Tot esperant la sentència
novembre 29th, 2009 Desactiva els comentaris
He de felicitar el meu pare pel seu darrer article, en el que, entre d’altres coses diu:
Així doncs, davant els fets d’aquests dies, tothom té raó i ningú no en té. En tenen els catalans quan defensen el marc autonòmic que els ha dat el nou Estatut, però no en tenen si resulta que el volen defensar fins i tot en el cas que aquest sigui inconstitucional. I tenen raó els espanyols que defensen la necessitat d’ajustar les lleis a la Constitució, però no en tenen quan es demostren incapaços d’acceptar qualsevol realitat que impliqui una diversitat (lingüística, cultural o política) respecte del que ells consideren essencial per a la unitat d’Espanya. I no en parlem dels partits, que no han fet res perquè el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial siguin realment òrgans independents, deslligats absolutament del poder legislatiu, sinó que han fet tot el contrari, i continuen fent-ho, quan la seva força parlamentària els permet de bloquejar les necessàries –i jurídicament indispensables- reformes d’aquests òrgans jurisdiccionals.
Que n’és de difícil viure en aquest país, en un sandwitch entre dos projectes nacionals enfrontats. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme espanyol, de dretes i d’esquerres. Que n’és de difícil d’aguantar el nacionalisme català de barretina. És mal de fer ser optimista en aquestes condicions.
