guaranteed free speech if someone is monitoring everything you say. This is important, most people fail to see or address this point when debating the issue of copyright, so let me make it clear:
You cannot guarantee freedom of speech and enforce copyright law
It is for this reason that Freenet, a system designed to protect Freedom of Speech, must prevent enforcement of copyright.
La prova ben clara d’això la tenim a la Unió Europea. Ara ja han aprovat el tancament de connexions a internet sense ordre judicial en casos d’infracció de la llei de drets d’autor. Per fer això cal que la policia monitoritzi les comunicacions. És a dir, en nom dels drets d’autor, estant muntant la infraestructura que la STASI somniava tenir. Algú es creu que no l’empraran per a altres coses molt menys honorables?
Freenet
2009/11/18 Desactiva els comentaris
Una xarxa p2p pensada per a defensar la llibertat d’expressió:
Freenet is free software which lets you anonymously share files, browse and publish “freesites” (web sites accessible only through Freenet) and chat on forums, without fear of censorship. Freenet is decentralised to make it less vulnerable to attack, and if used in “darknet” mode, where users only connect to their friends, is very difficult to detect.
El bittorrent s’ha fet més distribuït que mai
2009/11/17 Desactiva els comentaris
