La decepció d’avui
novembre 15th, 2009 § 2 comentaris
Després de veure que la darrera Ubuntu va bastant bé al meu MacBook he decidit posar Ubuntu al mac i fer-ne el sistema operatiu principal, cosa que fa molt de temps que vull fer (bé de fet, voldria posar Debian, però s’ha de reconèixer que, en el cas del MacBook, és molt més fàcil instal·lar Ubuntu que Debian). Però no ha estat possible redimensionar la partició principal :’( Caldrà fer un backup i fer particions noves de zero. Però això em prendrà més temps del que tenia previst, així que hauré d’esperar a les vacances de Nadal, ja que no crec que trobi temps per fer-ho abans. :’(
De fet, el que hauria de fer és enviar el Mac OS a passeig, però, mentre tingui un iPhone, necessitaré l’iTunes. Quina creu.
No la pifieu, no us feu clients d’Apple, ja que els dones el dit i t’estiren el braç!
Bous a Xerta
novembre 14th, 2009 § 2 comentaris
Això també és Catalunya, com la butifarra i la sardana. 
La publicitat d’Ubuntu s’hauria de centrar en les versions LTS
novembre 8th, 2009 § 4 comentaris
Des del seu naixement, Ubuntu ha publicat una versió nova cada 6 mesos, el que ha permès integrar ràpidament noves tecnologies i posar-les a l’abast de la comunitat. Així, els usuaris poden provar-les i donar un retorn a Ubuntu. D’aquesta manera s’estableix un diàleg constant entre el projecte i els usuaris, que permet anar millorant ràpidament. No hem d’oblidar que Ubuntu és un projecte comunitari.
No obstant, no totes les versions tenen la mateixa qualitat, cada dos anys, Ubuntu treu una versió LTS (long term support). Aquestes versions són més estables que les altres i tenen un suport molt més llarg, és a dir, es publiquen actualitzacions de seguretat durant molt més de temps.
Així doncs, gràcies a les versions de cada 6 mesos, Ubuntu pot progressar ràpidament, però per a les empreses i usuaris que empren Ubuntu en contextos crítics, no cal que passin pel mal de cap d’actualitzar sovint.
Una de les diferències més importants entre les distribucions de GNU/Linux i altres sistemes operatius, com ara el Mac OS o el Windows, és que en el món de Linux el programari es distribueix de manera centralitzada. És a dir, hi ha un reservori central de programes, i l’usuari pot baixar-ne els paquets que vulgui, mitjançant un sistema intel·ligent que pren cura de tot. Això fa que la instal·lació de programes a Linux sigui trivial i lliure de problemes, sempre que el programa sigui al reservori (la gran majoria dels casos).
L’inconvenient d’aquesta aproximació, és que quan una versió d’Ubuntu s’ha publicat, els programes del reservori queden congelats, és a dir, només s’actualitzen si hi ha problemes relacionats amb la seguretat. Això vol dir que, si decideixo utilitzar només versions estables (LTS), llavors només tindré actualitzacions dels programes cada dos anys. Això, pot ser un problema per a programes importants.
No obstant, recentment, el projecte Ubuntu ha solucionat aquest problema. Ha creat el sistema dels paquets personals (PPA), el qual permet a qualsevol desenvolupador de programari crear un reservori específic pel seu programa, el qual està deslligat del reservori central. Així doncs, puc tenir el millor dels dos mons. Puc emprar una versió LTS del sistema, la qual és molt estable, conjuntament amb la darrera versió d’aquell programa específic que necessito tenir sempre a la darrera versió. D’aquesta manera, ja no és tan important treure una versió nova cada sis mesos. La majoria d’usuaris poden funcionar amb una versió LTS més alguns PPA. Jo ho faig així ara 1.
Recentment, Ubuntu ha tret una nova versió del sistema, és la versió 9.10, la qual també es coneix com a Karmik Koala. Aquesta versió no és LTS i per tant, no és tan estable com molts esperen d’una versió final. Així doncs, hi ha hagut força debat (aquí i aquí), perquè alguns usuaris han tingut problemes amb l’actualització; s’esperaven un sistema més estable que el que han rebut. Probablement, aquest error de percepció sobre l’estabilitat del sistema és degut a com Ubuntu anuncia les noves versions. Totes són anunciades de la mateixa manera.
Jo penso que ara que tenim els PPA, la manera d’anunciar les versions hauria de canviar. Ubuntu podria continuar publicant una versió nova cada sis mesos, però no hauria de fer gaire publicitat de les versions que no són LTS, ja que aquestes només haurien d’anar dirigides als early adopters. La majoria d’usuaris haurien d’emprar versions LTS, les quals han de ser sòlides com una roca.
Aquesta estratègia també permetria millorar el màrqueting. Això permetria fer esforços importants cada dos anys, enlloc de cada sis mesos, fet que podria ajudar a arribar a moltes persones que ara no senten mai parlar d’Ubuntu. Al cap i a la fi, un diari no traurà en portada una notícia que té lloc cada sis mesos.
Notes:
1 No obstant, s’ha de dir que molts PPA no tenen versions dels paquets per a la darrera versió LTS (Ubuntu 8.04). Això és un problema, ja que la majoria d’usuaris haurien de poder tenir la darrera versió dels programes més importants, mantenint el sistema estable.
Ubuntu should focus its marketing on LTS versions
novembre 8th, 2009 § 6 comentaris
Since its inception, Ubuntu has released a new version every six months, which allows to quickly integrate new technologies and to release them to the community. Thus, users can test them and give feedback. This way there is a constant dialogue between the project and the users, which enables the project to improve rapidly.
However, not all Ubuntu versions have the same quality. Every two years Ubuntu releases a LTS (long term support) version of the distribution, which is more stable and has a much longer support.
As a consequence, thanks to the short release cycle, Ubuntu progresses rapidly, and thanks to the longer LTS cycle, Ubuntu adapts well to the needs of companies and users who use the distribution in critical environments.
One of the most important differences between the distributions of GNU/Linux and other operating systems such as Mac OS or Windows is that, in the world of Linux, software is distributed from a central repository. This repository contains the software, which the user downloads and installs, using an intelligent system that takes care of everything. This way, installing software on Linux is trivial and trouble free most of the time, provided that the needed program is in the repository (the vast majority of cases).
The disadvantage of this approach is that when a version of Ubuntu is released, the programs in the repository are frozen, they are only updated if there are problems related to security. This means that if you decide to only use LTS versions of the distribution, then you’ll just have software updates every two years, which sometimes can be a problem.
However, the Ubuntu project has recently solved this problem, creating the PPA system (personal packages archives), which allows to any developer to create her own repository for her specific program. Thanks to this system, we have the best of both worlds. We can use a LTS version of the system, which is very stable, together with the latest version of that specific program that needs to be updated often, as its new versions provide new important features. Thus, thanks to the PPA system, it is not as necessary as before to upgrade every six months.
Recently, Ubuntu has released version 9.10, which is also known as Karmik Koala. This release is not a LTS, therefore is not as stable as some people expect a Linux distributions should be. So there was quite debate (here and here), because some users have reported problems with their upgrades. Probably this error of perception about the system stability is due to the fact that all Ubuntu versions are advertised in the same way.
My point of view is that now, that we have the PPA system, the way Ubuntu advertises its releases should change. Ubuntu should continue to publish a new version every six months, but it should not make too much advertising of non-LTS releases, as these should only be used by early adopters. Most users should use LTS releases, which should be as solid as a rock.
This strategy would have the benefit to also improve the marketing. Significant marketing efforts could be done every two years, instead of every six months, which would allow to reach more people. After all, a newspaper will not run a cover story of news that take place every six months.
M’estic fent un geek adult
novembre 2nd, 2009 § 3 comentaris
Probablement sóc més jove que l’autor d’aquest text, però l’entenc al 100% perquè, poc a poc, però de manera inevitable, estic entrant al túnel que ell descriu. M’estic fent un geek adult. Si també tens aquesta sensació, llegeix-lo.
